Paraules llanes

LA TRADICIÓ ESTRUCTURALISTA /DE DURKHEIM A SAUSSURE PASSANT PER LEVI-STRAUSS
Manera de mirar La societat que arrenca dels treballs del pensador francès EMILE DURKHAIN.
Estructura superficial de la societat que s’empara en una estructura senzilla i Molt fàcil d’identificar. Durkheim utilitza la metàfora d’un edifici: el que Aguanta l’edifici és una estructura simple. S’ha d’analitzar l’estructura Senzilla i no pas la superficial (revestiments). Es planteja un problema Sociològic: a finals del Segle XIX es va produir un augment del nombre de Suïcidis. Per què? La seva proposta d’investigació no és – com farien els Funcionalistes – quanta gent s’ha suïcidat, on vivien, característiques, etc., Sinó que compara la societat francesa amb la societat més primitiva que pot Conèixer i escull una societat d’aborígens australians. La gran diferència Entre els aborígens australians que es suïciden menys i els francesos que es Suïciden més és que a França s’ha produït la divisió social del treball.

Anomia

Pèrdua de sentit entre el que fas i el que ets. Els francesos del Segle XIX són Més anòmics que els francesos dels segles anteriors. El mètode és buscar en Aquelles estructures més simples.

LEVI- STRAUSS

Les relacions socials S’entenen a partir d’identificar els seus elements fonamentals i les regles que Governen les seves relacions. En el cas de la societat: ⇒  Home – dona 
⇒  Filiació – consanguineïtat – aliança  o Aliança i filiació = prohibitàtabú
o Aliança I consanguineïtat = prohibitàtabúSi Aquestes relacions estiguessin admeses, viuríem en tribus (possiblement) i no En societat.

FERDINAND DE SAUSSURE

Aplicant les idees de Durkheim Aconsegueix entendre el funcionament de les llengües. Quins són els elements Bàsics de les llengües: fonemes. Tota llengua distingeix entre fonemes Consonàntics i fonemes vocàlics. Llengües llatines. L’ús que fem els individus D’una llengua és l’estructura superficial. Les regles que permeten la parla Formen part de l’estructura simple. Aquest èxit de la lingüística és un èxit Brutal. La informàtica basa molt bona part dels seus èxits en els èxits de la Lingüística. El gran èxit de la lingüística fa que s’impulsi la semiòtica, que Té un programa molt ambiciós. El que hem après de com funcionen les paraules, Cal traslladar-ho en la relació entre les paraules (frases) i en la relació Entre frases (textos). Això funciona molt bé fins la frase, ja que som capaços D’identificar un subjecte i un predicat i uns complements. Però no hem trobat Una manera d’entendre per què les frases constitueixen textos. L’altre objectiu Pel qual neix la semiòtica tampoc l’hem aconseguit. Allò que hem fet amb les Paraules, fer-ho també amb els altres tipus de signes: imatges i símbols. 
SEMIÒTICA Charles MORRIS i Charles PIERCE diuen que el context enunciatiu determina el sentit de les paraules De la mateixa manera que determina els senti dels signes no lingüístics i dels Símbols. És el context el que ens ajuda a resoldre les ambigüitats que ens Comporta una imatge.
IDEA: Els mitjans de comunicació esdevenen un nou context Enunciatiu on els significats dels signes i dels símbols prenen nous sentits. 

UMBERTO ECO

Exposa un Concepte que ens ajuda a entendre moltes coses, el concepte d’obra oberta.
Un llibre no s’acaba d’escriure fins que no el té un lector. El que significarà Per un lector aquell llibre serà el resultat de quatre coses: el missatge, el Context enunciatiu, el context cultural, subjectivitat.
“El significat dels Textos i dels símbols és el resultat de la suma dels signes que els expressen, El context enunciatiu, el context cultural i la SUBJECTIVITAT del Receptor.” “La comunicació, per tant, es vehicula en una mena d’OBRA OBERTA en La que el receptor omple els buits de l’expressió”. TEXT 1 + CONTEXT 1 = SIGNIFICAT 1 / TEXT 1 + CONTEXT 2 = SIGNIFICAT 2 TEXT 1 + SUBJECTE 1 = SIGNIFICAT 1 / TEXT 1 + SUBJECTE 2 = SIGNIFICAT 2 “El significat dels textos i Dels sı́mbols transmesos a travé s dels mitjans de comunicació dependrà de la Subjectivitat dels receptors de manera que la difusió massiva no és sinònim D’homogeneıẗ zació” LA SEMIOLOGIA ROLAND BARTHES
Els mites (conjunt de creences compartides per una cultura de manera Irracional) conformen un sistema finit d’interpretació dels signes i dels Símbols. No és un volum molt ampli però és molt nuclear perquè condicionen una Gran sèrie de coses.
Els mitjans de comunicació actualitzen els mites Fundacionals de les civilitzacions (portar-los al present i mantenir-los vius) I els descontextualitzen.