Patologies Benignes de la Mama: Guia Clínica i Característiques

Canvis Fibroquístics (No Proliferatius ni Tumorals)

Aquests canvis són bilaterals i solen tenir relació amb el cicle menstrual.

• Presència de quists i masses palpables.
• Presència de nòduls, solitaris, de consistència ferma i fixats a plans profunds.
• Presència de calcificacions i secrecions pel mugró.

Aspectes Microscòpics dels Canvis Fibroquístics

• Quist: Dilatació i desdoblament dels lòbuls.
• Fibrosi: Trencament del quist.
• Adenosi.

Mastopatia Proliferativa Sense Atipia

Hiperplàsia Ductal

Es caracteritza per la presència de dues capes cel·lulars (hiperplàsia ductal de dues capes).

Mastitis Agudes

Causades principalment per infeccions.

Mastitis Puerperal

• Causada pel nadó, E. coli, estafilococs o Salmonel·la, o per la flora bacteriana de la pell de la mama.
• Tractament: ANTIBIÒTICS.
• A nivell microscòpic es pot observar necrosi (diagnòstic diferencial amb comedocarcinoma).

Abscés Retroareolar Recidivant

Mastitis Periductal

Més freqüent en pacients fumadores (30 anys). El tabaquisme és un factor de risc important.

• Presentació: Eritematós i dolorós.
• Aparició de metaplàsia, queratina i cèl·lules inflamatòries, cristalls de colesterol.
• Pot haver-hi ruptura del conducte o trajecte fistulós sota el mugró (amb abscés i pus).

Mastitis per Silicona

Resultat de la ruptura de la pròtesi i una reacció proliferativa exuberant.

• Pot causar necrosi grassa, lipomes i, rarament, carcinomes.

Ectasia Ductal (No Relacionada amb el Tabaquisme)

Més freqüent en dones de 50-60 anys.

Característiques

• Dilatació dels conductes galactòfors.
• Canvis en els teixits circumdants: fibrosi, engrossiment de les secrecions mamàries.
• Inflamació periductal menor.
• Presentació clínica: Massa periareolar mal definida, reacció inflamatòria granulomatosa.
• Contingut: Greix, colesterol, detritus cel·lulars i cèl·lules inflamatòries.

Necrosi Grassa

S'observa en mames amb abundant teixit adipós, o després d'un traumatisme o ruptura d'un quist.

Evolució Histològica

1. Zona hemorràgica i necrosi.
2. Nòdul mal delimitat de color gris-blanc.

Es poden trobar petits focus calcàris, proliferació fibroblàstica, augment de la vascularització, infiltrat limfocitari i cèl·lules gegants a cos estrany. El teixit tou esdevé dens i dur, amb calcificacions. El fons és gras amb lípids i cèl·lules d'inflamació. També es poden observar grups de cèl·lules ductals amb atipia nuclear (FP).

Fibroadenoma de Mama (20-35 anys)

Tumor característic de dones joves.

Clínica i Evolució

• Forma esfèrica, creix ràpid, és mòbil, de consistència ferma i elàstica, i no hi ha dolor.
• Rarament desemboca a carcinoma in situ.
• És un tumor fibroepitelial, amb una característica bifàsica (component epitelial ductal i estromal).
• Histologia: Moltes cèl·lules mioepitelials, cèl·lules ductals i presència de plaques. Teixit connectiu i estroma amb fragments brillants.
• Diagnòstic diferencial (DD): Canvis fibroquístics, tumor filodes, papil·loma intraductal, carcinoma papil·lar.
• Evolució: Normalment s'estabilitza, es calcifica, disminueix de diàmetre i desapareix. És asimptomàtic.
• Maneig: S'extirpa o es deixa amb controls periòdics mitjançant ecografia i PAAF (Punció Aspiració amb Agulla Finíssima).

Lipoma (40-60 anys)

Asimptomàtic. NO DEGENERA. És mal·leable i pot aparèixer a qualsevol part del cos. Sovint estan encapsulats. Són petits (<5 cm) i de creixement lent. Poden presentar-se com a fibrolipoma o angiolipoma.

Papiloma Intraductal

Considerats molt benignes.

• Unic: Molt a prop del conducte galactòfor, generalment prop de l'areola.
• Múltiple: En conductes d'àrees allunyades del mugró.