Paraula llana

PERE QUART (pseudònim de Joan Oliver)

(Corrandes d’exili)

RESUM: Cada corranda desenvolupa un periple del camí de l’exili, que el poeta, com tants d’altres, emprengué el 1939.

• I → el moment de partida i la intensitat de la pena

• II → el suport de l’estimada

• III → el pacte amb la terra que abandona

• IV → l’esquinçament vital

• V → l’enyorança com a eina de supervivència

• VI → l’evocació de les arrels més íntimes abandonades

• VIII → la metàfora ideal del locus amoenus per ser felíç i lliure malgrat la derrota, la fe en una pàtria lliure i completa.

FORMA: la corranda és una forma de cançó popular breu, generalment improvisada molt practicada al llarg dels segles. La majoria són de quatre versos heptasíl·labs. Pere Quart alterna les de cinc i quatre versos heptasíl·labs amb rima regular.

Joan VINYOLI

(Les boies)

RESUM: El poema és l’exposició de tot un seguit d’adversitat en el port, prop de la mar. És un poema de simbologia frenètica, amb unes imatges de gran impacte, que contrasta amb el vers condicional final com a element relaxant i tranquil·litzador.

FORMA: Sèrie de versos, la majoria trencats, sense rima, però que s’ajunten en alexandrins. També hi ha algun hexasíl·lab, octosíl·lab i decasíl·lab.

GABRIEL FERRATER

(Cambra de la tardor)

RESUM: Narra una història d’amor, fugaç i intensa, d’una parella en una cambra, molt limitada en el temps.

FORMA: Sèrie de 23 versos decasíl·labs sense rima.

Joan BROSSA

(Poema)

RESUM: Aquest poema visual es basa en el fet d’encaixar la paraula poema amb un tipus de lletra de bones dimensions amb la culata d’una pistola. L’efecte pretès inicialment només és visual, ara bé, les pistoles disparen bales i fereixen el qui toquen. El poeta voldria que passés una cosa semblant amb aquest poema, o amb tots els poemes.

FORMA: El poema, en aquest cas, només té una ase gràfica expressada en dues tècniques diferents: la tipografia de les lletres i el dibuix d’una part de la pistola.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

(Els amants)

RESUM: L’ègloga era i és una composició del gènere bucòlic que idealitza la vida dels pastors i, en general, la vida camperola. L’autor trasllada l’acció amorosa al Març urbà i a partir de l’escena quotidiana d’estendre la roba al terrat, recorda i descriu la relació intensa amb la seva muller i la centra ben especialment en el vessant sexual, tractat hiperbòlicament. Encara se’ls desperten totes les passions. El poeta arriba a la conclusió que el seu amor és un amor natura, sense convencionalismes ni repressions.

FORMA: 24 versos alexandrins sense rima.