Paraules que acaben en mp
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,54 KB
La literatura grega sempre va superar la llatina, però, els llatins la imitaran i tot tindrà com a context Grècia; també, s’adaptaran als romans. Les tragèdies perdran el protagonisme i el que agafarà importància serà la comèdia. La Magna Grècia manté la llengua grega i molts romans voldran saber parlar-la per prestigi. Es manté la lírica i el teatre. La literatura llatina sorgeix quan Grècia està “a l’esclat”, el seu punt màxim, cap el segle VIII aC. Les obres didàctiques permetran als llatins innovar. La creació literària sovint la fan per interès d’adquirir poder. El llenguatge buscarà la utilitat i no tant la bellesa. Reprenen també la mitologia, canvien els noms i apareixen els tòpics literaris. Es creen nous gèneres literaris: l’epístola poètica. La literatura llatina transcendeix, no es perden els textos.
Poesia
horaci,La seva importància recau en epístoles poètiques i sàtires, que eren reflexions morals on criticava els cortesans i els vicis de la societat. No eren gaire agressives sinó converses. Avui dia es coneixeria com a “sermó”. Horaci també escrivia epístoles reflexionant sobre el llenguatge poètic. Relacions entre la literatura grega i romana i el paper del poeta en aquesta activitat. Horaci era d’origen humil, fill d’un esclau alliberat protegit pel Mecenes. Caarcaterístiques:
- Equiparar la seva poesia a la grega - Perfecció poètica
★ vita flumen → la vida flueix ★ homo viator → l’home viatger, entendre la vida com un viatge ★ vita theatrum → no importa la duració sinó com s’ha representat 1
★ vita somnium breve → somnis, evocar emocions ★ tempus fugit → el temps marxa ★ ubi sunt? → on som? ★ carpe diem → aprofita el dia ★ vanitas vanitarum → tot comporta angoixa ★ mal du siècle → estat de melancolia, associat als suicides ★ aurea aetas → l’edat d’or, referent a la RenaixençaGuia d’una profunda recerca cap a una expressió refinada i noble dels propis
sentiments. Separa la llengua del vulgar.Porta la tradició literària italiana vers l’ideal d’un gest cercat i àulic. ★ Neixen les rime nuove, una poesia que no té més al seu centre el patiment de
l’amant, sinó la celebració dels dots espirituals de l’amant. ★ Caràcter qualitatiu i intel·lectual elevat: l’ús regular de metàfores i simbolismes, així
com el doble sentit de les paraules. ★ L’adoració de la bellesa femenina. ★ La figura femenina evoluciona cap a la figura dona-àngel, intermediaria entre l’home i déu, capaç cd sublimar el desig masculí perquè l’home posseeixi un cor gentil, això és, noble d’ànim; amor i cor gentil acaben així per identificar-se totalment.