Paraula llana

Alfabetització:

  procés d’aprendre a llegir i escriure

Alfabetitzada:

 persona que sap llegir i escriure i té un nivell de comprensió i Producció del llenguatge escrit i oral que li permet desenvolupar-se sense Problemes en la societat.

Analfabet absolut:

 Persona no alfabetitzada

Analfabet funcional:

 Persona alfabetitzada que no és capaç de fer Servir la lectura i l'escriptura en la seua vida quotidiana

Neoanalfabet:

 Persona alfabetitzada, però no li agrada escriure ni llegir

Escriptura:

Sistema de signes gràfics que permet transcriure el llenguatge oral i a L'inversa, és a dir, passar d'allò gràfic a allò fònic.

Llengua escrita:

 Produccions realitzades mitjançant l'escriptura i que són el resultat Del seu ús social.

Aprendre a llegir

Saber descodificar el text i comprendre'l

Sintètic i analític:

processos psicològics

Alfabètic, fonètic, sil-làbic:

elements de la llengua

Global o ideo-visual:

 mecanismes de percepció

Auditiu,visual:

 sensitiu

Mètodes eclèctics:

 aquells que associen a un programa tècniques d'altres èpoques de diversos mètodes

Mètodes personalitzats:

 Elecció de mètodes que es basa en les Necessitats el gust i l'experiència del xiquet.

Coarticulació:

 Influència d'un segment sobre un altre

Coneixement metalingüistic:

 Capacitat de reflexió i de coneixement Sobre el llenguatge

Metacognició:

 Coneixement del subjecte sobre els seus processos i productes Cognitius.

Aprenentatge significatiu:

Capacitat d'atribuir significar propi i Personal a un objecte de coneixement que existeis objectivament. Es establir Relacions entre el que ja se sap i el que es vol aprendre. Condicions: Significació lògica del contingut, significació psicològicaa, activitat mental De l'alumne, actitud favorable i memorització comprensiva.

FASES DE L'ESCRIPTURA: fase d'escriptura indiferenciada, fase D’escriptura diferenciada, fase sil·làbica, fase Sil·làbico-alfabètica, fase alfabètica o alfabètica exhaustiva

Fase d'escriptura indiferenciada

Els més menuts ja diferencien el que es un dibuix de l’escriptura: escrit Es tot allò que no es un dibuix. Però això que el xiquet identifica com a Escrit resulta indiferenciat en el resultat gràfic (i per tant a la vista de L’adult), per aquesta raó es coneix aquesta etapa com a fase d’escriptures Indiferenciades. Els xiquets reprodueixen els gestos de l’acte d’escriure i Algunes característiques gràfiques formals, com l’ absència d’elements Figuratius, la linealitat i la separabilitat dels elements gràfics. Les Produccions que fan son cercles, pals, ganxos i altres formes no icòniques. En Aquest nivell els xiquets atribueixen a l’escriptura la funció de designar. Per A ells, allò escrit es el nom de l’objecte, sense article. 

Fase d’escriptura diferenciada

El xiquet, a més d’imitar l’acte d’escriure, també s’interessa per les Propietats formals dels textos escrits. Les formes gràfiques s’apropen a les Lletres convencionals. Passa de les característiques generals a les més Especifiques. Les hipòtesis que s’elaboren en aquesta etapa les anomenarem Màxima de quantitat, màxima de variació interna i màxima de variació externa: D’haver una quantitat mínima de caràcters -normalment tres- perquè un escrit Diga alguna cosa (màxima de quantitat); a més, sap que ha de haver variació en El repertori de caràcters ja que moltes lletres iguals no serveixen per a Designar (màxima de variació interna); per últim, l’infant considera que hi ha D’haver diferències objectives entre escriptures perquè diguen coses diferents (màxima de variació externa). A més s’observa una relació entre la grandària de L’objecte i el nombre de lletres. Per exemple, es possible que la paraula lleó L’escriga amb més símbols que la paraula margarida, donada la seua grandària. Aquesta relació entre els signes escrits i el nom de l’objecte, opera de manera Global i les unitats 60 gràfiques produïdes per a escriure aquest nom no son Diferenciables ni analitzables. En aquesta fase són característiques les Pseudo-lletres o grafies paregudes a les lletres però que no reprodueixen les Formes convencionals. La criatura ja és capaç de reproduir moltes lletres i Fins i tot coneix els noms d’algunes d’elles, encara que no els atribueix cap Valor fonètic. Adquireix l’estructura (quantitat, varietat, combinació...) dels Elements gràfics abans d’entendre que els valors de les lletres corresponen a Unitats fòniques de la llengua. L’infant en aquesta etapa segueix atribuint la Funció de designació a l’escriptura i és incapaç de escriure una negació.

