Patologies del Sistema Nerviós i Anatomia de l'Aparell Locomotor

Patologies del sistema nerviós

Accident vascular cerebral AVC

Definició: Lesió duna àrea del cervell per un procés patològic en un vas sanguini cerebral.

Etiologia:

Trombosi darteries cerebrals degut a arteriosclerosi,Embòlia darteries cerebrals,Hemorràgia cerebral,Hipertensió arterial,Traumatismes,Aneurisma
Complicacions:
-
Infart cerebral

Clínica:

Inici brusc ,Pèrdua de la consciència,Bradicàrdia ,Hemiplegia,Disàrtria
,Afàsies,Alteracions mentals com desorientació o memòria deficient

Meningitis:

Inflamació de les meninges Etiologia:
1.Dorigen infecciós:
1. Bacterianes:
Meningococs,Pneumococs,Estreptococs,Estafilococs

2.Víriques:

Virus de l'herpes simple (Pansa) i Virus de la poliomielitis
3.Fongs
2. No infeccioses :
1.Traumatismes i 2.Hemorràgies

Clínica:

Hipertemia, Cefalees,Dolors a la columna i a les extremitats ,Vòmits, Rigidesa de la meninge,Coma,Connvulsions

Epilèpsia:

És una afecció encefàlica caracteritzada per laparició repetida daccesos amb pèrdua de coneixement acompanyat de convulsions tonico-clòniques i descàrregues neuronals que es poden registrar en el electroencefalograma (ECG).
Etiologia:
1.Primàries:
Idiopàtiques i Predisposició genètica

2.Secundàries:

Tumors cerebrals ,Traumatismes,Accident vascular cerebral

Classificació:

Epilèpsia major granmal i Epilèpsia menor o petit mal
A. Epilèpsia major:
Aura:
Al·lucinacions visuals, auditives, olfactòries i gustatives,Contracció dalgun múscul,Pal·lidesa o vermelló facial,Angoixa i Canvis dhumor

Atac epilèptic:

Crida,Cau al terra,Pèrdua del coneixement,Contracció dels músculs
Cianosi,Apnea temporal

Contractura generalitzada:,

Espasmes musculars, violents i ràpids,Es pot mossegar la llengua,A vegades elimina escuma per la boca. Pèrdua de control desfínters

B. Epilèpsia minor o petit mal:

Absències que es poden repetir varies vegades al dia, hi ha una interrupció sobtada de lactitud conscient

Cefalees:

El mal de cap o cefalees és una de les dolencies més extenses i que més afecta a la població urbana actual.
Classificació:
1.Migranyes o cefalees hemicraneals
Són cefalees vasculars de caràcter hereditari, són més freqüents en la pubertat i es caracteritza per laparició dun dolor pulsàtil hemicraneal.

Clínica de les migranyes o cefalees hemicraneals

Irritabilitat, canvis dhumor, inquietud, depressió, cansament, pal·lidesa

Factors desencadenants de les crisis migranyoses

Tensió emocional,Trastorns del son,Manca dalimentació durant moltes hores, alguns aliments com el formatge o la xocolata i Begudes alcohòliqües

2.Cefalees no migranyoses

Generalment són considerades com a símptoma duna altre malaltia, també degut a cansament, a intoxicacions, a crisis febrils, hipertensió, arteriosclerosi, ...
Esclerosi múltiple
Definició:
És un trastorn degeneratiu i crònic del SNC que afecte principalment a la substància blanca de lencèfal i de la medul·la espinal.

Freqüència:

Es dona més en dones, entre els 20 i 40 anys i més en països freds.

Idiopàtica:

Es diu que pot estar relacionada amb alguna infecció vírica en La infància i un trastorn auto-immune, hi ha una predisposició genètica de un 10 a un 20%.

Clínica:

Els signes i símptomes de la malaltia dependran de la localització i del grau de des-mielinització

1.Motores:

Pèrdua de força, fatiga, disfàgia

2.Sensitives:

Adormiments, parestèsies, disminució de la sensibilitat.

