Paraula llana

Encara està de mala lluna. Ja fa tres dies, almenys, que dura. Ell es diu que Déu tenir la regla. El fa somriure, aquesta paraula. Regla... En qualsevol cas, quan la té, sap que li interessa prou guardar-se’n. Obeir-ho tot sense piular. Just el que fa ara. Com ella li ha demanat. Ja no es mou gens, amb prou feines respira. Només que ja fa bastanta estona i no havia previst que hi hauria una pedra ben cantelluda sobre la qual s’estiraria sense voler. Se li comença a ficar entre les costelles, la cabrona. (...)

Paf! Ja hi som. Té la mà fàcil, la Joss. En veu baixa remuga:

-T’he dit que no et moguessis!

- Però, hi ha una pedra..

- Se me’n fot. Que no et moguis i punt

No es mou més. I tanca la boca. Només els ulls, que parpellegen de pressa per no plorar