Partenó i Atenea Nike: Temples de l'Acròpoli d'Atenes

Partenó
Autors: Ictinos i Cal·lícrates
Cronologia: entre el 447 i el 438 aC
Tipologia: temple
Materials: marbre de la pedrera del Pentèlic i fusta
Estil: clàssic grec
Localització: Acròpoli d'Atenes

Biografia dels autors
Dels dos autors no s'ha conservat gaire informació històrica. Van treballar al segle V aC, durant l'època de Pèricles. Ictinos va ser l'arquitecte del temple dòric d'Apol·lo i Cal·lícrates va construir el petit temple jònic d'Atenea Niké.

Descripció formal
S'eregeix sobre una base de tres graons que culmina amb un últim graó o plataforma (estilòbat) sobre la qual s'aixequen, sense base, les columnes dòriques: vuit a cada façana frontal, disset a les laterals. El fust està format per tambors superposats. El capitell està format per dues parts: l'equí en forma de con, damunt del qual hi ha l'àbac quadrangular (ambdós sense cap tipus de decoració). L'entaulament presenta les tres seccions horitzontals superposades característiques: al nivell inferior, l'arquitrau llis i sense ornamentació; al nivell intermedi, el fris en el qual s'alternen tríglifs i mètopes; i a la part superior, la cornisa decorada als extrems amb acroteris. El Partenó és un temple dòric; tot el perímetre està envoltat per una sola filera de columnes. A l'interior, la planta està dividida en dues sales diferents separades per un mur. Tant la porta com les finestres de les naus estaven situades estratègicament perquè la sortida del sol il·luminés l'estàtua.

Entorn i integració urbanística
El Partenó forma part del complex urbanístic religiós de l'Acròpoli d'Atenes. La façana principal mira a l'est, on surt el sol. Va ser el gran temple que els atenesos van oferir a la deessa Atena després de derrotar els perses. Durant el segle VI dC, el temple va passar a ser cristià i es va consagrar a la Saviesa Divina (Santa Sofia). Sota la dominació turca (segle XV), es va convertir en mesquita i, durant el segle XVII, en un polvorí. La decoració escultòrica representava diversos episodis de la vida de la deessa Atena, com el seu naixement i la lluita amb Posidó per la possessió d'Atenes. A les mètopes s'hi representaven les quatre lluites mitològiques: la centauromàquia, la guerra de Troia, l'amazonomàquia i la gigantomaquia. A l'interior de la naos s'hi guardava l'escultura. Les correccions òptiques més importants van ser: la lleugera curvatura convexa de l'entaulament i l'estilòbat, el lleuger bombament del fust de les columnes i l'augment del gruix i de la separació de les columnes.

Models i influències
És una síntesi perfecta entre la tradició dòrica i la novetat jònica, que va endolcir les proporcions i va agafar l'home com a mesura en la recerca de l'harmonia. Està considerat la culminació de la perfecció arquitectònica grega i un exemple de refinament i esveltesa.

Atenea Niké:
Autor: Cal·lícrates
Cronologia: 421-449 aC
Tipologia: temple
Materials: marbre de la pedrera del Pentèlic
Estil: clàssic
Localització: Acròpoli d'Atenes

Va ser un dels arquitectes més rellevants de l'esplendor atenesa durant l'època de Pèricles. Aquest temple va ser promogut pel general atenenc Cimó III; rival d'aquest, per això el temple es va construir amb retard.

Descripció
És un temple amfipròstil i tetràstil (4 columnes a les façanes anterior i posterior) que es dreça sobre una plataforma (estilòbat) elevada per tres esglaons (estereobat). La petita cel·la interior presenta dues pilastres in antis a l'entrada. Les columnes jòniques de les façanes estan formades per una base amb dues motllures i un fust monolític amb estries de cantells plans i un capitell decorat amb volutes. L'entaulament, dividit en tres franges superposades, presenta el fris amb un seguit de relleus continus i la cornisa sobre la qual es drecen el frontó i les acroteris. Originalment, a l'interior del temple hi havia una escultura de fusta policromada que representava la victòria Niké sense ales (àptera) perquè mai pogués abandonar Atenes.

Entorn i integració urbanística
Es troba situat al costat dels propileus. Està orientat a l'est, cap a la sortida del sol; va haver d'adaptar-se a l'espai reduït i per això va obligar a prescindir del pronaos.

Funció, contingut i significat
Era un altar de gràcies dedicat a la deessa de la saviesa i de l'estratègia. La construcció es va fer per commemorar el tractat de pau que Cal·lias va signar el 449 per posar fi a les guerres mèdiques. A l'edat mitjana va ser desmuntat i el van fer servir per fortificar l'Acròpoli; al segle XVII va ser destruït i al XIX restaurat. A la decoració del fris va incorporar escenes de les guerres mèdiques entre grecs i perses, de la guerra del Peloponès i temes mitològics com la tauromàquia i la gigantomaquia. El 407 es redecora el fris amb processons de la deessa Atena (draps molls per destacar l'anatomia).

Models i influències
Un dels exemples millors de l'arquitectura d'ordre jònic. La victòria era habitual que fos personificada en la imatge de la deessa Atena que portava a la mà una palma o garlanda.