Panorama de la Literatura Catalana Medieval: Dels Orígens a Ramon Llull i Més Enllà

Panorama de la Literatura Medieval Catalana

Context Social i Religiós

Societat

• En l'organització social feudal s'inicia una economia canvista que acabarà amb el sistema senyorial.
• Es produeix l'ascens de la burgesia, fet que afavoreix el contacte de cultures molt allunyades.

Religió

• Apareixen els ordes religiosos mendicants amb la intenció d'introduir el model de vida apostòlic.
• Època d'intensa conflictivitat ideològica.
• Irrupció del racionalisme aristotèlic.

Política d'Expansió de la Corona d'Aragó

• 1213: Batalla de Muret. Canvi de rumb en la política d'expansió de la Corona d'Aragó.
• Amb el pretext d'acabar amb l'heretgia càtara, França i el Papat renuncien als seus drets sobre Occitània.
• Es consolida el pactisme entre els sobirans i els representants del cos social.

Els Trobadors

• De diferents extraccions socials.
• Vivien en l'ambient de les corts feudals.
• Mecenatge dels senyors.
• Componien i musicaven els seus versos.
• La ficció de la seva vida era narrada en les razós.

Els Joglars

• Interpretaven l'obra dels trobadors.
• Cantaven en provençal.

L'Amor Cortès

• Les relacions amoroses són el tema més influent.
• La convenció més important de la poesia trobadoresca és l'amor cortès: un codi estètic per mitjà del qual s'expressen els matisos d'una relació amorosa entre el trobador i una dama.

La Poètica Trobadoresca

• Rigor en les formes mètriques i compositives.
• Estils:
  • Trobar Ric: Riquesa formal i varietat de figures retòriques.
  • Trobar Clus: Joc amb el sentit i el concepte.
  • Trobar Lleu: Tema lleuger, directe i emotiu.

Ramon Llull: Pensament i Obra

• Genera i maneja una llengua moderna, apta per a qualsevol temàtica.
• Usa la llengua per a temes que fins aleshores s'havien expressat només en llatí.
• Tracta tots els temes de l'època.

Personalitat Paradigmàtica

• Cultura cortesa.
• Tradició cristiana.
• Interès per les ordes mendicants.
• Familiaritat amb les religions jueva i musulmana.

Etapes de la Vida i Obra de Llull

• Vida a la Cort: Senescal, casat, dos fills, es dedica a la literatura cortesana.
• De Formació: Objectiu de convèncer els infidels.
• De Producció i d'Evangelització: Funda una escola de llengües per als frares missioners.

Obres Destacades de Ramon Llull

• Filosòfiques: Llibre del gentil i dels tres savis.
• Científiques: Arbre de ciència.
• Místiques: Llibre de contemplació.
• Pedagògiques: Llibre de meravelles.
• Prosa Poètica: Llibre d'amic e amat.

Objectius de l'Obra Lul·liana

• Divulgar el cristianisme.
• Convertir els infidels.
• Dirigeix la seva obra a:
  • Clergues lletrats.
  • Musulmans.
  • Poble.

La Romània Lingüística

Criteris de Classificació de les Llengües

• Es poden seguir dos criteris:
  • Tipològic: Segons característiques comunes.
  • Genètic: Llengües emparentades segons avantpassat comú.

La Romània és el conjunt de terres per les quals s'estenia l'Imperi Romà. La Romània lingüística comprèn les llengües que deriven del llatí.

El Llatí: Origen i Cohesió de l'Imperi

Llengua del poble romà, procedent de l'indoeuropeu, fou el principal factor de cohesió de l'Imperi.

Divisió de la Romània

Romània Occidental

• Francès
• Occità
• Romanx
• Català
• Castellà

Romània Oriental

• Italià
• Romanès
• Dàlmata

Ausiàs March: Vida, Estil i Obra

Biografia i Context

• Participa en diverses campanyes militars.
• Després es reclou a Gandia i València.
• Vida apassionada de desafiaments.
• Matrimonis: Isabel Martorell, Joana Escorna. Quatre fills.

