Paraules llanes
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,49 KB
Expressions referides generalment a l’àmbit universitari:
cum laude, amb elogi
honoris causa "per honor".
Expressions usades per referir-se a tòpics literaris
aurea mediocritas "moderació d'or".
beatus ille "felíç aquell".
captatio benevolentiae "captació de la benevolència".
carpe diem "aprofita el dia".
Aforismes i expressions proverbials
ad kalendas Graecas "per les calendes gregues".
alea iacta est "el dau ha estat tirat".
audaces fortuna iuvat "la fortuna ajuda els valents".
cum grano salis "amb un gra de sal". "amb precaució”
de gustibus non est disputandum "no cal barallar-se pels gustos".
erraré humanum est "equivocar-se és humà".
facta, non uerba "fets, no paraules".
intelligenti pauca "per a l'intel·ligent, poques (coses o paraules)".
mens sana in corpore sano "una ment sana en un cos sa".
nihil novi sub sole "res de nou sota el sol".
non plus ultra "no més enllà".
veni, vidi, vici "he arribat, he vist, he vençut".
verba volant, scripta manent "les paraules volen, els escrits queden".
Altres expressions d’ús general
cf. "compara".
etcètera "i la resta"
I.E. (id est)
"això és", és a dir.
Ídem
Igual, la mateixa cosa;
in situ "en el lloc".
inter nos "entre nosaltres",
per se "per si mateix"
post scriptum "després de l'escrit".
sui generis "del seu propi gènere".
viceversa "a la inversa".
Vid. I V. (vide)
"mira".
L’oratòria és l’art del ben parlar, l’art de fer bons discursos per convèncer el públic
sobre una qüestió determinada. Va ser un instrument molt útil per influir sobre
l’opinió pública. Per tant, per tal de convèncer el poble, s’havien de pronunciar discursos en el Senat, Aquests escenaris són els que van permetre el desenvolupament del gènere
Judicial, pronunciat als tribunals de justícia per demostrar la culpabilitat o
innocència d’un acusat.
Polític, pronunciat al senat o a una assemblea per mostrar l’acord o
el desacord sobre una decisió a prendre (aprovar una llei, etc.).
Demostratiu ,pronunciat en qualsevol acte destinat a alabar una
persona, celebrar un esdeveniment, una activitat, etc.
Asiàtic
Empra un llenguatge molt florit i ornamentat.
Àtic.
Presenta un llenguatge molt simple i menysprea l’ornamentació.
Rodi
És el més recent i defensa un estil intermedi entre les dues escoles anteriors.
L’estructura:
Proemi (o introducció). Intentar guanyarse l’atenció i enunciar el contingut del discurs.
Exposició succinta d'allò que es tractarà,
Argumentació, definir clarament el punt de debat
Conclusió, en què l’orador ha de resumir els arguments donats i intentar atreure l’auditori
cap a la seva posició.
Inventio, cercar els temes i els arguments adequats al discurs que es
pretenia fer.
Dispositio, que és l’art de distribuir els diferents temes i arguments en l’ordre més
adequat.
Elocutio o recerca dels mots i de les frases més adequats per tal que el missatge resultés
convincent.
Memoria o art de saber memoritzar l’ordre dels temes, dels arguments i de les frases.
Actio o la posada en escena del discurs, que havia de tenir en
compte dos elements molt importants: el gest i la dicció.
Grècia va ser el lloc on va néixer l’art del discurs
Època arcaica (ca. 300 a.C. – 75 a.C)
únics discursos que feien els romans eren els discursos fúnebres Els problemes socials i polítics van ser causes determinants per un fort desenvolupament de l’oratòria.
Època clàssica (75 a.C. – 14 d.C)
A l’època clàssica predominen a Roma l’estil asiàtic i l’àtic
L’estudi de l’oratòria va constituir una part important de l’educació
romana i va exercir una gran influència en la literatura
Època postclàssica (14 d.C. – 180 d.C.)
L’oratòria queda olvidada a l’àmbit literari i acadèmic.
OBRES
Per això, els podem
Discursos jurídics.- Són aquells que Ciceró va pronunciar davant d'un tribunal bé com a
defensa bé com a acusació. En destaquen aquests:
A) En defensa del poeta Àrquies (Pro Archia poeta).-
B) Contra Verres (In C. Verrem).-
Discursos polítics.- Pronunciats per Ciceró en el Senat i el fòrum. Utilitza un estil més
ampul·lós i frases llargues plenes de dignitat.
A) Les Catilinàries.-
1a catilinària.- Pronunciada al Senat, fa que Catilina fugi de Roma.
2a catilinària.- Pronunciada al fòrum, per informar al poble.
3a catilinària.- Pronunciada al fòrum, per informar de la detenció dels conjurats.
4a catilinària.- Pronunciada al Senat, per informar de la condemna a mort dels
conjurats.
B) Les Filípiques.- 14 discursos pronunciats contra Març Antoní
Discursos retòrics.- Tracten sobre l'estudi teòric de l'oratòria.
a) Sobre l'orador (De orator).En aquesta obra també s'inclouen els 5 punts més importants per elaborar un bon discurs
B) Brutus.- Escrit en forma de diàleg entre Brutus, Àtic i Ciceró, explica la història de
l'eloqüència romana.
C) L'orador (orator).- En aquesta obra, explica com ha de ser l'orador ideal, com ha de ser
extens un discurs, el to com s'ha de pronunciar...
-Discursos polítics i filósòfics
A) La República.- 6 llibres on es discuteix quina és la millor forma de govern -segons ell, la
República-. A partir d'aquesta obra, va escriure Les Lleis.
B) Sobre la vellesa (De senectute).- Ciceró diu que no cal témer la vellesa
C) Sobre l'amistat (De amicitia).- Es discuteix per exemple quins són els avantatges de
l'amistat.
D) Els deures.- S'explica el concepte de bé moral i està dedicat al seu fill
Cartes.- Coneixem molt bé la seva personalitat i la seva activitat familiar i social. Es
divideixen en:
A) Cartes als seus familiars.- 16 llibres dedicats a la seva esposa Terència per exemple
B) Cartes a Àtic.- 16 llibres dirigides al seu amic Àtic
C) Cartes a Quint.- 3 llibres dedicats al seu germà
D) Cartes a Brutus.- 2 llibres dirigits al seu amic Brutus. Són molt interessants per conèixer
la història després de la mort de Cèsar.
L'estil de Ciceró es pot definir com artificiós i Barroc en els primers discursos i més
equilibrat en l'etapa de maduresa. Amb tot, demostra que domina totes les possibilitats de
la llengua llatina.