La Passió de Jesús: Context Històric i Esdeveniments Clau

El Temple de Jerusalem: Centre Espiritual

El Temple era el centre de la vida religiosa de Jerusalem, signe de la presència de Déu entre el seu poble. Construït per Salomó cap al 1.000 a.C., per custodiar l'Arca de l'Aliança, en la qual es guardaven les Taules de la Llei donades per Déu a Moisès.

Grups Dirigents Jueus

• Saduceus

  Rics propietaris de terres i negocis; alguns eren sacerdots del Temple. Col·laboraven amb els romans per evitar les revoltes.

• Fariseus

  Petits comerciants i artesans; també hi havia molts doctors de la Llei. Complidors estrictes de la Llei de Moisès i defensors de la identitat jueva; menyspreaven a qui no la complien.

Centres de Poder a l'Època de Jesús

• Governador Romà

  Poder polític.

• Sanedrí o Consell

  Poder religiós, presidit pel Gran Sacerdot.

• Rei Herodes

  Rei de Galilea sense poder real.

Moviments Populars Jueus

• Baptistes

  La majoria eren pobres; amb la voluntat de canviar la societat, expressada mitjançant un baptisme públic de conversió. Jesús va formar part d'aquest moviment en els inicis.

• Zelotes

  Eren pobres, esperaven la vinguda d'un Messies, un líder polític i alliberador. Lluitaven amb les armes contra l'ocupació romana.

• Essenis

  Formaven comunitats al desert. Estaven dedicats a la pregària i a l'estudi de la paraula de Déu.

El Calendari Jueu

El calendari jueu té 28 dies, els mateixos que un cicle lunar; el primer dia de cada mes coincideix amb la lluna nova. Un mes té 4 setmanes i 7 dies. El dia comença amb la posta de sol del dia anterior. L'últim dia de la setmana és el Sabat, el dia de descans, prohibit treballar. També és el dia consagrat a Déu, dedicat a l'estudi de les Sagrades Escriptures i a la pregària.

Els Últims Dies de la Vida de Jesús

Els quatre evangelis narren els fets esdevinguts en els darrers dies de la vida de Jesús a partir de la seva entrada a Jerusalem. La Passió, la Mort i la Resurrecció de Jesucrist constitueixen el nucli central de la fe cristiana. Durant la Pasqua Jueva, els deixebles i Jesús van pujar de Galilea a Jerusalem amb motiu de les festes.

Jesús Aclamat a Jerusalem

A Jerusalem, amb calma i pacíficament, la multitud l'aclama com a Messies. Jesús s'enfronta als sacerdots i als mestres de la Llei per tal de construir una nova relació amb Déu, amb la humanitat i el conjunt de la creació. La purificació del Temple és la que posa definitivament els poderosos en contra de Jesús.

L'Autèntica Actitud Religiosa segons Jesús

És la de la persona que estima Déu i el proïsme i no la que es limita a complir ritus. Aquesta posició que adopta Jesús, juntament amb la seva popularitat entre la gent senzilla de la ciutat, impulsa les autoritats religioses i polítiques de Jerusalem a condemnar-lo.

El Sopar Pasqual

Jesús renta els peus als seus deixebles, un gest amb el qual fa veure que cal estar al servei dels altres com ho està Ell. Durant el sopar, serà traït per un d'ells (Judes) i fins i tot Pere negarà que sigui el seu deixeble. Aquest sopar és recordat perquè: confia als deixebles el manament nou, el manament de l'amor, i que malgrat tot, continuarà entre ells a través de l'Eucaristia.

Les Autoritats Condemnen Jesús a Mort

Mentre és a l'Hort de les Oliveres, Jesús és arrestat, ja que l'ha traït Judes, un dels dotze. En aquell moment està en la solitud, en un judici ràpid davant diverses autoritats. Jesús és conduït davant el Consell o Sanedrí, presidit pels grans sacerdots Annàs i Caifàs. El Consell demana que sigui condemnat a mort. El Consell s'adreça al governador romà de Judea, Ponç Pilat, perquè confirmi la sentència. Però Pilat no vol haver de decidir, ja que no troba motius. Herodes tampoc s'hi implica, així que torna a enviar Jesús davant Pilat.

Pilat, no està convençut de la culpabilitat de Jesús, decideix fer-lo assotar amb la intenció de deixar-lo lliure després. Però les autoritats religioses jueves el pressionen. Era costum alliberar un condemnat durant la Pasqua, i per això Pilat proposa que sigui Jesús, però la multitud demana que sigui Barrabàs, un bandit. Pilat es renta les mans públicament per mostrar que no vol assumir la responsabilitat de la condemna a mort de Jesús, que ell mateix autoritza.

Crucifixió i Sepultura de Jesús

Executen la sentència de mort en un turó fora de les muralles de la ciutat: el Gòlgota, el lloc de la Calavera o també Calvari.

Simó de Cirene ha de portar la creu de Jesús, ja que li fallen les forces.

Els condemnats a ser crucificats, després de ser despullats, eren clavats a la creu. Per mitigar el dolor se'ls oferia una beguda a base de vi i fel o mirra.

Després d'unes hores, Jesús mor a mitja tarda del divendres, vigília del Sabat Jueu. Josep d'Arimatea, un membre del Consell que és seguidor de Jesús, demana l'autorització per baixar el cos de Jesús i poder donar-li sepultura. Ajudat per Nicodem, un altre deixeble, porten el cos de Jesús fins al sepulcre abans que es pongui el sol i comenci el dissabte.

La creu és el símbol del cristianisme, ja que expressa la salvació de la humanitat mitjançant el sacrifici de Jesús. On hi ha la creu, hi ha el crucificat.

Diumenge de Rams

El Diumenge de Rams es recorda l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. En aquest dia és costum beneir branques d'olivera, de llorer i de palma.

Dijous Sant

El Dijous Sant, l'Església recorda la institució de l'Eucaristia durant el Sopar Pasqual. Per això, l'Eucaristia se celebra al vespre i inclou alguns ritus que recorden el sopar, com el lavatori dels peus.

Divendres Sant

El Divendres Sant es commemora la mort de Jesús. Els actes religiosos del Divendres Sant inclouen el Via Crucis: Camí de la Creu. Pregària comunitària del Divendres Sant, composta per catorze estacions o escenes de la Passió de Jesús.

Dissabte Sant

El Dissabte Sant és una jornada de silenci i recolliment tot esperant la Vetlla Pasqual (nit del dissabte al diumenge), celebració de la Resurrecció.