El Partenó i Hermes amb Dionís: Obres Mestres de l'Art Grec Clàssic

El Partenó: Arquitectura i Funció

Elements de Suport i Suportats

El Partenó es compon d'elements verticals, com columnes i murs, i estructures horitzontals, com l'entaulament. Les columnes suporten l'entaulament, format per l'arquitrau, el fris i la cornisa, i alhora un frontó.

Espais Interiors i Exteriors

Aquest temple segueix l'estil de l'ordre dòric. És un temple octàstil, amb vuit columnes a la façana principal, dues fileres hexàstiles i un peristil que envolta el temple amb disset columnes per banda.

El temple s'alça sobre un estilòbat i des d'estereòbats que formen l'escalinata. Les columnes, fortes i robustes, són d'estil dòric, sense base. Arriben al capitell, que és còncau i subtil, amb un collarí amb estil equí i àbac.

L'entaulament està format per un arquitrau que recolza sobre les columnes, un fris i una cornisa. Sobre aquesta es troba el frontó, ple d'escultures.

El Partenó té forma rectangular, format per dues sales amb dos pòrtics. A la sala gran hi trobem l'escultura d'Atena Fídies, amb finestres orientades a l'oest perquè hi entrin els raigs de sol. La sala petita és on es troba el gran tresor del temple.

Estil i Proporcions Arquitectòniques

Presenta proporcions atípiques, fetes a escala humana, amb moltes línies rectes fora del cànon normal. El sistema és arquitravat, amb referències a l'arquitectura egípcia.

Interpretació i Detalls Òptics

La façana principal està orientada al sol, com tots els temples religiosos, a l'esquena de l'Acròpolis.

Les línies horitzontals o verticals són corbes a causa de les distorsions òptiques. Això es manifesta en l'èntasi, on les columnes s'aprimen cap a la part superior. Aquestes característiques aportaven més harmonia, però dificultaven la construcció.

Al frontó oriental hi trobem el naixement d'Atena, i al frontó occidental, la disputa de la deessa i Posidó per la possessió d'Atenes. El temple fou impulsat per Pèricles.

Funció del Partenó

Era un temple de culte amb una ofrena monumental als déus, com a agraïment pels seus favors.

Hermes amb Dionís Infant: Anàlisi Escultòrica

Composició i Moviment

Trobem una corba praxiteliana que fuig de la línia vertical i estàtica, la qual cosa aporta airositat i lleugeresa, donant una sensació d'equilibri entre el moviment i el repòs.

D'aquesta obra n'ha desaparegut qualsevol rastre de rigidesa. El cos és de molta bellesa, per això es pensa que prové de models reals i els defectes són modificats per altres models. En canvi, el físic de l'infant no s'adequa a les proporcions pròpies dels adults, sinó que segueix les seves proporcions.

La sinuositat d'Hermes ressalta gràcies a Dionís i la túnica. L'elevació del maluc i l'ondulació del tronc fan que perdi tensió i que la figura guanyi gràcia.

Estil i Influències Artístiques

Pertany al màxim esplendor de l'art clàssic, que aposta per la suavitat i l'harmonia, amb una expressivitat més gran i una atenció als sentiments.

La túnica que tapa el tronc és molt real gràcies als plecs, còpia de la realitat. També hi trobem encara influència de Policlet, seguint unes proporcions a partir de càlculs matemàtics.

Interpretació Mitològica

Dionís, fill de Zeus i Sèmele, és sostingut pel seu germanastre gran Hermes, fill bastard de Zeus i Maia. Dionís és extret del ventre de la seva mare morta i inserit a la cuixa de Zeus, per això rep el sobrenom de Ditirambe. L'obra representa el moment en què Hermes, tement la venjança d'Hera, porta el seu germanastre als reis d'Orcomen, confiant-los la criança.

Hi ha una simpàtica referència al futur Dionís, déu del vi: Hermes li dóna raïm al seu germà. Praxíteles humanitza l'escultura amb la mirada de tendresa. S'ha perdut el braç d'Hermes, que sostenia el raïm, i el braç del petit Dionís. Aquesta obra ornava el temple d'Hera a Olímpia.

Funció de l'Escultura

Commemora la pau entre Elis i Arcàdia, ja que Dionís era el patró de la primera i Hermes el patró de la segona.