3.Coordinació:

Inseguretat al caminar, pastositat a les mans, disàrtria

4.Visuals:

Visió borrosa, diplopia

5.Esfínters:

Incontinència o retenció orinaria, estrenyiment o incontinència

6.Sexuals:

Falta de desig, impotència, disminució de la sensibilitat

7.Psicològiques:

Eufòria, alteracions cognoscitives

Parkinson:

trastorn neurodegeneratiu crònic i de curs progressiu del sistema extrapiramidal, que és lencarregat de la regulació del moviment, la postura, lequilibri i la marxa, es caracteritza per laparició de tremolor de bradicinèsia, rigidesa muscular, alteracions en la postura i la marxa.

Idiopàtica:

les alteracions són degudes a una disminució de la secreció de dopamina (neurotransmissors)

Freqüència:

Sorgeix al voltant dels 50 anys tot i que excepcionalment es pot veure abans dels 40, afecte una mica més als homes que a les dones.

Clínica:

Sinicia amb rigidesa muscular visibles sobretot en la cara, tremolor de mans, alteració del llenguatge, sialorrea (Molta saliva), lentitud del pensament...

Alzheimer:

És una alteració genètica produïda per la destrucció i desaparició de les neurones de lescorça cerebral que desenvolupen una demència de caràcter progressiu i irreversible.

Clínica:

Sinicia amb la pèrdua de memòria dels aconteixements recents, ansietat i desorientació espacial, amb el pas del temps saccelera la demència i trastorns afàsics
TEMA 5: ANATOMOFISIOLOGIA DE L'APARELL LOCOMOTOR
L'esquelet:
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d'alguns animals i els serveixen de suport.

5.1.3. Teixit ossi

El teixit ossi és un complex entramat d'elements orgànics i minerals en renovació constant.

Formació:

Unes cèl·lules especialitzades, els osteoblasts Fabriquen los
tipus de teixit ossi:

Compacte:

Més dur, que constitueix lescorça dels ossos.

Esponjós:

Menys dens i daspecte porós, que conté la medul·la òssia.
5.1.4. Tipus d'ossos
Ossos llargs:
Consten dun cos (Diàfisi) i dos extrems (Epífisi), amb una capa externa de teixit compacte (Escorça) recoberta per una membrana dura (Periosti)

Ossos curts:

De petit volum i de forma diversa, generalment cúbics o cilíndrics, estan coberts per una capa prima de teixit compacte i plens de teixit ossi esponjós.

Ex.:

Ossos de les mans.

Ossos plans:

De formes i dimensions diverses, més o menys amples, estan formats per dues parts de teixit ossi compacte que conté un teixit ossi esponjós anomenat díploe.

Ossos irregulars:

Són aquells que per les seves característiques morfològiques no es poden incloure en cap dels tipus anteriors, estan formats per teixit ossi esponjós envoltats per una prima capa de teixit compacte.

Ex.:

vèrtebres.

Ossos sesamoides:

Ossos curts que estan situats entre els tendons.
5.1.5. Vascularització ossia
Les artèries períòstiques sencarreguen dirrigar la superfície òssia, en canvi les artèries nutrícies irriguen la part interior de los, hi penetren i es divideixen en infinitat de ramificacions molt primes.
5.1.6. Funcions del ossos
1.
Formen lestructura rígida que serveix de carcassa a lorganisme
2.Protegeix diversos òrgans interns tous, vulnerables als cops
3.Són els components rígids de laparell locomotor
4.Constitueixen una reserva important de minerals com el calci i el fòsfor.
5.Contenen la medul·la òssia, on es produeixen les cèl·lules sanguínies.

Característiques d'una vertebra típica:

1.Una apòfisi espinosa o espina localitzada en la línia mitja que es dirigeix cap enrere.
2.Dues apòfisis transverses als dos costats del cos vertebral que són la base de les insercions musculars.
3.Un buit central o forat vertebral o arc o eix neural que protegeix la medul·la espinal.
3.2 hipòfisis articulars superiors i inferiors per la seva connexió amb les altres vèrtebres.
4.Un cos vertebral que augmenta el pes de tot lorganisme.

