Partides reialistes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,62 KB
TEMA 2: retorn de Ferran VII, retorn de l’ absolutisme
El Regnat de Ferran VII ( 1814‐1833 )
Amb el retorn de Ferran VII, torna l’absolutisme.
Els absolutistes esperaven l’arribada de Ferran VII per a que posés fi a la nova constitució i torni a les institucions tradicionals. En canvi, els liberals esperaven a Ferran VII per a que juri i porti a terme la constitució aprovada en Cadis.
Finalment, Ferran VII aboleix la constitució i torna a l’absolutisme, posa fi a l’obra de Cadis amb el recolzament de l’església, la noblesa, absolutistes, poble ignorant i part de l’exèrcit. Amb això, Espanya pateix una persecució, exili i detenció dels liberals. També estem situats en una situació greu de crisi a causa de la guerra i de la independització d’Amèrica.
Els liberals s’oposen, reclamen el règim constitucional, volen derribar la monarquia absoluta. Per tant, començen a haver-hi pronunciaments militars, aldarulls a les ciutats, etc.
Finalment, entrem al trienni Liberal ( 1820‐23 )
Al 1820 tenim un altre pronunciament militar a favor de la constitució per part de Rafael de Riego, això crea un procés en cadena en el que es produeixen aixecaments militars per tot el país. Això fa que Ferran VII juri finalment la consticució de 1812 i passem a un govern liberal durant tres anys: trienni liberal. Aquest nou govern aboleix els gremis
proporciona llibertat a l’indústria, suprimeix el règim senyoral i delme, reforma el sistema fiscal, el codi penal i l’exèrcit, crea la Milícia Nacional, acaba amb el feudalisme al camp, etc. Tot i que aquest govern liberal aporta grans canvis, la monarquia s’oposa i apareixen les partides reialistes, que estan al favor del rei i compten amb el suport de la noblesa i dels pagesos. Finalment, l’oncle d’en Ferran VII envia l’exèrcit francés dels cent mil fills de San Lluís gràcies a la Santa Alliança que amb les partides reialistes, entra a Espanya i restableix l’absolutisme, posant fi al trienni liberal al 1823. Aquest mateix any, entrem a la dècada ominosa que dura 10 anys i consisteix en el restabliment de l’absolutisme, amb la repsessió contra els liberals i en l’anulació de la legislació del trienni liberal.
En la dècada ominosa també ens trobem amb una crisi que provoca la reacció dels ultrareialistes que estan a favor de Carles María Isidre, el germà de Ferran VII,
ABSOLUTISME→
Va ser el canvi que es va provocar amb la tornada a l’antic règim a Espanya amb la tornada de Ferran VII com a rei al 1814. Aquesta restauració es va basar en la derogació de la constitució, la supressió de l’obra de Cadis i la persecució dels liberals.
LIBERALISME→
Diferents tipus de liberals, per una banda teníem als:
Moderats→ Eren un grup heterogeni que defensava una monarquia liberal, la propietat privada(sistema polític capitalista). Son defensors d’un sistema electoral sensatari molt restringit (aquell en el que només voten les persones que están censades, tenen un pratimoni, una renda…) Creen en una soberania compartida (corona i cort). Aquí es recollien uns conjunts de drets molt amples, tant individuals com col·lectius. Defensen el catolicisme i la confessionalitat de l’Estat. Volen frenar la desmortització de l’absolutisme i estan recolzats per la reina Isabel. NO ES PERMET PRACTICAR UNA ALTRE RELiGIÓ QUE NO SIGUI LA CATÓLICA.
Progressistes→ defensors de la monarquia liberal, el poder resideix al poble (sobirania nacional) el sofragi és censatari però no tan restringit com els moderats. Defensen la reducció de la renda, volen obrir els vots per a la petita i mitjana burguesia, classes populars urbanes, part de l’excèrcit(el 60% del presdupost de l’estat va a mantenir l’excèrcit GRAN PROTAGONISTA)
Volen enfortir els poders locals com l’ajuntament
Defensen els drets individuals i els col·lectius (com els moderats)
Volen ampliar el cos electoral
Volen fer una reforma agrària TRANSOFMRAR EL CAMP
L’ÚNICA FORMA DELS PROGRESSISTES PER ACCEDIR A LES VOTACIONS ES AMB PRONUNCIAMENTS MILITARS, AIXÒ FA QUE L’EXÈRCIT SIGUI EL BRAÇ EXECUTOR.
Els progressistes donen un pas cap a endavant
Els moderats donen un pas cap a darrera
LES DIVERSES OPCIONS DEL LIBERALISME
DEMÒCRATES
Origen gracies a una escissió dels progressistes. Pensen que tenen molt difícil poder accedir al poder perquè la llei electoral no ho permet, marxen dels progressistes per formar el partir democràtic(classes populars i urbanes)
Ampliar els drets polítics que hi havien en aquell moment
Ampliar i reconèixer un conjunt més ample de drets individuals i col·lectius
Sobreania popular, el poder resideix en el poble
Sufragi universal masculí (tots els homes a partir d’una edat poden votar)
partidaris milícia nacional i de la llibertat de culte (religió catolica important pero donen una llibertad de culte, permeten altres religions)