Que passa amb la sang del cor quan es contrauen les aurícules
Enviado por Chuletator online y clasificado en Biología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 11,16 KB
APARELL CIRCULATORI
PER QUE EL TENIM?
Fa el intercanvi de gasos.
L’aparell circulatori contribueix també a transportar els reguladors del metabolisme (hormones).
I les cèl·lules que permeten la defensa de contra la invasió de microorganismes patògens (sistema immunitari).
També com la regulació de la temperatura corporal.
FORMAT PER:
L’aparell circulatori està format per:
- Sistema cardiovascular
- Sistema limfàtic
TIPUS DE CIRCULACIÓ:
-Pulmonar o menor: És la que va del cor als pulmons i torna.
-Sistemàtica o major: És la que va del cor cap als diferents òrgans i teixits del cos, i torna d’ells al cor.
A més, la nostra circulació és doble i completa:
۰Doble perquè per donar una volta sencera pel cos ha de passar dues vegades pel cor.
۰Completa perquè no hi ha barreja de sang arterial (rica en O2 i pobre en Ço2) i venosa (rica en Ço2 i pobre en O2).
COMPONENTS de l’Ap. CIRCULATORI
Està format per:
Conductes
Són els vasos sanguinis i limfàtics, responsables de portar la sang i la limfa per tot el cos: artèries, arterioles,venes, vènules, vasos limfàtics i capil·lars sanguinis.Líquids circulants
Sang i limfa, transporten pel cos tot el necessari per al manteniment de l’organisme, la seva defensa i coordinació.Cor
Òrgan que impulsa de manera contínua la sang pel vasos.
2.COR
Òrgan muscular de la mida del puny i forma cònica, situat darrera de la part inferior del estèrnum, inclinat cap el pulmó esquerre.
És el responsable d’impulsar la sang a través dels conductes, per tot l’organisme.
El cor és un múscul, format per un teixit muscular estriat especial anomenat miocardi.
Està dividit en quatre cavitats, dues superiors, més petites i menys musculoses, anomenades aurícules, i dues inferiors, més grans i musculoses, anomenades ventricles.
Els pas d’una cavitat a l’altre es fa mitjançant les vàlvules auriculoventriculars,i el pas de les cavitats als conductes es regula per les vàlvules semilunars.
Les vàlvules tenen diferents noms:
- Auriculoventriculars:
tricúspide entre AD i VD, i mitral o bicúspide entre AE i VE.
- Semilunars:
aòrtica entre VE i el tronc aòrtic, i pulmonar entre VD i artèria pulmonar.
LA CIRCULACIÓ SANGUÍNIA DEL COR
La sang, rica en CO2, entra per les venes caves a l’aurícula dreta, passa al ventricle dret per la vàlvula tricúspide, i aquest l’impulsa perquè vagi cap als pulmons a través de la vàlvula pulmonar i de les artèries pulmonars.
Un cop la sang ha fet el intercanvi de gasos, torna, rica en O2, al cor mitjançant les quatre venes pulmonars que porten la sang a l’aurícula esquerra, la qual impulsa la sang cap al ventricle esquerra a través de la vàlvula mitral i aquest finalment l’impulsa cap a l’artèria aorta, travessant la vàlvula aòrtica, perquè vagi per tot el cos.
3. MECÀNICA CARDÍACA
Aquest és produït per dos moviments:
- Sístole: Moviment de contracció, pel qual la sang passa de les aurícules als ventricles (sístole auricular) i dels ventricles a les artèries (sístole ventricular).
- Diàstole: Moviment de relaxació pel qual entra la sang al cor, tant a les aurícules com als ventricles.
L’estímul per a la contracció cardíaca es genera de forma autònoma al nòdul sinoauricular (marcapassos), d’aquest passa al nòdul auriculoventricular, i després al Feix de His i acaba en la Xarxa de Purkinje.
El nombre normal de batecs és de 60-80 cops per minut
Què és la pressió sanguínia?
El cor impulsa la sang amb una força determinada, aquesta és la pressió sanguínia.