Curvatures de la columna:

Hi ha quatre curvatures naturals de la columna vertebral: Cervical,Lumbar ,Toràcica i Sacra
Les funcions són proporcionar resistència per suportar el pes del cos, lequilibri, suportar el cap sobre la part superior, les costelles i els òrgans.
Ossos de les extremitats superiors més el cinturó escapular:
Cinturó escapular:
Format per la clavícula a la part anterior i escàpula i omòplat a la part posterior, de lescàpula sorgeix lauromian que es un apòfisi que forma la punta de lespatlla i sarticula amb la clavícula.

Húmer:

Os més llarg del braç, sarticula amb l'omòplat a la part proximal formant larticulació de lespatlla i sarticula amb el cúbit i el radi a la part distal formant el colze.

Cúbit i Radi:

Constitueixen els ossos de lavantbraç, el cúbit és més llarg i el radi és més curt, els 2 sarticules a la porcíó distal amb els ossos del carp formant el canell.

Ma:

Està formada per carp, metacarp i dits, el metacarp té 5 ossos anomenats metacarpians que sarticulen amb els ossos del dit (falanges), cada dit té 3 falanges, menys el polze que en té 2.
Ossos de les extremitats inferiors més el cinturó pèlvic:
Cinturó pèlvic:
Està format pels dos coxals, aquests dos tenen 3 ossos que són:
Ilió ,Iaqui i Pubis

Fèmur:

És los més llarg del cos. Sarticula a la part proximal amb el coxal i forma la cadera, i sarticula a la part distal amb la tíbia i el peroné formant larticulació del genoll, dintre del genoll tenim la ròtula.

Tíbia i Peroné:

La tíbia és més voluminós i va per la part interna, el peroné és més estret i va per la part externa. En la porcíó distal sarticulen entre si i juntament amb els ossos del tard formen el turmell.

Peu:

Està formant per tars, metatars i dits (Falanges).
5.2. Les articulacions
Són les connexions existents entre ossos i cartílags, totes elles varien tant en la seva estructura com en la seva disposició i estan especialitzades en determinades funcions.
5.2.1.Classificació
2.Segons l'estructura:
1.Fibroses:
Limitats per teixit conjuntiu fibrós o cartalaginós.Es divideixen en:
Sutures (Ossos crani) i Sindesmosi (Tíbia-peroné)

2.Cartalaginoses:

Els ossos sajunten pel mig del cartílag hialí o fibrós. Es subdivideixen en:
Sincondrosi (Cartílag hialí) i Símfisi (Amb fibrocartílagis)

3.Sinovials:

formen la majoria de les articulacions del cos, són les més mòbils.

5.2.3.Fontaneles

Són les separacions en els ossos del crani dun nadó per afavorir el part i el creixement del cap. Nhi ha 6. Cap els 2 anys es converteixen en sutures, les més grans són:
Lanterior entre els parietals i el frontal i La posterior entre els parietals i loccipital

TEMA 5: ANATOMOFISIOLOGIA DE L'APARELL LOCOMOTOR
L'esquelet:
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d'alguns animals i els serveixen de suport.

5.1.3. Teixit ossi

El teixit ossi és un complex entramat d'elements orgànics i minerals en renovació constant.

Formació:

Unes cèl·lules especialitzades, els osteoblasts Fabriquen los
tipus de teixit ossi:

Compacte:

Més dur, que constitueix lescorça dels ossos.

Esponjós:

Menys dens i daspecte porós, que conté la medul·la òssia.
5.1.4. Tipus d'ossos
Ossos llargs:
Consten dun cos (Diàfisi) i dos extrems (Epífisi), amb una capa externa de teixit compacte (Escorça) recoberta per una membrana dura (Periosti)

Ossos curts:

De petit volum i de forma diversa, generalment cúbics o cilíndrics, estan coberts per una capa prima de teixit compacte i plens de teixit ossi esponjós.

Ex.:

Ossos de les mans.

Ossos plans:

De formes i dimensions diverses, més o menys amples, estan formats per dues parts de teixit ossi compacte que conté un teixit ossi esponjós anomenat díploe.

Ossos irregulars:

Són aquells que per les seves característiques morfològiques no es poden incloure en cap dels tipus anteriors, estan formats per teixit ossi esponjós envoltats per una prima capa de teixit compacte.

