Paraula llana

Avantguardisme 

durant l’època d’entreguerres, entre els dos conflictes bèl·lics mundials, va néixer un tipus de literatura experimental, la qual intentava una ruptura en l’art establert fins ara. Té unes propostes altament agressives quan a l’art, en totes les seves vessants; les avantguardes

• expressionisme

• Futurisme

• Cubisme

• Dadaisme

• Surrealisme

la novel·la, incorpora tècniques expressades per; Joyce, Proust, Mann, Kafka

la preocupació per l'ésser humà, es va estendre era partir de la segona Guerra Mundial

les tècniques són;

• la importància del temps

• múltiples perspectives

• personatges col·lectius

• miren el món interior

• món caòtic

• condició humana

el mot <<avantguarda>> ve de la paraula [avant-garde], d'origen militar i francès, que s’utilitza amb el sentit d’una actitud radical de recerca estètica; busquen la novetat i estar avançat per sobre de tothom

estes avantguardes son el conjunt de corrents que desde començaments de s xx fins al 1940 tenen com a objectiu l’experimentació artística, perquè estan afectats per les conseqüències de les grans guerres i l’efecte que van tenir en la vida de tots els ciutadans

característiques;

• maquinisme; es diu així perquè hi havien hagut moltes transformacions industrials i les arts capten tots aquests canvis socials

• triomf del irracionalisme filósòfic; ja que havien vist que la raó havia fallat en aquests conflictes enormes i sense motiu, s’introdueix l’art irracional, sense sentit

• autonomia entre l’objecte i la realitat;
  Com ho veus vs com ho plasmes

• reflecteixen el caos i les contradiccions de l’Europa contemporània

• tendència a l’abstracció i el símbol; fruits de la crisi de la reproducció de la realitat

descobreixen noves fonts de sentit, investiguen noves formes expressives,captació de la realitat i del nou món tecnològic 

es fa una art com a mitjà de coneixement d’una realitat diferent, complementari de la filosofia i de les ciències

Futurisme

Es el moviment inicial dels corrents avantguardistes artístics. Fundat a Itàlia, per Marinetti, qui va publicar el “manifest futurista”, s’anomena Futurisme per la seva intenció de trencar amb l’art del passat. Per expressar el moviment repeteixen en la mateixa imatge, com si fos una secuencia fílmica, i això ho anomenaven “simultaneisme”: 

• pintura; expressa una nova manera d’entendre la realitat, no es tracta de representar el que veiem sinó de representar tot el que no és visible; emocions, estat d’ànim, percepció del temps, la llum o l’espai… alguns dels futuristes idealitzen la màquina i la velocitat, aquest moviment està molt influït pels nous descobriments òptics, lligats amb el cinematògraf, que van revelar la multiplicació de les imatges i de les coses mòbils a la retina. Els futuristes lloen el lirisme de la civilització industrial i a la tecnologia. Consideren els sentiments amorosos de les persones una tirania, exalten la bellesa de la màquina. 

• literatura; els escriptors futuristes van atacar els escriptors ROMàntics, apel·len a l’instint pur, les passions elementals, i la irresponsabilitat. L’estil és característic el vers lliure (ni rima ni métrica), l'associació lliure de paraules, la supressió de majúscules, adjectius, adverbis, signes de puntuació…. I donen especial importància a la disposició tipogràfica. Joaquim Folguera, Sebastià Sànchez, Joaquim Salvat Papasseit

Cubisme 

donat en totes les arts, però pictòricament, va néixer el 1907 i, literàriament el 1916.

  36 guillaume apollinaire

en pintura, es cerca un nou punt de vista de la realitat, a partir d'una visió geomètrica

en literatura, desenvolupa una desrealització de la realitat per recompondre-la segons un projecte de simultaneïtat en el temps i en l’espai. Les dues aportacions que hi ha del Cubisme en la literatura són; el caligrama (composició d’orígens grecs que en apollinaire actualitza, els poemes es formen a partir d‘imatges visuals, copiaven una disposició tipogràfica del text). El collage; té una relació entre la imatge creada per les paraules i el text mateix, entre la iconografia i la paraula, i el lector té un paper actiu alhora d’interpretar-lo. Tècnica pictòrica que consisteix en enganxar diversos objectes (paper, diaris, fotos…)

Dadaisme 

es el precedent inmediat del Surrealisme, no fa referència a un grup determinat d’artistes sinó a un conjunt molt ampli  d’activitats relacionades amb el teatre, literatura, el món de ‘l'art en general, i que tenen lloc a diferents ciutats, durant el període 1916-1923. Aquestes activitats van ser totalment independents, però sense cap relació entre elles. Tenien punts comuns també; el més important és la revolta explicita i militant contra l’ordre establert de la societat burgesa; revolta produïda per les morts de la gran guerra segons els dadaistes, aquesta era la prova de la corrupció burgesa. Consideren que en el món de l’art, els artistes havien perdut tot el sentit i calia destruir per tal de fer una separació entre artista i home de carrer, art i vida quotidiana; provocant el desconcert amb l’art i escandalitzant, capgirant les expressions artístiques tradicionals. Tristan tzara dona les instruccions de com fer una poesía dadaísta

Surrealisme-andré breton, philippe soupault

1919, quan els dos poetes aquest comencen a publicar els seus articles en una revista, la qual esdevé el focus de la nova vanguarda a París. Anys després, 1924, s’hi publica el primer manifest surrealista. Moviment molt ampli, adopta formes molt diverses, segons breton es defineix com “un automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar verbalment, per escrit o d’una altra manera el funcionament real del pensament”. Bretón s’inspira en les teories de freud, les investigacions del qual anaven sobre l’existència d’un nivell mental inconscient (món dels somnis), que es dipositari del coneixement més profund de la persona, i la possibilitat d’accedir el seu nivell a través de tècniques; associació de paraules, interpretació de somnis… 

utilitza la imatge com a signe d’un món personal amagat que podem descubrir si aconseguim bloquejar el control racional de la ment. Hi ha altres tècniques que intenten crear imatges sense planificar

collage pictòric; tècnica surrealista, consisteix en un joc anomenat “cadàvers exquisits”; consisteix en un grup de persones confeccionen  un dibuix afegint elements sobre una tira de paper que es plega, el producte final condueix a la associació d'elements trets del seu context, que pot produir un sentit nou i inesperat, revelador de coses de l'inconscient. El seu resultat es una imatge metaforica, on es juxtaposen dues realitats distants, ala tela es poden integrar paraules, imatges…

les imatges dels somnis; objectes quotidians es transformen en el somni en signes molt significatius dels nostres desitjos i obsessions