Paraules acabades en tat

Els pronoms personals àtons o febles van sempre davant o darrere el verb, amb el qual formen una unitat de pronunciació:

• Quan el verb està en imperatiu, infinitiu o gerundi, vandarrere:
  fes-ho, anar-hi, agraint-li...
  
• En les perífrasis verbals i el temps passat perifràstic, poden anar davant o darrere:
  hi hem d'anar, hi vam anar; hem d'anar-hi, vam anar-hi...
• 
  

  En els altres casos, van davant:
  ho fa, hi anem, li diré...

Els pronoms de primera i segona persones són em, ens,et i us, i poden fer de complement directe o de complement indirecte: em miren, em miren les mans.

Els de tercera persona són el, la, els, les, li, es, ho, hi, en, i tenen diverses formes segons la funció que exerceixen.

Substitució del CD i del CI

• El, la, els, les, quan el CD és definit i va precedit d'article demostratiu o possessiu

  
  

• En, quan el CD no és definit i no va precedit d'article, demostratiu o possessiu

  
  

• Ho, quan el CD és neutre (això, allò) o és una oració

  
  

Substitució de l'atribut

• El, la, els, les, quan l'atribut és definit i va precedit d'article, demostratiu o possessiu

  
  

• Ho, quan l'atribut és un adjectiu, un SPrep o un SN (no definit)

  
  

• En, quan l'atribut és emfàtic

  
  

Substitució del CRV, del CC i del CPred

• en, quan el CRV o el CC és introduït per la preposició de
  .
  

• hi, quan el CRV o el CC no és introduït per la preposició de
  .
  

El complement predicatiu també pot ser substituït pels pronoms en (verbs fer-se i dir-se) i hi (altres verbs)

La i i la u porten dièresi també per a indicar que es trenca un diftong decreixent

Quan la ii lauformen part d'un hiat i estan en posició àtona, solen dur dièresi en els casos següents:

• En les paraules derivades d'altres mots que tinguin i o uen posició tònica: Lluís > Lluïset

  
  

• En els mots derivats que acaben en -
  tat, -
  al, -
  

  Itzar

  Heróïcitat, laïcal, homogeneïtzar...
  

NO dièresi:

• En les terminacions d'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + -ir: produir, influint, beneiré,seduirien (encara que en portin altres formes com produït,influïa, beneïm, seduïen)...

• Quan són el nucli de la síl·laba però, segons les normes d'accentuació, han de dur accent gràfic: país, veí..

  
  

• En els sufixos -isme i -ista: egoisme, altruista..

  
  

• En els mots compostos formats pels prefixos anti-
  , ço-,contra-
  , re-
  , semi-
  , etc.: antiimperialista, coincidir,contraindicat, reunificar...

• En les terminacions llatines -us, -um: Màrius, pòdium..