Ex.:

vèrtebres.

Ossos sesamoides:

Ossos curts que estan situats entre els tendons.
5.1.5. Vascularització ossia
Les artèries períòstiques sencarreguen dirrigar la superfície òssia, en canvi les artèries nutrícies irriguen la part interior de los, hi penetren i es divideixen en infinitat de ramificacions molt primes.
5.1.6. Funcions del ossos
1.
Formen lestructura rígida que serveix de carcassa a lorganisme
2.Protegeix diversos òrgans interns tous, vulnerables als cops
3.Són els components rígids de laparell locomotor
4.Constitueixen una reserva important de minerals com el calci i el fòsfor.
5.Contenen la medul·la òssia, on es produeixen les cèl·lules sanguínies.

Característiques d'una vertebra típica:

1.Una apòfisi espinosa o espina localitzada en la línia mitja que es dirigeix cap enrere.
2.Dues apòfisis transverses als dos costats del cos vertebral que són la base de les insercions musculars.
3.Un buit central o forat vertebral o arc o eix neural que protegeix la medul·la espinal.
3.2 hipòfisis articulars superiors i inferiors per la seva connexió amb les altres vèrtebres.
4.Un cos vertebral que augmenta el pes de tot lorganisme.

Curvatures de la columna:

Hi ha quatre curvatures naturals de la columna vertebral: Cervical,Lumbar ,Toràcica i Sacra
Les funcions són proporcionar resistència per suportar el pes del cos, lequilibri, suportar el cap sobre la part superior, les costelles i els òrgans.
Ossos de les extremitats superiors més el cinturó escapular:
Cinturó escapular:
Format per la clavícula a la part anterior i escàpula i omòplat a la part posterior, de lescàpula sorgeix lauromian que es un apòfisi que forma la punta de lespatlla i sarticula amb la clavícula.

Húmer:

Os més llarg del braç, sarticula amb l'omòplat a la part proximal formant larticulació de lespatlla i sarticula amb el cúbit i el radi a la part distal formant el colze.

Cúbit i Radi:

Constitueixen els ossos de lavantbraç, el cúbit és més llarg i el radi és més curt, els 2 sarticules a la porcíó distal amb els ossos del carp formant el canell.

Ma:

Està formada per carp, metacarp i dits, el metacarp té 5 ossos anomenats metacarpians que sarticulen amb els ossos del dit (falanges), cada dit té 3 falanges, menys el polze que en té 2.
Ossos de les extremitats inferiors més el cinturó pèlvic:
Cinturó pèlvic:
Està format pels dos coxals, aquests dos tenen 3 ossos que són:
Ilió ,Iaqui i Pubis

Fèmur:

És los més llarg del cos. Sarticula a la part proximal amb el coxal i forma la cadera, i sarticula a la part distal amb la tíbia i el peroné formant larticulació del genoll, dintre del genoll tenim la ròtula.

Tíbia i Peroné:

La tíbia és més voluminós i va per la part interna, el peroné és més estret i va per la part externa. En la porcíó distal sarticulen entre si i juntament amb els ossos del tard formen el turmell.

Peu:

Està formant per tars, metatars i dits (Falanges).
5.2. Les articulacions
Són les connexions existents entre ossos i cartílags, totes elles varien tant en la seva estructura com en la seva disposició i estan especialitzades en determinades funcions.
5.2.1.Classificació
2.Segons l'estructura:
1.Fibroses:
Limitats per teixit conjuntiu fibrós o cartalaginós.Es divideixen en:
Sutures (Ossos crani) i Sindesmosi (Tíbia-peroné)

2.Cartalaginoses:

Els ossos sajunten pel mig del cartílag hialí o fibrós. Es subdivideixen en:
Sincondrosi (Cartílag hialí) i Símfisi (Amb fibrocartílagis)

3.Sinovials:

formen la majoria de les articulacions del cos, són les més mòbils.

5.2.3.Fontaneles

Són les separacions en els ossos del crani dun nadó per afavorir el part i el creixement del cap. Nhi ha 6. Cap els 2 anys es converteixen en sutures, les més grans són:
Lanterior entre els parietals i el frontal i La posterior entre els parietals i loccipital