Paraula llana
Enviado por Chuletator online y clasificado en Música
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,93 KB
La sardana
En aquest poema el ritme és molt important. Aquest poema no es separa per síl·labes, sinó per peus, és a dir, pel ritme.Rimen els versos 1 amb el 3 i el 2 amb el 4, per tant té una rima encadenada i consonant.
Aquest poema es caracteritza perins al vers 8 utilitza àtona, àtona, tònica. Aquesta combinació específica es diu anapest, és a dir, dos breus i una llarga. Si fem el càlcul, veurem que hi ha 28 anapests als vuit primers versos perquè tots aquests versos tenen la mateixa estructura i cada dos versos hi ha 7 anapests.
Als tres següents versos s’utilitza tònica, àtona, àtona, i això es diu dàctil.
Als versos nou i Déu combina tres dàctils i un truqueu, aquest últim és una tònica seguida d’una àtona. El vers 11 és la combinació de dos peus, un iambe i un anapest. El iambe és una composició d’una breu i una llarga. Els versos 12 i 13 són com els de l’inici.
A la paraula “contrapunt”, com a la propia dansa de la sardana, es produeix un canvi de ritme on tot s’anima. Aquí és on podem veure que el fons i la forma estan molt ben adaptats.
ESTRUCTURA: L’estructura del poema es separa en 4 parts, la primera part és una descripció de la sardana, dient que és tranquil·la i va a poc a poc. La segona és la dimensió simbòlica, ja que compara els que ballen amb els capellans. La tercera part explica els orígens de la sardana, parla de Ceres, deessa de l’agricultura. Diu que antigament, quan el blat estava a punt per ser recollit, els segadors ho festejaven saltant i ballant donant les gràcies a la deessa per proporcionar-los el blat i totes les seves collites.
La quarta es relaciona amb la dimensió col·lectiva. Explica com l’actitud dels dansaires és la millor que es pot tenir. Tots ells formen la dansa, i aquesta és part de Catalunya.
METÀFORA. al vers 43, amb la paraula “garlanda”. És un pastís, però es refereix a una rotllana del ball de la sardana.
Connotació nacionalista
Al vers 48 “tota ma pàtria cabrà en eixa anella”. L’anella de la que parla és la rodona que es fa a la sardana per ballar-la, com la garlanda.
TRET DE CARÀCTER CATALA- Aquesta no és una dansa innomble ni lasciva. Es refereix al caràcter assenyat i disciplinat que té tant la dansa com els catalans.
El cant de la senyera
Analitza la mètrica del poema.
Són quatre estrofes, encara que la primera d’aquestes és un tercet considerat com una petita introducció, les altres tenen sis versos heptasíl·labs, molt característic de la poesia popular.
A la primera estrofa, el primer vers rima amb el tercer, el segon és lliure. La resta de la rima de tot el poema és encadenada, rimen senars amb senars i parells amb parells. A més, té molta musicalitat.
Element vitalista
La bandera, que els conduirà cap a la llibertat i els hi donarà força i ànim.
versos 9 i 14? es veu la senyera com a sobirana, com a guia del poble cap a la llibertat. La intenció nacionalista és evident.
Cant dels joves
MÈTRICA- El poema està composat per 5 quartetes de quatre versos heptasíl·labs. La rima és consonant i creuada, i n’hi ha alternança entre la rima femenina i la masculina.
TEMA- ELs joves són els artífexs d’aquest canvi que s’ha de produir, per`ò primer ha d’haver una tempesta que “netegi” i porti la calma.
Nietzsche.Es troben al vers nou i a l’once. Es comparen amb ocells, que volen movent l’aire per provocar el canvi, i amb núvols, perquè creixeran.