Palau de Versalles: Història, Anàlisi i Influències
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,66 KB
PALAU DE VERSALLES
1. Fitxa tècnica.
- Nom: Palau de Versalles.
- Arquitecte: Hardouin – Mansart, Le Vau, Perrault, Le Notre.
- Cronologia: s.XVII.
- Localització: Versalles, França.
- Estil: Barroc.
- Materials utilitzats: Pedra, marbre i miralls.
- Sistema constructiu: Arquitravat i voltat.
- Dimensions: 600m. a la façana i ales laterals que donen al pati.
2. Context històric.
L’Europa del s.XVII estava enfrontada ideològicament i políticament entre el nord, protestant i iniciant el
parlamentarisme; i el sud, catòlic i absolutista. El màxim exponent d’aquestes monarquies absolutes
serà la França de Lluís XIV.
A l’Anglaterra parlamentària hi haurà una certa revolució agrícola que posarà les bases per a la
Revolució Indústrial del s. XVIII, i contrastarà amb la resta d’Europa, on la població s’estancarà, hi haurà
menys entrada d’or i plata i es produirà una davallada econòmica.
Els regnes hispànics van entrar en un període de decadència política i econòmica; i França s’endeutarà
moltíssim degut a les creixents despeses en luxes de la Cort.
Tot això no es reflectirà en les arts i les lletres, ja que els segles XVII i XVIII són èpoques de grans
pensadors com ara Newton, Descartes, Bacon, Kepler... i en l’art, els grans mecenes seran
l’aristocràcia, la monarquia i Roma, per això l’art del barroc serà un art recarregat i luxós i amb tendència
a l’adoctrinament popular. Hi haurà diferents focus, a Roma tindrem un art exuberant amb la
Contrareforma, i en canvi a Holanda tindrem un art més burgés.
El Rococó serà la culminació d’aquest art aristocràtic europeu, tot i que ja començaran a aparèixer obres
i autors que indiquen un canvi d’etapa, més revolucionària, com és el cas de Goya a Espanya.
3. Anàlisi formal.
- Elements de suport i suportats: Murs, columnes i pilastres sostenen cobertes planes i voltades, de les
quals destaquem el sostre de creueria de la Capella Reial.
- Interior i exterior: El palau té dues façanes, una dona al centre urbà i l’altra als jardins. A més de
l’edifici principal, hi ha dues ales laterals de 600m de llarg. És un conjunt clàssic i sobri, majestuós i
harmònic en l’exterior. L’edifici consta de tres nivells: la planta baixa, el pis del mig amb columnes
jòniques que enmarquen els finestrals; i l’últim pis és un àtic coronat per trofeus. L’horitzontalitat de
l’edifici es trenca amb els entrants i sortints de la façana que li donen ritme i moviment a la construcció.
Aquest edifici funciona com a separació entre el món urbà i la natura.
L’interior s’articula al voltant d’una escala que hi ha a l’edifici central, que és on hi ha les habitacions del
rei i la reina i també la Galeria dels Miralls. A l’ala esquerra, hi havia la residència de princeps i nobles, i
a l’ala dreta hi havia les oficines dels ministeris. Destaquem la capella reial que era una església per a la
cort, de tres naus i en dos pisos, en què el pis superior comunicava amb les dependències del rei.
Destaca la seva decoració amb pedra blanca i blava. La Galeria dels Miralls de 75m. de llarg, és la zona
de màxim refinament artístic, ja que la banda que dona als jardins no són murs, sinó grans finestrals que
reflecteixen la llum de l’exterior i també de les espelmes de les aranyes del sostre als miralls de la paret
del devant.
Els jardins estan estructurats a partir d’un eix que parteix del palau fins al Gran Canal, que té forma de
creu, de seixanta-dos metres d’ample i mil vuit-cents. A més de les vuit-centes hectàrees de bosc,
jardins i més de cinquanta fonts amb escultures. També hi havia altres edificis com el Gran Trianon,
construït per a l’amant i després esposa de Lluís XIV, i també hi ha el temple de l’amor i el Petit Trianon.
- Estil: El Barroc és l’art del poder, que porta un missatge adoctrinador i d’obediència. És un art unitari, ja
que les obres es relacionen amb el seu context i contenen totes les arts (art total).
4. Models i influències:
Versalles serà influència per als palaus de tota Europa, sobretot a Espanya, el palau d’Orient i el
d’Aranjuez. El palau és el símbol de l’absolutisme de Lluís XIV i de França.
5. Interpretació: funció i significat.
Versalles representa la nova concepció de l’urbanisme, obert a la natura, ja que s’interpreten els jardins i
l’edifici com un tot unitari. Lluís XIV era el rei sol i per això trobem a Apolo com a figura principal
decorativa als jardins. A més, el palau, estava estructurat seguint la trajectòria del sol al llarg del dia: la
seva habitació estava al cor del palau i la resta d’habitacions estaven distribuïdes segons el seu
recorregut diari. La funció del palau era de residència reial però també propagandística, ja que França
era la potència hegemònica del moment i, per tant, Versalles, la evidència del inmens poder de França.
6. Integració urbanística.
El palau és la separació entre el món urbà i el bosc. L’edifici marcaria la frontera entre tots dos espais,
però a la vegada queda integrat en l’entorn a través dels jardins.