Fase sil·làbica

Aquesta etapa comença quan l’infant és capaç de relacionar l’escriptura i La pauta sonora. Això es produeix perquè associa la síl·laba amb una grafia (hipòtesi quantitativa), i posteriorment el símbol que fan per a cada síl·laba Coincideix amb alguna grafia real d’aquesta (hipòtesis qualitativa).Regulen la Seua escriptura segons la segmentació sil·làbica que ja són capaços de Realitzar, però al mateix temps persisteixen les restriccions de quantitat i Varietat del nivell anterior. Per exemple al escriure “paraula” s’adonaria que Es 61 així “AAA” i entraria en conflicte amb el seu pensament de varietat de Caràcters. També ocorre el mateix amb paraules diferents que –segons l’anàlisi Sil·làbic que l’infant fa en aquesta fase- s’escriurien igual (CASA – AA / BASA – AA). Justament aquestes constatacions són les que faran evolucionar l’alumne Cap a la següent fase.

Fase sil·làbico-alfabètica

L’infant comença a escriure mes d’una grafia per a cada síl·laba (primer la Vocal tònica i la primera consonant de la síl·laba i després les vocals àtones, Les consonants finals i les intercalades). Lògicament, en aquesta fase el que Més crida l’atenció és la supressió de lletres.

Fase alfabètica o alfabètica exhaustiva

L’infant en aquest moment ja realitza un anàlisi alfabètic estricte. Tindrà Problemes amb els sons que representen més de una lletra (/s/, /k/). Apareixen Alguns problemes en l’escriptura de síl·labes inverses, travades i complexes Fins que no es generalitza la relació sistemàtica entre les unitats mínimes de La llengua oral i les grafies que les representen. Ja posseeixen un bon domini Del codi d’escriptura, i encara que no tenen una escriptura perfectament Correcta, sí comprenen molt bé el que vol dir l’escrit. Cal recordar que, amb Aquestes fases, ha finalitzat només el període inicial de l’aprenentatge de L’escriptuta, i que aquest continua al llarg de l’educació primària i Secundària, i, en sentit extens, al llarg de tota la vida

AVALUACIÓ

L’avaluació es caracteritza per ser sistemàtica, perquè es realitza a Partir d’una metodologia prèvia; ser integral, perquè ha de tindre en compte Tots els aspectes del entorn; i ser continua i amb feed-back, perquè el procés Educatiu ha d’estar en constant avaluació i ser suficientment àgil com per a Variar o canviar aquells aspectes què es detecten com erronis o millorables. L’avaluació presenta diferents modalitats al llarg del procés d’ensenyament Aprenentatge. Diferenciem tres tipus d’avaluació: inicial, formativa i additiva O final. Així, l’avaluació estarà present durant tot el procés D’ensenyamentaprenentatge. Per altra banda, és important decidir el moment i la Freqüència de recollida d’informació i també seleccionar els instruments per a Realitzar-ho. El procés ha de estar planificat. Alguns instruments per a la Regulació contínua de l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, com són L’observació i el diàleg, ens permeten obtindre els coneixements previs de cada Alumne i així mitjançant una sèrie d’accions poder arribar als objectius Plantejats. Hi ha graelles per a sistematitzar les observacions en el progrés De lectura i d´escriptura, que ens seran útils per a l’observació inicial, a Mitjan curs i a final de curs. Així, a través de la comparació d’aquestes Graelles podrem veure l´evolució de cada alumne o alumna i de la classe. Per a Una regulació continuada del procés ens farem servir de: ü Dues fitxes de registre (una per a la Lectura i altra per l´escriptura). Seran fitxes individuals i recolliran Aspectes de l´ensenyament i aspectes de l´aprenentatge. 53 ü Els dictats. Per constatar l´evolució de Cada infant en l`aprenentatge del nostre sistema alfabètic. Guardarem les Produccions de cada alumne amb diferents dades. El dictat pot ser de quatre Paraules de diferent complexitat i una frase que inclou el nom propi i una Paraula de les anteriors. Aquest exercici es repeteix quatre o cinc vegades al Llarg del curs. D´aquesta manera es pot veure clarament l´evolució de cada nen (l’exemple més corrent és casa/cotxe/bicicleta/tren). ü El diari de classe. És una llibreta Oberta encapçalada amb la data, per a anotar aspectes rellevants i no tan Rellevants i tractar després d’interpretar-los. De la reflexió d´aquests Aspectes eixiran propostes que s’ajustaran més als objectius. Amb L’autoregulació, els i les alumnes són cada vegada més autònoms per aprendre. L’autoregulació s’aprén en interacció amb els altres perquè cadascú s’adone Dels errors que hi fa. Hi ha maneres d’anar introduint els criteris d´avaluació Al llarg del procés d’ensenyament- aprenentatge. Les peces clau relacionades Amb l’autoregulació son:

ü L’autoavaluació, o avaluació Per part dels estudiants de les pròpies produccions o de manera col·lectiva. La Posada en comú permet a l’alumne conèixer-se a sí mateix en relació amb els Altres, i l’ajuda a reformular conceptes. 

ü L’avaluació mútua, o avaluació de les Produccions d´un alumne o grup d´alumnes per un altre alumne o grup. També a L’aula poden aparéixer altres situacions d´avaluació mútua, per exemple: Repartiment de fulls, lectura de missatges, interpretació del mural dels Càrrecs, lectura de les propostes per a l’assemblea, intercanviar fulls, etc.

ü La coavaluació, és a Dir, l’avaluació de la producció d´un estudiant pel mateix estudiant i pel Docent. És el recurs més freqüent i es tracta d´un diàleg entre l´alumne i la Mestra.