Parets epitelials dels capil.Lars?

LESIONS EN L’APARELL CARDIO-CIRCULATORI.

Tenim tres tipus de lesions:

- MIOCARDI: té el codi infart. És fruit de la casualitat, esforç, mal estat (mal hàbit o genética), a conseqüència d’un accident (per exemple un shock eléctric)
Tenim uns factors de risc:

1. FIXOS: sexe (més propens el sexe masculí), edat (a més edat més propens i els infants que no estan encara ben formats), raça (la blanca té més possibilitats de tindre un infart)

2. MODIFICABLES: hàbits (nutrició, tabaquisme, alcoholisme i l'estrès)

3. CONTROLABLES: que es poden controlar amb una medicació adequada, com la tensió arterial alta o baixa, el colesterol, sucre a la sang.

- Angina de pit: es un avís de que la sang no arriba correctament al cor.

Infart de miocardi.

- VIES CIRCULATÒRIES: té el codi ictus

HEMORRÀGIES →  QUALSEVOL SORTIDA DE SANG FORA DE LES VIES CIRCULATÒRIES.

- Via circulatòria:

1: Arterials: afecten a una ateria, molt perilloses, es pot actuar sobre l’artèria femoral, humeral i les caròtides, la resta no.

2: Venoses: afecten una vena, als 5 o 10 “ podem quedar-nos sense sang.

3:Capil·lars: sang que arriba a les zones petites, pot ser molt perillós, com ara una hemorràgia cerebral.

- Direcció:

1: Interna: no es veu, és mes complicada, poden haver incidís.

ACTUACIÓ: cames amunt perquè arribi la sang al cervell.

- Símptomes d'indicació d'hemorràgia interna: cop al cap: sang que surt pel nas, caiguda i cop a l'estèrnum: tos amb sang. Pelotazo molt fort en els ronyons: sang en el pis.

- Degoteig de sang per les orelles.

- Degoteig de sang pel nas: generalment cerebral.

- Sang en el globus ocular: pot ser per alguna cosa cerebral.

- Tos amb sang: cop a la caixa toràcica.

- Pis amb sang: hemorragia abdominal.

- Caca amb sang: hi ha alguna cosa dins, en el tracte digestiu.

2: externa: es manifesta fora.

ACTUACIÓ:

- COMPRESSIÓ, fer força contra la ferida, així fem que els trombòcits actuïn bé. Per a una arterial no serveix, només capil·
Lars i venoses.

- PRESSIÓ ARTERIAL: pressionem per sobre de la via sanguínia, enfonsar la paret.
Sempre per sobre.

- TORNIQUET: serveix per solucionar una hemorragia arterial molt greu, generalment ve acompanyat d'una amputació. És com tancar o obrir una aixeta. Pocs farmacioles disposen d'això (a l'aparell, les gomes si). Es pot fer amb qualsevol cosa: bufanda, cinturó, cable, cordó ... Com més ample millor perquè fa menys mal. Hem de saber quan fem el torniquet, el temps que porta. Calculem 30min. Mai s'obre un torniquet. Sempre que sigui possible cal intentar salvar l'articulació més propera, es fa el més llunyà de l'articulació més propera. Només és factible en les extremitats superiors i inferiors. En molts casos no cal perdre el temps (per exemple traient la bota a la neu, traient el guant al braç ...). Si es pot és important quedar-te al costat de la víctima, no deixar que s'adormi.

- ¿SANG? (No implica cap primer auxili).

CONCEPTES

- Volèmia: quantitat de sang que tenim al cos (5L), si es perd es regenera. Als 4,5L el cos nota que alguna cosa falla.

- Tensió arterial: pressió que fa la sang sobre les parets de les vies, ens interessa la arterial. Es mesura per la màxima (en sístole) 11/12 i mínima Setembre. Si les dues estan més baixes hi ha hipotensió i si estan més altes és hipertensió. Si estan massa juntes hi ha perill.
- Shock: ho determina el sistema nerviós central.

- Xoc anafilàctic: causat per una al·lèrgia.

- Donacions de sang: 0,5 L

NO ES PODEN FER SI:

1. Has viatjat a un país de perill (normalment a zones tropicals)

2. Haver tingut alguna malaltia de nivell defensiu durant les 2 últimes setmanes. Malalties infeccioses

3. Ferro baix

4. Si es té molta hipotensió

5. Pesar menys de 50kg

6. Gent amb cures especials, com ara gent embarassada, malalties cròniques

7. Si s'ha rebut vacunes fa poc temps

AVANTATGES DE DONAR SANG:

- Ètica social: la sensació d'haver fet alguna cosa correcte.

- Nivell fisiològic: es redueixen els nivells i es torna a crear tot nou, és com regeneració. En aquest procés l'hemoglobina s'esforça més del normal i augmenta la seva grandària. Té un efecte de drenatge, és a dir, neteja, es depura, la sang es torna més neta.

- Epistaxi: sagnat nasal. Les causes són diverses, com d'un cop, uns canvis en la pressió, de les parets capil·lars. (Hi ha gent propensa a això). és important perquè la manera tradicional d'actuar ha estat sempre la incorrecta, la cap SEMPRE cap endavant. Els trombòcits actuen ràpidament. Cal utilitzar la compressió (comprimir per on surt la sang amb cotó, que cal anar ficant cap a dins. L'extracció és lenta).

SÍMPTOMES

- Augment del reg i ventilació, més pols (hiperventilació).

- Tremolors, marejos, hipotensió, desmai, estat de xoc i si això segueix: mort.

HIDROCUCIÓ

És un tall de digestió, és a dir, quan estan tots els aliments a l'estómac i mentrestant s'està fent la digestió la sang està treballant per fer-la i hi ha alguna cosa (com ara un ensurt) que fa que el cos necessiti aquesta sang i finalment es produeix el tall de digestió.

SITUACIONS QUE HO PROVOQUEN:

- Canvis de temperatura.

- Activitat física.

- Medicacions molt agressives.

- Situacions especials (qualsevol lesió que aparegui, com un tall).

- Donar sang després de dinar (NO ES POT).

- Requeriment intel·lectual molt bèstia.

SÍMPTOMES:

- Malestar abdominal.

- Sensació de nàusees.

- Vòmits.

- Sudoració.

- Canvis en el ritme cardíac.

- Canvis en el ritme respiratori.

- Tremolors.

- Pèrdua de coneixement.

- Aturada cardíaca.

- La mort per un tall de digestió ve derivada per l'activitat que estiguis fent.

ACTUACIÓ

- Evitar la situació, ser previngut.

- A més menjar més tall de digestió. També depèn de la qualitat de l'aliment

i de la mescla. (Meló amb aigua

- A més menjar més tall de digestió.

- 2h.

- Mastegar bé.

- 20 / 30min comença la digestió.

- Mullar-se el clatell i el front perquè la sang vagi cap allà.