La Pasió en l'Antic i Nou Testament

A la tradició grecoromana la idea de pasió és vista com una pulsió negativa i quan no, directament destructiva.

S'identificava pasió amb pasivitat i patiment, per això les pasions s'havien de dominar o erradicar-les per complet, però a la cultura occidental també està influïda per la tradició jueucristiana concretada a la biblia.

La seva expansió d'aquesta tradició es va veure sobretot reflectida a la predicació i divulgació de Pablo Toso, per terres romanes i gregues, que varen causar un gran impacte.

A la biblia li devem una visió de les pasions més matixades a vegades contraposades a l'anterior, per exemple:

A) Per començar el món sencer ha estat creat per un ésser opnipotent i a més d'una infinitud de criatures entre les quals esteim els humans. Aquesta creació és un acte d'amor i per tant de pasió. Per això que el poble Jueu, l'autor col·lectiu de la bibli considera que hi havia pasions nobles i creatives i per altra banda inobles destructibles.

B) El cantar dels cantars, un llibre de sabiduria de l'antic testament, una pagesa festetja enamorada al seu pretendent i li afirma que l'amor és una pasió divina.

Per tant l'amor és una pasió noble que està atravesada per la més alta qualitat i lo diví.

C) En el nou testament els erongelis una de les prédiques de Jesus és transformar l'odi en amor, demana que no es tracta de herradicar les pasions sinó de transformar-les en nobles, pures i positives.

Per altra banda el sofriment i crusificció de Jesus s'anomena 'la pasió' que també té una consolació positivaja que el seu patiment té un efecte curatiu i rentador sobre els humans.

Un matemàtic i filòsof del segle XVIIn anomenat Pascal que defensarà la pasió com la font de la que sorgeix la crativitat humana i com un camí d'il·luminació i sabiduria: 'Hi ha raons del cor, que la raó no entén'

Des de llavors hem convivit amb aquesta dues tradicions contradictories:

Per una part, la pasió és una cosa de la que hem de desconfiar i combatre buscant l'equilibri i el terme mitjà i per altra banda la pasió és una força positiva que hem de desenvolupar i cultivar.

'Tot el que s'ha fet de bo en el món s'ha fet en passió'. Hegeu.

La Consciència:

-El fenomen de la consciència és una de les singularitats dels éssers humans que ens permet adaptar-nos de nosaltres i el que ens envolta.

DEF. És l'activitat mental/espiritual que permet la reflexió, implica adonar-se sobre alguna cosa, explicar o plantejar-se qualsevol explicació.

- C. Mediata: Egigeix intermediaris (realitat exterior, l'activitat d'altres essers humans, els nostres processos mentals.) Gràcies a ella, podem pensar en el moment exterior, les conseqüències dels nostres acties i el que afecta a altres.

- C. Inmediata: Apareix sense necessitat d'intermediaris. Gràcies a ella, som capaços de veure'ns a nosaltres mateixos i pensar en el que som o podem ser.

Caràcter Intencional de la Consciència

A principis del s xx, els pensaments com en Brentano i Hussserl, afirmaren que la consciència humana no és una cosa estàtica i/o tancada en si mateixa, sinó una realitat intencional (oberta i dinàmica). Moldeja el que percebem com els estats d'anim, perquè tota consciència es dirigeix cap un objecte diferent de si mateix.