Parteno

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,09 KB

 
Partenó.Cronologia.447-432 a. C.Estil.És d’estil grec clàssic,construït per Ictinos i Cal.lícrates i Fídies el supervisor.Materials: marbre del Pentèlic i fusta. Sistema constructiu: arquitravat.Els precedents del Partenó es poden buscar en un primer temple que no es va acabar mai i que fou substituït per la construcció actual. En aquest edifici, fet a escala humana, hi predominen les línies rectes,com implica el sistema constructiu,l’arquitravat.L’arquitectura grega prengué com a referent l’egípcia,també marcada per les línies rectes.Elements de suport i suportats: les columnes del Partenó suporten un entaulament horitzontal -compost per un arquitrau,un fris i una cornisa- que en recorre tot el perímetre. Juntament amb els murs i les columnes interiors,es responsabilitzaven de la coberta inclinada a dues aigües, que, a les dues façanes, desembocava en els frontons respectius.Espai exterior i interior. El Partenó va ser construït seguint els preceptes de l’ordre dòric. És un temple octàstil,perquè té vuit columnes a la façana principal; amb dos pòrtics hexàstils perquè a les dues façanes hi ha una segona filera de columnes; i perípter,perquè tot l’edifici és envoltat completament de columnes.El temple s’aixeca sobre un estilòbat i dos estereòbats,que constitueixen l’escalinata que dóna accés a l’edifici des de qualsevol dels costats. Sobre aquests s’aixequen, sense base, les columnes dòriques,fortes,directes i grandioses. Els fusts són robustos, de baixa alçada -entre quatre i sis vegades el diàmetre inferior-, i amb els blocs que els formen units visualment amb estries d’aresta viva. Arriben al capitell a partir d’una motllura còncava tan subtil que gairebé no s’aprecia;és el collarí. El capitell,de formes senzilles,el formen un equí i un àbac. Després hi ha l’entaulanent,que està format per l’arquitrau,que recolza directament sobre les columnes,llis i sense cap ornament;el fris,dividit en tríglifs i mètopes; i la cornisa,que sobresurt. El frontó,que forma el triangle que té la cornisa com a base,estava ple d’escultures,algunes de les quals encara es conserven.El Partenó era un edifici de planta rectangular amb una cel.la interior dividida en dues estances incomunicades que el convertien en un temple doble i que feien necessàries,per tant dues façanes d’accés amb dos pòrtics.La sala més gran contenia la famosíssima estàtua criselefantina (d’or i de vori),de 12.8m, d’Atena -a qui era dedicat el temple-, esculpida per Fídies.Les finestres,la seva situació,la porta oriental...estaven pensades perquè quan sortís el sol,aquest la il.luminés amb els seus raigs.
La sala més petita.l’opistòdom guardava el tresor del temple.
Significat.La façana principal del temple mira cap a orient,el punt per on surt el sol,com és habitual a totes les construccions religioses de l’antiguitat.Aquesta orientació feia que l’edifici donés l’esquena a l’entrada principal de l’Acròpolis.


L’edifici posseïa durant la seva esplendor una blancor enlluernadora,que era realçada per la viva policromia a les pats altes: els tríglifs estaven pintats de blau,la taenia o motllura llisa,en daurat sobre fons vermell,les mètopes de vermell i també estaven policromats els timpans dels frontons. Allò que fa especial el Partenó avui dia són els efectes òptics,refinaments quasi imperceptibles,però d’extraordinària eficàcia a l’hora de donar-li aquest caràcter vital de múscul actiu tantes vegades assenyalat. Són les anomenades correccions òptiques.Es persegueix amb elles una estudiada contraposició en els membres de l’ordre arquitectònic segons la funció exercida,a partir de la qual s’obté una perfecta compensació dels efectes visuals,fet comparable al contraposto escultòric.S’han de destacar: el major engruiximent de les columnes laterals respecte de les centrals,per neutralitzar la impressió d’aprimament provocada per la intensitat de la llum en les cantonades,així com la inclinació cap a dins de totes les columnes,en segon lloc,la contracció de les mètopes propagada des del centre; és a dir,l’amplada de les mètopes disminueix progressivament i imperceptiblement a partir del centre,de manera que s’e- vita el canvi brusc de dimensions,més amples només en les dues últimes mètopes de cada costat. En tecer lloc l’èntasi de les columnes,que s’aprimen cap a la part superior,mentre que el fust s’abomba a unes 2/5 parts de la seva altura. Per últim i principalíssim,la curvatura de tots els elemnts horitzontals,des de les grades de l’estilobat a l’entaulament per evitar que es formin panxes al centre.Alguns estudiosos consideren que aquesta preocupació per la percepció visual anava més enllà de l’aspecte físic;que, per mitjà de la proporció -element sagrat-, els grecs cercaven crear un ambient realment sagrat.El Partenó estava profusament decorat amb escultures,fetes per Fídies o els seus deixebles,la majoria de les quals l’ambaixador anglès Lord Elgin s’endugué a Londres el 1779. Al frontó oriental destacava el naixement d’Atena;i a l’occidental,la disputa de la deessa i Posidó per la possessió d’Atenes. A les noranta-dues mètopes,de les quals només se’n conserven dinou,hi havia escultures en alt relleu que representaven diverses escenes de combats de la Gegantomàquia,l’Amazonomàquia i la Centauromàquia.Pel que fa al fris,hi havia representada la processó de les Panatenees.Funció.El Partenó no era pròpiament un temple de culte,ja que no hi havia altar,sinó una ofrena monumental als déus com a agraïment dels seus favors i -amb la seva gran acumulació de riqueses,incloent-hi l’estàtua d’Atena de Fídies- una demostració de la grandesa d’Atenes. Tanmateix cal no oblidar que al llarg de la seva història va ser utilitzat com a església bizantina,mesquita i polvorí.

Entradas relacionadas: