Parts d'un temple romà

diferència  material i Tècnica constructiva entre l’arq romana i grega i què va suposar Aquesta diferència en termes d’espai, estil arquitectònic i tipus constructiu. 
L’arquitectura Romana està basada en l’arquitectura grega, però també en l’arquitectura Etrusca. Els grecs quan construïen ho feien de tal forma que tot sembles Espectacular i que estigues ben treballat. Les seves construccions eren de Grans proporcions i eren atractives vistes des de fora, ja que per dintre no Estaven gens decorades ni tant treballades com en l’exterior. Els grecs Treballaven molt amb la pedra i al polit al fi. Com a Tècnica constructiva grega als temples es basa en edificacions elevades, Rodejades de columnes (dòriques, jòniques, corínties) amb un interior separat En un coronaos.

Els romans per la seva banda, li donaven molta Més importància al que era la part interior de la construcció, de fet, molts Dels seus treballs estaven fets amb maons i recoberts per tal de donar un Aspecte diferent al material i fer-lo més atractiu visualment. Mentre que els Grecs utilitzaven la pedra per treballar (exemple: murs i columnes), els romans Feien servir com un sistema que deixaven l’interior buit per així posar formigó ROMà (opus caementicium) amb restes i runes de Tal forma que estalviaven material. Els arcs i les voltes van ser molt Utilitzats pels romans com a tècnica constructiva i els grecs en aquest aspecte Eren més simples.

Com a tècnica constructiva es segueix la Utilització de murs i arcs dels etruscs i la composició a façana de les Columnes gregues (en aquests cas com a decoració), aconseguint uns espais entre Columnes majors gràcies a les voltes de canó. Aquesta possibilitats de tenir Espais més grans va fer desenvolupar les basíliqües.

En la construcció dels temples els grecs Donaven importància als diferents nivells d’esglaons que portaven i envoltaven El temple, en canvi els romans posaven només una única fila. Una gran Diferencia entre els temples grecs i romans és que els romans construïen els Seus temples alçats i per arribar al, havies de pujar unes escales que estaven Situades al centre de la part del davant. Aquest temples romans estaven molt Més treballats per la cara del davant, en canvi les cares laterals no estaven Tant treballades. Els grecs utilitzaven molt l’estil dòric i jònic i ja els Romans amb l’hel·lenisme utilitzaven més el corinti. 

Explica el paper correlatiu de l’estructura i el Revestiment en l’arquitectura romana imperial i perquè i com van arribar a Assolir aquest paper. 
Construir a la velocitat i la quantitat en que Ho feien els romans era molt difícil. Un dels grans avenços que van portar els Romans en la construcció va ser l’opus ceaementicium. Aquesta mescal de Caementa + sorra + calç aèria + aigua + pols volcànica va servir per millorar i Reforçar la uníó entre les diferents peces. Com elaborar aquesta mescal era Molt costosa, i per tal d’estalviar, el que feien era un embolcall i just en el Centre abocaven el formigó més restes i runes. Un altre forma que tenien D’estalviar era utilitzar peces triangulars de manera que la punta quedes Dintre de l’embolcall i així utilitzarien menys quantitat.

El revestiment serveix per Donar prestigi a la construcció, amb enguixats de plaques i motllos o amb Paviments amb mosaics. Aquests paviments es classifiquen en: - Opus tessellatum:
mosaic fet Amb peces petites (de 1-4 cm2). - Opus signinum: mosaic amb Poques tessel·les (peces) per a construccions de poc prestigi i diners. - Opus vermiculatum: mosaic fet Amb peces petites i vitrificades. - Opus sectile: mosaic amb Tessel·les grans. - Opus musivicum: mosaic aplicat en vertical (parets).

Explica què entenem per “opus Caementicium”, la seva composició, el seu procés de fabricació i posta en obra I les seves variants segons l’aparell i material de la carcassa, així com el Tipus d’acabat o revestiment que podia tenir. 
L’opus caementicium és el morter que serveix per evitar “grapar” les Peces i no construir en sec. S’utilitza en columnes d’ordre imposat, només Visual i decoratiu, per tal d’assemblar-se al grec però seguir construint en ROMà. Segons la forma en que es troben disposades les pedres a la tècnica del Tufo (pedres prismàtiques col·locades en forma romboïdal), es diferencien: · Opus Incertum: fulles exteriors De pedra sense concertar amb carreus a les cantonades i un emparedat. · Opus Reticulatum: seguint la Tècnica del tufo romboïdal. · Opus testaceum: disposició vertical del material ceràmic.

Fes una breu cronologia de l’antiguitat Romana i descriu els principals avenços en arquitectura i construcció que es Produïren en cada una de les seves etapes.

L’Imperi ROMà va des del 753 a.C fins el 476 D.C. Durant la seva vigència va passar per diferents etapes: monàrquica (753 A.C – 509 a.C), republicana (509 a.C – 27 a.C) i l’imperial (27 a.C – 476 d.C).

Durant el primer període, els romans Construïen les seves ciutats a partir dels territoris i pobles conquerits. El Que feien era aprofitar les construccions ja existents i anar-se expandint i Creixent; així amb tot el que conquerien. D’aquesta forma van aconseguir un Gran territori i poder. Ja establerts i amb el poder que tenien, van començar a Elaborar les seves pròpies construccions ja fossin temples, panteons, circs, Palaus, claveguerams, amfiteatres, etc. Utilitzaven la pedra al construir però Van començar a treballar el marbre, a folrar els maons amb estuc i revestir Pigments o mosaics, també enguixaven per fer diferents acabats. L’arc de volta, L’arc de canó i  la cúpula eren unes Tècniques molt utilitzades pels romans. Les columnes amb els diferents estils (dòric, jònic, corinti) eren una part molt característica de les construccions. Exemples d’aquest edificis serien el Pantheon, Palatí de Roma, Colosseu, Teatre Marcello, Cloaca Maxima.   

Explica quines van ser les arrels de la Construcció de temples a Roma i descriu les característiques principals d’un Temple ROMà tipus. 
L’arquitectura romana es troba influenciada Per l’arquitectura gerga i etrusca.
Els temples romans els construïen amb Escales només a la part anterior, igual que els etruscs. Per als romans era Molt important la imatge del edifici, per tant els importaven les façanés Principals i no tant la part posterior. Els temples tenien un pòrtic i Columnes, com els grecs; en canvi el pòrtic no hi era a tot el perímetre com Feien els etruscs. Construïen amb una estructural adintelada, influencia dels Grecs, i amb arcs com el etruscs. Al conèixer l’arc, coneixeran els derivats de L’arc (voltes, cúpules, arcs extruïts) i tindran un repertori major al dels Grecs.