Estil Poètic d'Ausiàs March

• El mar tempestuós.
• L'experiència militar.
• L'animalogia.
• Els metges i les malalties.
• Ús d'antítesis.
• Mètrica regular.
• Llengua alliberada del provençal.

Característiques de la seva Poesia

• Anàlisi dels propis sentiments.
• Reflexió de caire moral.
• Transmissió poètica del seu món interior.
• Decidida opció lingüística.
• Poeta obscur.

Obra Poètica: Les Cançons

128 cançons agrupades atenent els senyals de la dona a qui van dirigides:

• Plena de Seny: Ingratitud a la dama.
• Llir entre Cards: Amor total.
• Amor, Amor: Es dol per la pèrdua de la seva facultat d'estimar.
• Oh Foll Amor (Joana Escorna): Pau interior.

La Narrativa de Cavalleries

Orígens i Temàtica

• Neix al nord de França (segle XII).
• Matèria de Roma (llegendes clàssiques llatines).
• Matèria de Bretanya (mites celtes).
• Matèria de França (èpica francesa).

Temàtica:

• Aventures militars.
• Religiositat.
• Relacions amoroses.
• Contenen el cicle artúric.
• Ambientacions realistes.
• Situació en èpoques remotes.
• Seguiment de l'esquema de la quest.
• Versemblança.
• Text riquíssim.
• Particularismes valencians.

L'Espill de Jaume Roig

• Comicitat i pessimisme.
• Comprensió de la naturalesa humana.
• Importància dels diners.
• Personatge sense ideals.
• Misogínia.
• Espais geogràfics reals.
• Temps present o passat immediat.

Joan Roís de Corella: Obra i Estil

• Obra emmarcada dins la narrativa amorosa.
• Influïda pels clàssics.
• Relacionada amb autors italians.
• Destinada a la lectura en cercles refinats.
• Caràcter antiheroic.
• Estil elegant.
• Imitació de les construccions llatines.
• Intenció didàctica.

Exemples d'obres:

• La tragèdia de Caldesa.
• Obra religiosa: La història de Josep.

La Novel·la Cavalleresca: Ficció i Didactisme

• Ficció més versemblant.
• Mostren les contradiccions del model de vida superat.
• Propòsit didàctic.

Exemples:

• Història de Jacob Xalabín.
• Curial e Güelfa.

Història de Jacob Xalabín

• Ambientada en la cort otomana.
• Compromís amb la versemblança.
• Intenció moralitzant.

Curial e Güelfa

• Manuscrit sense títol, autor ni data.
• Autor coneixedor dels costums literaris del moment.
• Trama sentimental.
• Protagonistes amb psicologia complexa.
• Versemblança absoluta.

Tirant lo Blanc de Joanot Martorell

• Joanot Martorell.
• Família senyorial de Gandia.
• Llibre d'aventures.
• Compendi de sabers prestigiosos i d'habilitats socials.

Característiques del Tirant lo Blanc

• Biografia cavalleresca.
• Mostra l'itinerari formatiu del cavaller.
• Insereix llocs i persones familiars.
• Relació de causa-conseqüència en les accions de testimonis oculars.
• Narrador extern.
• Parany historiogràfic.

Altres Figures Clau de la Literatura Medieval

Francesc Eiximenis: Vida i Obra

• Girona, família burgesa.
• Franciscà, estudia teologia a París, Oxford, Cambridge.
• Visqué a València durant 25 anys.
• La seva obra: en romanç, molt extensa, amb finalitat d'instruir els seglars que podien posar en perill el dogma cristià.

Obres destacades:

• Fonaments de la religió cristiana.
• Temptacions.
• Tractat sobre el mal.
• Lo llibre de les dones.

Sant Vicent Ferrer: Predicació i Influència

• Sacerdot dominicà, nascut a València.
• Ensenya teologia a la Catedral de València.
• Relacionat amb la família reial i amb el Papa.
• Decisiu en el Compromís de Casp, a favor de Ferran d'Antequera.
• Predicà per tota la Corona d'Aragó, Occitània i França.
• No va escriure els seus sermons perquè no tenia un objectiu literari.
• Domina l'oratòria.
• Ús dels recursos teatrals.