Participi imprimir

Cèsar,  encara que  en aquests llocs els  hiverns són primerencs,  així i tot es va proposar marxar a Britània. Abans d’arriscar-s’hi,hi envia Gai Volusè davant amb un vaixell lleuger; li mana que, un cop explorades totes les coses , torni al seu costat al més aviat possible. Ell, per la seva banda, marxa amb totes les tropes cap al país dels mòrins.»La construcció formada per exploratis omnibus rebus és un ablatiu absolut.
Consisteix en un participi en ablatiu concordat amb un substantiu també en ablatiu, que li fa de subjecte(OPCIONAL: aquí el substantiu porta com a complement l’adjectiuomnibus).

Caracal∑la, desprËs de la mort del seu pare, de camÌ cap el Campament Pretori‡, es va queixar davant

els soldats de ser assetjat per les intrigues del seu germ‡, i díaquesta manera va fer que el seu germ‡

fos assassinat al Palau. Immediatament va ordenar que el cos díaquest fos cremat. A mÈs a mÈs va

dir al Campament que el seu germ‡ havia intentat enverinar-lo. Va donar les gr‡cies p ̇blicament als

qui el van assassinar. Els  infinitius  sÛn : circumueniri,occidi,cremari,parauisse.  El subjecte de circumueniri Ès se, el de occidiÈs fratrem , el de cremari Ès corpus eius i, finalment, el de parauisse Ès fratrem. La construcciÛ de circumueniri fa de COD del verb conquestus est ;  la de occidi , COD de fecit ; la de cremari , COD de praecepit ; la de parauisse , COD de dixit.

«Cèsar, un cop coneguda la decisió dels britans, va conduir l’exèrcit fins al riu Tàmesi, el qual només podia ser travessat per un sol gual. En arribar allí, s’adonà que, a l’altra riba del riu, hi havia formades en ordre de batalla nombroses tropes dels enemics.» La construcció formada per cognito consilio Britonum és un ablatiu absolut. Consisteix en un participi en ablatiu concordat amb un substantiu també en ablatiu. ) En  la construcció eó cum uenisset, el nexe subordinant cum introdueix una oració subordinada adverbial temporal-causal (cum

històric). Es justifica perquè el predicat verbal està en pretèrit plusquamperfet de subjuntiu. El pronom quod introdueix una oració subordinada adjectiva (de relatiu). El seu antecedent és flumen, amb el qual concorda en gènere i nombre. B)  L’estructura sintàctica ad alteram fluminis ripam magnas hostium copias instructas essé és una oració subordinada substantiva d’infinitiu. Fa de complement directe de animaduertit.

Com  el rei
 Pirrus fos  en terra d’Itàlia  i hagués lliurat amb  èxit una i dues batalles,  aleshores un tal Timócar, amic del rei Pirrus, anà d’amagat al cònsol G. Fabrici i li demanà un premi, i prometé, si s’avenien del premi, matar el rei amb metzines. La conjunció cum junt amb un imperfet o plusquamperfet de subjuntiu forma una construcció temporal-causal que solem denominar construcció de cum narratiu o històric, i sol traduir-se per gerundi simple o gerundi compost, segons quin sigui el temps del verb. Quant  a l’anàlisi, trobem dues oracions subordinades temporals-causals introduïdes pel nexe cum i coordinades entre sí per la conjunció copulativa et ; la primera és intransitiva i la segona transitiva. Presenten la distribució funcional següent:

1ª: Pyrrus rex (substantiu més aposició determinativa) és el SN subjecte. Esset és e l nucli del predicat verbal ( en aquest cas sum no és copulatiu). In terra Itàlia és el SP en funció de CC de lloc ubi . Itàlia és una aposició determinativa a terra. 2ª El subjecte és el mateix Pyrrus rex , de la frase anterior. Pugnauisset és el nucli del predicat verbal. Unam atque alteram pugnas és el SN complement d’objecte directe de pugnauisset.

“Després que Sèneca va pronunciar aquests mots, abraça la seva esposa i li demana que moderi el seu dolor i que suporti la manca de marit. Ella, no obstant això, també reclama  la mà de l’executor. Aleshores s’obren els braços amb el mateix ganivet. Sèneca, com que el seu cos envellit oferia una lenta sortida a la sang, també es tallales venes de les cames”.

