La patria bonaventura carles aribau Edat Mitjana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 28,57 KB
Vora la Mar: Jacint Verdaguer
Forma part de “Flors del Calvari”. Mostra to ROMàntic
Manifesta una reflexió existencial i el drama vital de Verdaguer iniciat el 1893 amb el trencament amb el marquès de Comillas i els desacords amb el bisbe Morgades.
Mètrica:
Organitzat en 10 estrofes de quatre versos cada una.
El 1r i 3er, decasíl·labs i el 2n i 4rt, hexasíl·labs.
Rima regular i esquema A/b/A/B
Estructura:
3 parts
1ª: reflexió existencial, records en forma de metàfores.
2ª: somnis que son plasmació de les seves emocions.
3ª: es pregunta per què la poesia l’enganya i mostra el pessimisme.
Lucrècia: Joan Ramis i Ramis.
Segueix els models clàssics del teatre francès (temps lloc i acció).
Dividit en 5 actes, ambientat a Roma. Narra la història de Lucrècia, una dama romana que va ser ferida (violada) per Sextus Tarquinus, fill de Tarquinus (últim rei de Roma).
Ella, per defensar el seu honor i el del seu marit, s’acabarà suïcidant amb un punyal.
Mètrica:
Alexandrins apariats, censura a la sisena síl·laba.
La Pàtria: Bonaventura Carles Aribau
Al 1833, publicat a la revista El Vapor.
Aribau, amb ell vol reivindicar i donar importància a tot allò que ha quedat marginat de Catalunya i de la llengua catalana, mostra enyorança per Catalunya.
Mètrica:
Dividit en 6 octaves de versos alexandrins d’art major.
LA LITERATURA POPULAR (els gèneres de transmissió oral)
Característiques:
- Caràcter conservador (mantenir costums)
- transmissió oral
- anònima (orígens massa antics)
- modificable (al ser oral, es modifica segons qui l’interpreti)
- cronologia imprecisa (comencen: hi havia una vegada...)
- adaptació a diversos països/cultures
LA RENAIXENÇA: POESIA ROMÀNTICA
La renaixença: arriba a Catalunya juntament amb el romanticisme al 1833. És un moviment reivindicatiu que vol recuperar la identitat nacional de Catalunya, la qual havia estat reprimida (la llengua, la literatura...)
Comença amb el poema “La Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau
C
Objectius:
reconstruir la història de l’Edat Mitjana
descobrir i divulgar els clàssics medievals
recollir per escrit la lite de transmissió oral
codificar i depurar la llengua literària que es recuperava
crear lite en tots els gèneres, premsa i editorials
potenciar les institucions existents (Reial Acadèmia de Bones Lletres) i crear-ne noves (Els Jocs Florals, 1859)
Els Jocs florals:
“Pàtria, fe i amor”
Es van re-instaurar l’1 de maig de 1859, impulsats per la 1ª generació de poetes ROMàntics, al amb suport de l’ajuntament de BCN. Es podia escriure sobre temes polítics, amorosos o religiosos.
Els premis eren flors fetes amb metalls nobles (Englantina d’or, Viola d’or i Argent i Flor Natural)
Títol honorífic al guanyador de les tres categories; títol de mestre en gai saber.
Van ser tan importants perquè:
Era una novetat, aconsegueixen un públic acostumat al fet literari.
Creació d’infraestructures editorials que treballaven en català.
Donen prestigi i reconeixement a la lite catalana.
Aparició de noves gen. D’escriptors en català.
Jacint Verdaguer:
Escrivia poesia èpica, poesia lírica, prosa narrativa i periodística i oratòria. Al 1874 va ser guanyador de la Viola d’or als J.F i més tard el premi extraordinari amb l’Atlàntida. Va rebre prestigi internacional com a poeta.
Poesia de Verdaguer:
paisatge com a símbol de sentiments o idees, capacitat de connexió amb els lectors, reinterpretació de llegendes històriques i combinació de estructures i recursos clàssics.
ATLÀNTIDA 1877:
poema èpic, format per 10 cants precedits d’una introducció i seguits d’una conclusió. Narra el mite clàssic de l’enfonsament del continent dels atlants a partir del personatge de Colom. Narrat per un ermità.
EL CANIGÓ 1886:
poema èpic, format per 4.338 versos en 12 cants i 1 epíleg.
Subtítol: una llegenda pirenaica del temps de la reconquesta.
TEMA: naixement de la nació catalana a les valls pirinenques, dedicat als catalans de França.
L’acció se centra en Gentil, fill del comte Tallaferro i nebot del comte Guifre, el qual, després de ser armat cavaller, és obligat a renunciar a l’amor de Griselda. Té com a missió defensar el castell de Rià dels musulmans. Una vegada al cim del Canigó es troba amb fades amb poders màgics i aquestes se l’emporten a un viatge aeri per damunt de tot el Pirineu. Des de a dalt, veu que els musulmans estan aquí i han atacat per culpa seva. Guifre s’enfada molt i en una discussió l’acaba tirant per un penya-segat, allà on mor, Guifré com a penediment acaba construint un monestir. Finalment els cristians guanyen la guerra i fan fora a les fades.