Paradigma quantitatiu

alguns principis bàsics per fonamentar programes Educatius ambientals (Nuévalos, 2005):a) partir d’una clarificació antropològica i, per tant, del que significa ser Persona. És imprescindible una reflexió ecofilosòfica per especificar les Relacions de l’home amb el seu entorn natural;b) establir un enfocament integral dirigit a totes les Dimensions de la persona: cognitiva (modificació de creences, desenvolupament Del judici moral)
, emotiva (canvi d’actituds mitjançant les emocions) i Comportamental (canvi d’hàbits), ic) potenciar un enfocament interdisciplinari, en què la cooperació entre Disciplines ha de constituir el fonament d’una visió ecosistèmica. Incloure les Humanitats i les ciències socials és fonamental.
Ja fa dècades que les Nacions Unides (Estocolm 1972) ens inciten a obrir un camí que, ara per ara, està sense Recórrer: aprofitar l’oportunitat que la naturalesa brinda a l’home per «desenvolupar-se intel·lectualment, moral, social i espiritual».

El paradigma Antropocèntric es caracteritza perquè fa un ús abusiu dels recursos Naturals sense considerar la supervivència dels ecosistemes implicats. Aquest Paradigma està emparat per la racionalitat cientificotècnica de les societats Industrialitzades, la qual ha simplificat la complexitat dels sistemes vius, Els ha instrumentalitzat fins al límit i ha impeditentrar en valoracions ètiques per equilibrar interessos en Conflicte. Estar immersos en aquest paradigma pot qualificar-se de procés Normal i esperable, ja que els nivells de funcionalitat biològica són els Primers a obrir-se pas en el maremàgnum de la supervivència, de forma Irreflexiva, fins que, també per la seva mateixa deficiència funcional, han D’intervenir els nivells de funcionalitat cultural per esmenar-ne els despropòsits. És a dir, per inèrcia se saturen els límits d’explotació de nous nínxols de Recursos. Inèrcia que no entra a priori en disquisicions intel·lectuals O morals perquè no percep danys col·laterals. Però l’efecte acumulatiu de la Pressió exercida al llarg de les darreres dècades ha mostrat una devastació Inesperada que ens obliga a obrir un nou Març de comprensió en què tingui Cabuda la multitud de nous problemes socials, ètics i epistemològics.

D’altra banda, el paradigma biocèntric —centrat en la Biosfera— pretén ser l’alternativa per alcanvi. Segons Taylor (1981), el biocentrisme implica: a) el principi de la consideració moral, d’acord amb el qual Les coses vives mereixen la consideració pel simple fet de ser membres d’una Comunitat de vida, i b) el principi del valor Intrínsec, que estableix que per a qualsevol organisme poder dura terme el seu projecte vital és un Fet intrínsecament valuós que mereix ser preservat com un fi en si mateix. Aquesta nova concepció de la naturalesa es proposa compaginar l’ús dels Recursos naturals amb la seva preservació. Una preservació que només es podrà Aconseguir si es posen en joc els valors intrínsecs. És fonamental incidir en El sentit més originari de valor Intrínsec per poder destriar un error molt comú en el tractament dels Valors ambientals dins l’àmbit educatiu. Skolimowski ho explica molt clarament: Els valors fonamentals són el Fonament sobre el qual descansa l’edifici del sistema ètic. Els valors Fonamentals són la raó de ser de tot el sistema, dels seus subvalors i de les Seves formes d’acció específiques. Els valors fonamentals són els valors de primer ordre
. Les conseqüències dels valors fonamentals són els valors de segon ordre. Les tàctiques i estratègies Específiques per a la implementació dels valors de segon ordre són els valors De tercer ordre.

prop1. Presentar l’ésser humà com un integrant d’un contínuum biològic que s’insereix dins La categoria taxonòmica pertinent (classe, ordre, família, gènere, espècie). Aquesta labor d’equiparació té un doble avantatge: d’una banda, es presenta L’home com un producte natural que parteix de les mateixes condicions que els Altres éssers i, de l’altra, aquesta equiparació suposa la passa prèvia per construir Una relació amb els altres éssers més simètrica en eticitat.2. Aportar una Visió integral de l’organisme. Tots els nivells D’organització d’un ésser viu han de presentar-se amb el mateix grau D’importància. Actualment, és notori el desequilibri existent per la Sobrevaloració dels trets anatòmics i fisiològics i la minimització dels Conductuals i psicològics.3. Oferir una visió ecosistèmica. És fonamental no Aïllar l’ésser humà de la seva comunitat biòtica inicial i explicar els seus Trets mitjançant l’argumentació Filogenètica, la qual cosa situa l’home en un entramat de relacions Ecosistèmiques interdependents.4. Incorporar valors intangibles. El desenvolupament del raonament moral en temes Ambientals ha de seguir el procés ascendent que marca la classificació Kohlbergiana, és a dir, no podem només seleccionar de la naturalesa un conjunt De recursos o ítems amb valor pragmàtic o utilitarista que no ens permeten anar Més enllà de les consideracions morals de l’etapa preconvencional.5. El Raonament moral s’inicia i es perfecciona amb els dilemes morals. Els dilemes morals són procediments del pensament Reflexiu que atenen a raons que van més enllà dels interessos egocèntrics. Actualment, predomina el procediment memorístic, que és el procediment que més S’acomoda a l’exposició de dades sense articulació sistèmica o ecosistèmica. A Més, només a través del pensament crític es pot aconseguir la moralitat Autònoma pròpia del nivell postconvencional.6. Incloure els nous llenguatges que es necessiten per treballar Els valors. Es necessita recuperar la retòrica com a recurs lingüístic que obre Nous espais de significació. El llenguatge científic divulgatiu té un gran Potencial: conjuga el rigor de les dades amb un llenguatge que aporta Contextualització i sentit. El documental Ambiental i la prosa científica en són un bon exemple.