A partir de quin tipus de límits entre plaques es formen les fosses oceàniques

Els terratrèmols són el resultat del Comportament elàstic de les roques, que es deformen pels esforços acumulats Durant molts anys. Arriba un punt, però en el que ja no poden aguantar més i, Quan la forca supera la de fregament, es produeix un alliberament sobtat D’energia i la vibració genera les ones sísmiques, que es transmeten en totes Direccions i originen el terratrèmol. El punt on s’origina un terratrèmol es Diu hipocentre o focus i, el primer punt de la superfície on arriben primer es Troba en la vertical i es diu epicentre.
Aquí la força del terratrèmol és màxima i va disminuint en allunyar-se.

Els hipocentres dels Sismes es poden localitzar fins a 700 km de fondària. Segons això, hi ha Terratrèmols superficials (menys de 100 km), intermedis (100 a 300 km) i Profunds (300 – 700 km). Generalment, els superficials originen més destrosses. Geogràficament es poden produir en qualsevol punt de la Terra, però el 90 % es Concentren en determinats punts. Aquesta acumulació permet conèixer els límits entre les plaques.
Els límits són de Diferents tipus (apropament, allunyament i lliscament) i els terratrèmols no Seran iguals en tots ells, però podem dir que:

·A Les dorsals oceàniques (zona d’expansió de l’escorça) hi ha terratrèmols Superficials i amb una intensitat moderada.

·A Les zones de subducció (zona de destrucció de l’escorça) hi ha forta activitat Sísmica. Els terratrèmols són superficials o profunds.

·A Les zones de lliscament entre plaques també hi ha molts sismes, sobretot Superficials.

Tipus d’ones: Tres tipus:

Per mesurar la força d’un terratrèmol S’utilitzen dos conceptes molt diferents:

·Intensitat: Mesura subjectiva basada en L’observació dels efectes del terratrèmol. S’utilitza l’escala de Mercalli o la MSK (modificació de la primera). Té dotze graus (va de I al XII), on aquest últim és la devastació total.

·Magnitud: Mesura objectiva. S’utilitza l’escala De Richter. Es defineix com el logaritme decimal de l’amplitud d’ona més gran a 100 km de l’epicentre (però ens és igual!).

Cada grau té 10 vegades més força que L’anterior. És una escala oberta. Comença per 0 i el terratrèmol més fort que S’ha enregistrat (Xile, 1960) va tenir un valor de 9,5. 

TEORIES FIXISTES:

Neguen qualsevol moviment horitzontal dels continents. Només consideren els moviments verticals.

TEORIES MOBILISTES:

Expliquen la formació de les serralades per esforços de Compressió deguts a moviments horitzontals.

Teoria de La Deriva Continental:

Els arguments per a demostrar això eren de quatre Tipus: 

Morfològics, Geològics, Paleontològics, Paleoclimàtics

Teoria Dels corrents de convecció, L’expansió Del fons oceànic, La Inversió del camp magnètic terrestre, Teoria de La Tectònica de Plaques.

Moviment de les plaques. Tipus de límits:

A partir de la variació d’edat de les roques a mesura Que ens allunyem de la dorsal es pot calcular la velocitat a la que es mouen Les plaques. És aproximadament de 5 cm per any, però algunes van més ràpid que D’altres. Hi ha tres tipus de límits:

De Separació, divergent o constructiu, . De Col·lisió, convergent o destructiu, Bordes Passius o transformants

La causa del moviment de les plaques:

És un dels punts més discutits de la TTP. Als anys 30, Holmes ja va parlar dels corrents convectius al mantell. Sembla clar que Existeixen aquests corrents i que poden actuar com el motor del moviment, però Es desconeix com funciona el mecanisme amb precisió. Hi ha algunes forces que Impulsen el moviment de la placa i d’altres que impedeixen aquest moviment.

La viscositat del magma determina el Tipus d’erupció. Un magma fluid pot travessar petites esquerdes, flueix amb Facilitat i els gasos es poden alliberar sense problemes, produint erupcions Tranquil·les (efusives)
. Un magma Viscós dificulta l’alliberament dels gasos, s’hi acumulen i provoquen Explosions violentes, expulsant materials sòlids a grans distàncies. 

Si la lava és fluida, el volcà tindrà Poc pendent perquè arribarà molt lluny. Si és viscosa, es quedarà a prop del Volcà i aquest tindrà un fort pendent. 

Vulcanisme atenuat:

En zones amb volcans dorments o Extingits es poden produir fenòmens més o menys suaus que recorden la seva Presència, com poden ser emissions d’aigua calenta, fang o gasos. Aquest Conjunt de fenòmens rep el nom de vulcanisme atenuat. 

Fonts termals, Fumaroles submarines, Guèisers, Volcans de fang, Fumaroles. 

Els volcans i la tectònica de plaques:

Els volcans estan distribuïts al món Seguint un patró acord amb la TTP. La majoria d’ells se situen en les límits de Les plaques, ja sigui en els convergents (zones de subducció) o en els Divergents (zones de rift). En les zones de separació els volcans Creen nova escorça oceànica al llarg de les dorsals. La majoria d’ells són Submarins i la seva activitat passa desapercebuda, però també n’hi ha de Terrestres a Islàndia i a la gran Vall del Rift a Àfrica. En total, uns 250 Volcans a tot el món A les zones de subducció, la placa Oceànica, que s’enfonsa sota la continental, es fon en arribar al mantellel magma puja aprofitant les escletxes i apareixen Volcans a la serralada que es forma (per exemple, els Andes). Si xoquen dues Plaques oceàniques, es forma un arc d’illes volcàniques, com per exemple Indonèsia, Filipines, Japó, les Aleutianes...