Paraula llana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,32 KB
Els germans (Adelphi o Adelphoe) és una comèdia del dramaturg llatí Terenci representada per primer cop al 160 aC, al funeral de Luci Emili Paül·le Macedònic i inspirada en una obra grega de Menandre amb idèntic nom. Va ser l'última obra que escrigué l'autor.
FABULAE PALLIATAE: obres on es desenvolupa en ciutats gregues, o sigui comèdies amb pal·li degut al vestit típic grec dels actors.
IMITATIO: Imitació obres gregures, referències món ROMà amb anacronismes provocats per la paradoxa de voler representar la vida de la societat romana en el Març del món hel·lènic
-Terenci, en els seus pròlegs, es dirigeix als espectadors, trencant així la il·lusió dramàtica.
-Els càntics a l'estil plautià són difícils de trobar en Terenci: n'hi ha dos a l'Andria (481-485; 625-638) i un en l'última obra que va escriure, els Adelphoe (610-616).
-Els versos solen ser senarii o de tipus llarg. Els efectes de so i la música desapareixen, donant importància als diàlegs
-L'ús de la contaminatio (o intertextualitat amb autors anteriors)
-doble argument. En l'Adelphoe el doble argument és el centre d’interès
-Els monòlegs de Terenci són més curts que els de Plaute, però més nombrosos, i modelen l'argument. Solen aportar informació sobre la psicologia dels personatges, que és precisament on més destaca Terenci com a escriptor. Generalment, el personatge de l'eslcau en les obres terencianes no és tan important com en Plaute. En les primeres obres, el tractament de l'esclau no és gaire convencional; en d'altres, com el Phormio i els Adelphoe, el tractament més clàssic del personatge no impedeix que es tracti d'obres innovadores igualment.
-Cal veure també com la seva vena més còmica resorgí en les últimes comèdies,.En la seva última obra, els Adelphoe, s'hi troben elements plautians, com ara un càntic o un esclau que enreda constantment.
-Terenci,autor que es dedica a depurar la llengua i trobar un estil refinat, llenguatge més aristocràtic, més cultivat.
PERSONTAGES:
Ctesifó:germà d'Èsquinus, fill de Dèmeas, és el protagonista i l'objecte d'una estricta educació. Enamorat d'una citarista.
Èsquinus:germà de Ctesifó, és equiparable al personatge de l'esclau d'altres obres de teatre llatines, en el sentit que és propens a provocar embolics i enredar els personatges. Té una amant a qui viola i deixa embarassada: Pàmfila.
Dèmeas:pare de Ctesifó i Èsquinus, s'oposa al liberalisme del seu germà Mició, i està caracteritzat per la seva rigidesa.
Mició:germà de Dèmeas, educador d'Èsquinus. La combinació d'aquest personatge amb el seu germà Dèmeas ens mostra el vell precepte de la filosofia grega que predica la moderació i el punt intermedi, aquest cas entre la rigidesa i la disbauxa.
Sòstrata:la mare de Pàmfila, prototip de la matrona romana.
Pàmfila la virgo o noia jove, propensa a enamorar-se i a originar embolics a causa d'aquest desig.
Citarista segona virgo o noia jove.
RESUMEN:Com ja s'ha advertit al principi, la comèdia tracta sobre quin tipus d'educació és millor, una severa i rígida, o una altra més liberal i oberta. Tots dos models d'educació estan encarnats pels personatges de Demea i Mición, dos vells germans de temperament molt diferent: mentre que el primer és un pare molt estricte i molt preocupat pels seus dos fills, Esquino i Ctesifonte, el segon és un solter jovial i permissiu, que ha adoptat a un dels seus nebots, concretament a Esquino.
Esquino, el jove educat de manera liberal, s'apodera de la cortesana Báquide, però no ho fa per satisfer els seus propis instints, com tots creuen, sinó que entregarà a la seva tímid germà Ctesifonte, que no s'atreveix a obrar per por del seu pare . En realitat, Esquino estava enamorat de Pàmfila, prototip de noia pobra, però virtuosa.
Al final, tot es descobreix, i els dos joves aconsegueixen casar-se amb la noia a la qual estimaven: Ctesifonte, amb la cortesana Báquide; Esquino, amb la virtuosa Pàmfila. Per la seva banda, el vell Demea renúncia als vells principis que havien guiat l'educació del seu fill.
PRÓLOGO: L'autor s'adona que hi ha gent dolenta i explica que té enemics que menyspreen aquesta comèdia, pel que diu que els lectors seran jutges de la comèdia i si aquesta és de lloança o de censura.
Ens parla que hi ha una comèdia de Dífil: Synapothnescontes i que Plaute la va convertir en la comèdia Commorientes. A la grega hi ha un jove que arrabassa una prostituta d'alcavota en el primer acte; aquest personatge el va deixar sense tocar Plaute i el va apropiar per Els Germans, traduint paraula per paraula. Aquí l'autor ens decie que hem de jutjar si aquesta versió es tracta d'un plagi o que s'ha pres de nou un passatge que per distracció havia estat relegat.
A més ens diu que el resultat de l'obra en aquells que els resulta un insult és un gran complert per Terenci