Quan el cor està en diàstole i entra la sang en ell, és el moment de la pressió mínima. Quan el cor està en sístole ventricular és quan fa més força, és el moment de la pressió màxima.
Una pressió arterial normal és d’una màxima entre 110 i 160, i la mínima entre 70 i 90. La pressió venosa és de 15 mm Hg.
4. CONDUCTES SANGUINIS
Tot conducte que surt del cor és una artèria, les quals es subdivideixen en altres de més petites, arterioles, i aquestes en capil·lars sanguinis.
Posteriorment els capil·lars s’uneixen en altres de més gruixuts fins a ser vènules, i aquestes a la vegada s’uneixen per formar venes, que són els conductes que sempre entren al cor.
ÀRTERIES:
principals artèries del cos són:
- Coronària, alimenta el propi cor, 1/5 de la sang que en surt es queda en ell per nodrir-lo.
- Caròtides (dreta i esquerra), al cap.
- Subclàvies (dreta i esquerra), als braços.
- Hepàtica, al fetge.
- Esplènica, a la melsa.
- Renals, als ronyons.
- Mesentèriques (diverses), als intestins.
- Ilíaques (dreta i esquerra), a les cames
Les artèries segueixen dividint-se fins arribar als capil·lars es produeix el intercanvi de substàncies entre la sang i els teixits.
VENES
Els capil·lars es reuneixen en conductes cada vegada més gruixuts, sempre de tornada cap el cor; les principals venes del cos són:
- Coronària, recull la sang del cor i entra directament a la aurícula dreta.
A la vena cava superior i d’aquí al cor:
- Jugular (dreta i esquerra), des del cap.
- Subclàvies (dreta i esquerra), des dels braços.
A la vena cava inferior i d’aquí al cor:
- Suprahepàtica, des del fetge.
- Renals, des dels ronyons.
- Ilíaques (dreta i esquerra), des de les cames.
Les cèl·lules habitualment estan banyades en un líquid, el plasma intersticial, del qual treuen els gasos i els principis immediats que necessiten i al qual deixen els productes d’excreció. Aquest plasma es forma a partir de la sang.
La sang és impulsada en les artèries pel cor, i en les venes per la contracció muscular.
A les venes la sang circula majoritàriament contra la gravetat, per això existeixen unes vàlvules semilunars
5. CIRCULACIÓ LIMFÀTICA
El sistema limfàtic és un sistema circulatori paral·lel al sanguini venós, únicament de tornada des dels teixits cap el cor, que tenim per tal de recollir l’excés de plasma sanguini transvasat des dels capil·lars cap els teixits.
Els vasos limfàtics tenen uns engruiximents, són els ganglis limfàtics, els quals tenen la funció de fabricar glòbuls blancs.
Els vasos limfàtics són també els responsables de recollir els lípids absorbits als intestins i portar-los a la circulació sanguínia.
6. MALALTIES de l’APARELL CIRCULATORI
Buf cardíac
Disfunció de les vàlvules cardíaques, que no tanquen bé i deixen passar sang en sentit contrari, moment en què es sent un buf.Infart
Si es forma un çoàgul de sang i aquest tapona totalment una artèria, el teixits als quals aquell conducte portava sang, es queden sense O2 ni principis immediats, i en poc temps moren. Si això es dóna en el cor és un infart de miocardi. També hi ha cerebral, hepàtic...Angina de pit
És el mateix procés anterior, però en aquest cas el çoàgul, passat poc temps, es desfà, la circulació es normalitza i el cor es recupera sense seqüeles.
Hipertensió
Augment crònic de la pressió sanguínia.Aterosclerosi
Enduriment de les artèries, que perden l’elasticitat muscular, per dipòsit de plaques de colesterol. Provoca hipertensió i major risc de vessament.Arteriosclerosi
Enduriment i engruiximent de les artèries per petites lesions producte de l’edat. Provoca angina de pit i infart.Aneurisme
Dilatació anòmala de les artèries que pot arribar a què aquestes rebentin.