El Panteó i el Colosseu: Joies Arquitectòniques de Roma Imperial

Panteó

118-125, Romà Imperial. Arquitravat i voltat.

El Suport/Suportats

El pòrtic és octàstil (8 columnes exemptes sostenen el frontó que presideix la façana). 8 columnes més contribueixen a aguantar els coberts de les 3 naus. El tambor consisteix en un cilindre de 3 pisos sobre el qual s'assenta la cúpula hemisfèrica, fou l'obra mestra de l'enginyeria romana, que va portar els materials emprats fins al límit de la resistència. El mur del tambor combina el formigó amb 3 sèries d'arcs construïts amb maons. Aquests són de càrrega i constitueixen els vertaders contraforts interns que distribueixen la pressió de la cúpula i la concentren en vuit pilars.

Espai Exterior/Interior

L'àtic amaga totalment el tambor format per gegantines columnes monolítiques de 18m d'alçada, de granit egipci, amb capitells corintis i base de marbre blanc, que sostenen un entaulament amb la inscripció de l'antic temple d'Agripa. Exteriorment, el tambor no té la gràcia ni la proporció perfecta que té el seu interior espectacular. Es mostra com un cilindre mancat d'ornamentació. Les 3 línies d'imposta delimiten els 3 pisos d'arcs superposats, que es poden reconèixer perfectament. L'interior és impressionant. La cel·la parteix d'una planta circular presidida pels vuit pilars que reben la pressió de la cúpula. Això permet que sobrin 8 nínxols entre pilar i pilar. Més enllà, res és real; és una façana fictícia aixecada a base de marbres i materials nobles i corba de columnes, cornises, pilastres... que amaga completament tot el sistema de càrregues que manté dret l'edifici. La cúpula posseeix una estructura d'anells i nervis que configuren els cassetons, uns compartiments buits que es van fent més petits a mesura que s'acosten al capdamunt. El veritable focus de llum és un òcul de 9m de diàmetre que il·lumina el recinte i el ventila.

Evolució

Els antecedents més directes són els antics tholos grecs (edificis funeraris dedicats a herois). Fins al segle XIX no va ser possible superar les dimensions de la cúpula. El Renaixement i el Barroc van influir en la cúpula de Santa Maria del Fiore, i San Carlo alle Quattro Fontane.

Context Social

Obra representativa del romà tardà de l'emperador Adrià. Era la tercera reconstrucció (al 3 devastat per incendis). Adrià va fer erigir un nou on estava l'anterior però girant 180º l'entrada per poder construir una plaça aixecada que ressaltés la façana. Estava dedicat als déus i la cosmologia romana, com la cúpula dividida en 5 cercles de 28 cassetons que són els dies del mes lunar.

Funció

Edifici de caràcter religiós, dedicat a tots els déus incloent-hi els emperadors anteriors, així glorificava indirectament Adrià.

Colosseu

72 al 80. Romà Imperial. Arquitravat i voltat.

El Suport/Suportats

Construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos. Des de l'exterior es veu l'arquitectura de voltes amb arcs de mig punt sobre pilars gruixuts que sostenen columnes adossades (decoratiu). Els pilars aguanten els arquitraus, els frisos i les cornises que fixen el límit de cada pis. A l'interior hi ha la graderia (o càvea) que s'aixeca sobre moltes voltes superposades, recolzades damunt pilastres de travertí. El cor de l'edifici és ple de passadissos i d'escales, pensada per garantir el moviment fluid de molta gent, usant la volta de canó i volta d'aresta.

Espai Exterior/Interior

La façana s'erigeix sobre un estilòbat damunt el qual s'aixequen els 4 pisos de l'edifici. El 1r pis format per 80 arcades, és d'ordre dòric toscà i en reflecteix robustesa i virilitat; el 2n pis és jònic i es compon de base, fust i un capitell de volutes que ofereix un aire més delicat; el 3r pis és corinti més elaborat amb capitell amb fulles d'acant. El 4t pis, construït en temps de l'emperador Domicià, presenta un àtic massís, decorat amb lesenes (faixes estretes i de poc gruix) d'estil corinti que emmarquen les finestres quadrades. Aquesta augmentava la cabuda, proporcionava més ombra i millorava l'efecte visual. Hi havia 240 pals de fusta que servien per aguantar les astes a les quals es fixava el tendal immens (Velarium) que protegia els 50.000 espectadors. L'interior era una obra d'art: hi havia estàtues, relleus... La graderia envolta l'arena, on es feien les celebracions. Domicià va fer construir un subsòl dissenyat per agilitzar l'espectacle, així les feres eren conduïdes a l'arena amb ascensor i hi havia passadissos i escales o corredors voltats i també una estudiada distribució d'habitacions i cambres; s'hi va instal·lar un sistema impermeabilitzat de conducció d'aigua per transformar l'arena en una piscina per a les batalles navals, desmuntable.

Evolució

L'amfiteatre, o unió de dos teatres, va ser una innovació romana, ja que els grecs disposaven de teatres.

Context Social

Va ser un regal de l'emperador Vespasià al poble en un intent d'allunyar-se de les extravagàncies del seu antecessor Neró. Tenia un caràcter públic i d'edifici civil on s'oferien espectacles gratuïts. La distribució era un reflex de la societat romana i de la seva jerarquia. Els 80 accessos garantien una rapidesa en l'allotjament. Actualment l'edifici es troba malmès, ja que hi falta la meitat de la façana.

Funció

Simbolitza i glorifica l'emperador Vespasià (manifestació del seu poder i gestes). Fou creat per donar una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística. El nom no fa referència a la seva qualitat de colossal, sinó que es va construir a prop d'una estàtua colossal de Neró.