La participació política: Tipus, formes i impacte

Què és la participació política?

La participació política es defineix com qualsevol acció realitzada per un individu o grup amb l’objectiu d’incidir en els assumptes públics. La participació es pot donar de manera planejada o espontània i mitjançant mitjans convencionals i no convencionals.

Tipus de participació política

Participació convencional: és la que es mostra com a legal i legítima, promoguda per les elits i les institucions. En són exemples:

• Partits polítics
• Sindicats
• Associacions

Participació no convencional o formes d’acció política: no fa servir els canals institucionalitzats. Inclou:

• Actes testimonials d'expressió física o cultural (tancaments, vagues de fam, reunions festives, acampades).
• Obstrucció d’activitats alienes (bloqueig del trànsit, ocupacions de locals, boicot dels actes públics o d’activitats comercials, entre d’altres).
• Pintades de protesta i reivindicacions en llocs públics.
• Ocupació d’edificis o fàbriques.
• Escrache polític.
• Boicot de serveis o productes.

De quina manera es pot participar?

1. Activitats en campanyes polítiques: Són les que realitzen els partits polítics i els seus militants.
2. Activitats comunitàries: Són les activitats de participació en les organitzacions socials dirigides a resoldre els problemes de la comunitat.
3. Contactes amb l’administració: Contactar amb les autoritats per aconseguir interessos personals o col·lectius.
4. Vot: Participar en les eleccions escollint els candidats que ocuparan càrrecs públics i ens representaran.

Quins efectes té la participació sobre la democràcia?

És un element necessari i desitjable perquè millora la democràcia:

• Incrementa els nivells de confiança i les habilitats cíviques.
• Incrementa el control i la vigilància de la ciutadania sobre els seus governants, demanant transparència i rendició de comptes com una eina al servei del ciutadà i de la democràcia.

Per què unes persones participen més que d’altres?

La resposta es troba en la deprivació relativa, és a dir, la diferència entre allò que una persona té i el que creu que mereix. Aquesta percepció és el que fa que la gent participi i lluiti, precisament perquè se sent privada de recursos, capacitats o influència.