“Dutes  a terme  aquestes obres,  mentre Ròmul presidia  l’assemblea en una esplanada,  de sobte una tempesta amb gran  brogit va cobrir el rei amb un núvol espès i va privar l’assemblea de la seva visió; i després Ròmul ja no va ser  a la terra. El jovent ROMà, quan va veure buit el setial reial, va mantenir el silenci” Cum  és una  conjunció  que introdueix  una oració subordinada  adverbial amb valor temporal causal. En  el primer cas cum és una preposició d’ablatiu;  en el segon, una conjunció que introdueix una oració subordinada adverbial amb valor temporal.

“Després de Tarquini va prendre el poder Servi Tul·li, nascut d‟una dona noble. Aquest va sotmetre els sabins; va annexionar tres turons a la ciutat, va  construir fossats al voltant de la muralla. Va organitzar el primer cens, que fins aleshores era desconegut per tota la terra. Fou víctima de la vilesa del seu gendre Tarquini el Superb, fill del rei a qui ell mateix havia succeït” L‟estructura genitus ex nobili femina és una construcció anomenada de participi concertat, en la qual genitus concorda amb Seruius Tullius. Cui és un datiu singular, en aquest cas masculí, i fa la funció de complement indirecte de successerat

“Dido va construir una pira ingent a la part més elevada de la ciutat i, una vegada acomplerts els diferents ritus i sacrificada una gran quantitat de víctimes, hi va pujar. Va treure el punyal que havia dut sota els vestits i s’hi va precipitar al damunt. Els ciutadans van emportar-se la reina morta amb planys públics i una gran tristesa i, mentre Cartago va romandre dempeus, la varen venerar amb altars i temples”.  Caesis concorda amb hostiis i l’estructura es coneix amb el nom de participi no concertat o ablatiu absolut. Cultrum és objecte directe d’exseruit i quem ho és de gesserat

“En els dos exèrcits hi havia uns germans trigèmins, els Horacis i els Curiacis. Els reis parlen amb els trigènims, per tal que cadascun lluiti amb l’espasa en favor de la seva pàtria. Signat el pacte, els trigèmins agafen les armes i avancen al mig entre els dos exèrcits. Es dóna el senyal i els grups de tres joves entaulen combat. Quan les armes han retrunyit en la primera escomesa, l’horror sobreprèn els espectadors”.  Foedere icto és una construcció anomenada d’ablatiu absolut i està formada per un participi en ablatiu icto, que concerta amb un substantiu també en ablatiu foedere.

“Eneas, fill de Venus i d’Aquises, en la destrucció de Troia va arrabassar de l’incendi els déus Penats, el seu pare i el seu fill Ascani i amb ells va arribar al Mont Ida; i allí, després de construir vint naus, advertit per les profecies dels déus, es va fer a la mar i va arribar a Tràcia i hi va fundar una ciutat, que va anomenar Enos, a partir del seu nom”. Monitus concorda amb Aeneas (o amb filius) i és una construcció anomenada de participi concertat. Fabricatis concorda amb nauibus i és una construcció anomenada de participi no concertat o ablatiu absolut.

"El magatzem de vi d’un propietari bo i que està per la feina, el d’oli i també el de queviures són sempre plens (1.5), i tota la (seva) vil∙la és opulenta (0.5): té abundància de porcs, de cabrits, de xais, de gallines, de llet, de formatge i de mel (0.5). L’hort, fins i tot els pagesos mateixos l’anomenen l’altre rebost (1). La caça fa tot això més rellevant / dóna més relleu a tot això (0.5). Res no pot ser més ric ni més bonic que un camp ben cultivat"

"Els  magistrats  varen traslladar  el fèretre de Cèsar  al fòrum (0.5). De sobte  dos homes que portaven dues  javelines cadascú (0.75) hi varen  calar foc amb unes teies enceses (0.75)  i, de seguida, la multitud va amuntegar llenya seca (0.5). Aleshores els flautistes varen llançar el seu vestit al foc (0.5) i els legionaris les seves armes (0.5); fins i tot les matrones hi varen llençar els guarniments que duien (1) i les bul∙les i les togues pretextes dels seus fills (0.5)"