Paraula de la familla de la paraula ferro
Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 13,96 KB
CRISTIANISME
La vida de jesús.
Se sitúa al S. I. (100 anys). Zona d’Europa, el proper Orient. Dominada per l’Imperi ROMà. Controla la moneda (el comerç), els camins, l’exèrcit, els impostos, la navegació…
Jesús comença a estar incòmode amb la societat del seu temps. Quan es fa adult, és més conscient de la injustícia del seu país. Arriba un moment que es torna un revolucionari, es rebela contra el que hi ha, no nomes contra l’ordre establert sinó també les creences que li diuen els sabis d’aquell temps.
La concentració de poder econòmic es troba a la ciutat de jerusalem, és on es troba la població més rica. Tot el poder polític i religiós, que es troba al temple de jerusalem. Poder polític i religiós jueu. Però també hi ha un procurador ROMà (com el governador d’Espanya a Catalunya), poder de control. En temps de Jesús el procurador era PONÇ PILAT.
Dins la riquesa i pobres, la societat esta dividida en estaments, grups socials.
Saduceus: els més rics. 71 famílies. Formen part del SANEDRÍ, òrgan polític, executiu, legislatiu i judicial. Els que fan les lleis, procuren que les compleixin i jutgen quan no les has complert. Tots homes, per la societat patriarcal. 1 representant de cada una de les famílies. A un d’aquests homes l’escullen com el GRAN SACERDOT, és com el president. Poder polític i religiós. Economicament també té una gran estabilitat. Càrrec vitalici, des que el nomenen fins que mor. Aquest consell tenia una gent que treballava per ells que eren els escribes (en aquella epoca nomes alguns sabien escriure i llegir). Prenien les actes, escribien les lleis.
Escribes: treballen pels saduceus. Pertanyen al sanadrí. Interpreten les lleis.
Sacerdots: eren rics. 1 cop o 2 a l’any anaven al temple a ajudar als sacrificis a l’altar de l’holocaust. Sacerdot no era una cosa exclusiva. Vestien de blanc.
El gran sacerdot
: es vestia de blau-violeta i es posava barret blau per sobre una casuia blanca. També es posava un pectoral, amb joies. Blau-violeta perquè la tinta es treu d’uns moluscos del mar roig, que és d’un blau-lilós. Blau vermell i lila era de gent molt rica, molt prestigi. Depen de la quantitat de molusc que han aixafat per fer el vestit.Fariseus: esta dividit en 2. Uns d’ells eren molt rics, formaven part de la classe social alta. D’altres eren de la classe baixa. No vol dir ser ric únicament. Pots ser fariseu i no ser ric. La paraula fariseu vol dir els separats. Es diu així perquè consideraven que eren millors que la resta de jueus (dels pobres, marginats, escribes, sacerdots..) eren els únics que cumplien la llei al peu de la lletra, tal i com posava ala torà. Eren malaltissos en alguns casos. No feien una cosa perquè no ho deia la torà o ho feien perquè ho deia. Serien els ultraortodoxes.
El poble normal
Els que son la gran majoria. Cobren amb sal (salari) o del que havien recollit. Gent que vivia al dia. La major part de la gent ho passava malament, vivien amb molt poc.
Zelotes: Es revoltava contra els impostos abusius de l’Imperi. Alguns homes quan els soldats romans arribaven al poble i demanaven els impostos, els hi feien emboscades i ho tornaven al poble. Per la població eren molt ben vistos. Si el soldat ROMà agafava un zelote, era un delicte molt greu i morien a la creu. Gent del poble que en un determinat feien d’això.
Marginats: eren sobretot els malalts. Determinades malalties, sobretot les que tenen a veure amb els 5 sentits. Mut, cec, pell, psicològica.. Perquè es considerava que era un càstig diví. Alguna cosa malament hauries fet. Et pot venir de naixement o durant la vida. Si agafaves la lepra, s’expulsava de la família i del poble i havia de viure als boscos i portaven una campana. El que feien era portar menjar al bosc, sense tocar-los. A)malaltia B)pobresa C)publicans: els que cobren impostos. Jueus que ajuden als romans a recaptar impostos. Malvistos perquè estan a favor de l’enemic, l’Imperi ROMà. Alguns d’aquests cobrava mes impostos dels que demanava l’Imperi ROMà, perquè així agafaven ells elq ue demanaven de mes. Se sabia que eren abusadors. Economicament estaven bé. Però socialment ben vistos. Corruptes. D)samaritans: viuen a la regió de samaria. O havien viscut allà. Tenien un atorà diferent, un temple diferent… que feia que estiguessin mal vistos. Molt marginats.
Jesús és un home que va en contra de tot el que passa. Veu aquestes situacions injustes durant molts anys. Arriba un moment que li pot tant aquesta situació d’injustícia que marxa del seu poble. Necessita un temps de marxar de tot allò i reflexionar. A la bíblia posa que va estar 40 dies al desert. Per tant un temps que se li va fer molt dur. És un temps de crisi personal (el símbol del desert), es troba en contra de tota la societat però no sap què fer. Després d’aquest temps, es fa rabí itinerant. Tot això que diu déu no és cert, té una experiència diferent amb l’espirituallitat. Déu és amor, estimació. El misteri ha de ser molt mes pacifica, misericordiosa, compassiva… Considera que això ho ha de trasmetre.
El més important del DESERT és que ell canvia la senva interpretació o concepacio de Déu (Déu és un pare, el nostre pare)
Déu és misericordiós, compassiu, bondadós, sempre perdona… Li deien com papi (ABBA), amb aquesta paraula jesús comença a treure la negativitat que tenia en contra del seu poble. Si jo he tingut aquesta experiència sobre déu, el vol predicar a a resta de gent. Té una altra revelació, déu, aquest misteri té una preferència pels més pobres (pobres i marginats). Perdona a tothom, però més al que estan més marginats, els que son es criticats, els que són mes vulnerables, més fràcils, perquè són els que més ho necessiten.
Té l’experiència reveladora, la paraula desert també és crisi. Quan acaba la crisi i ell és reafirma en la conscepció de Déu. Ell el que farà serà tornar a la seva població i és fa RABÍ, mestre de la llei, i va de poble en poble explicant la seva manera d’interpretar l’atorà. Itinerant perquè va de poble en poble, per tota palestina. Els últims 3 anys de la vida, es passa els anys amb els mes pobres, perseguits, prostitutes, leprosos, dones… forma un petit grup d’amics que son homes i dones i va amb ells. La veu de les dones també les té presents. Els miracles i paràboles també es donen durant aquests anys. (A la carpeta de missatge de jesús. Penjades paraboles importants i una acció de la dona adultera, un ppt amb els avangelis com ens formen i un escrit de la formació dels avangelis.)
Missatge és miracle: els apostols no tenen menjar per tothom. Un nen diu que te peixos i pans. Els pareix i tothom menja. L’explicació que hi donen els teolegs, és entendreix el cor de tothom. No es tan en repartir el menjar, sinó en transformar el cor de les persones. Si tothom comparteix, reparteix tothom podrà menjar.
Acció: dona adultera. Critica fariseus (que li tenen tírria). Aquests l’intenten posar a proba moltes vegades. Porten una noia jove que ha comès adulteri. Segons llei de Moisés, s’hauria de lapidar. Ell esta en contra, tots som fills de déu. Jesús es posa a pintar a terra, reflexiona com pot sortir de la situació i salvar la dona. Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra. Van marxar tots començant pels mes vells, com més temps ha passat mes errors has comes. Com pots dir tu que ets millor que aquell? Si tothom ha comes errors?
Parabola: són petits contes que inventava Jesús, narracions, explica per transmetre un missatge. S’inventa un conte i transmet un missatge. Els personatges en lloc de ser fictici, són personatges reals. Situacions quotidianes.
servent sense compassió. Persona que Déu molts diners al seu amo. L’amo entén la situació complicada i li rebaixa la quantitat. L’altre marxa content. Va al terreny i allà a gent que li Déu diners li han de pagar tot. No pot ser que si Déu és compassiu i sempre et perdona, no pot ser que tu no facis el mateix. Sempre s’ha de perdonar.
Utopia: com viuria si tothom fos com déu. Regne del cel. Si les relacions humanes fossin diferents. Canviar el cor de la persona.