Palau rucellai

PALAZZO RUCELLAI

El moviment conegut com A Renaixement va néixer a Florència al principi del Segle XV; durant la primera Meitat del segle següent es va estendre per la resta d’Europa. Representà el Renéixer de les formes característiques de l’art clàssic, és a dir de Grècia i Roma. En el moviment renaixentista, es distingeixen dos grans períodes: el Quattrocento i el Cinquecento. Leone Battista Albertí pertany al moviment del Segle XV i fou el gran teòric del Quattrocento florentí. A més de la seva importància com a teòric, va ser Un notable arquitecte tot i que no va intervenir directament en la direcció de Les obres a diferencia de Brunelleshi i Michelozzo, sinó que es dedicava a L’elaboració dels projectes. Entre les seves obres destaquen la façana de L'església de Sant Francesc, la de Santa María Novella i l'església de Sant'Andrea de Màntua. En quant a obres civils, la més important que va dur a Terme fou el Palazzo Rucellai de Florència, on perfeccionà el tipus de palau Urbà que havien creat Brunelleshi amb el Palau Pitti i Michelozzo amb el Medici-Ricardo.

El Palau Rucellai recull la tradició baix medieval De la casa urbana amb un pati central i una façana dividida en pisos. A Florència les classes adinerades varen trobar en aquests edificis una manera de Reflectir el seu prestigi i el seu poder, i és en aquest context en el qual S'ha d'entendre el Palau Rucellai, que va ser la residència del ric mercader Florentí Giovanni Rucellai.

La novetat del Palau Rucellai no la trobem en el Plantejament general de l'edifici, el qual s'ha d'emmarcar en el context de la Tradició toscana, sinó en l'ordenació de la façana. Albertí va introduir un Element vertical en l'articulació del mur: unes pilastres inserides entre les Finestres que rescaten el tema típicament ROMà de la complementarietat entre Els elements arquitravats i els elements adovellats.

La referència a la façana del Colosseu de Roma és Evident: les pilastres sostenen l'entaulament i creen trams definits on S'inscriuen els arcs de mig punt de les finestres. A més, a cada pis s'utilitza Un ordre diferent a les pilastres: toscà a l'inferior, compost i corinti al Segon i al tercer, respectivament. Aquesta superposició d'ordres esdevindrà un Dels motius d'articulació mural més habitual en l'arquitectura posterior, Especialment als palaus romans del Cinquecento.

Finalment hi ha un altre Element de gran importància: les proporcions. Les pilastres defineixen una Magnitud vertical que es correspon amb les magnituds horitzontals. I és que Segons Albertí la bellesa de l’arquitectura, entesa com a art, residia en les Proporcions. Era necessari que els edificis presentessin una concordança entre Totes les parts per presentar-se davant dels ulls humans com un tot perfecte. L’ornament que després pogués presentar l’edifici era un afegit que no Funcionaria sense l’harmonia del conjunt. I val a dir que, en el cas de la Residència dels Rucellai, bellesa i ornament es combinen de forma admirable.

El Segle XV marca la transició del món medieval a La modernitat, que en el terreny artístic es va manifestar a través d'un art Que es trobava en sintonia amb els nous corrents filósòfics com ara L'Humanisme, aquest fet va portar a que es recuperessin els ideals estètics de L'antiguitat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalesa com a Model i en el nou sentit de l'home, aportat per la filosofia humanista. El que Entenem per Renaixement es l'art sorgit a Itàlia al Segle XV, estès per tota Europa durant el Segle XVI.

Dins  Del  Renaixement trobam l 'obra Arquitectònica de Leone Battista Albertí ( 1404-1472) la qual representa la Primera gran sistematització teòrica i pràctica dels principis del classicisme ROMà aplicats al Renaixement el Palazzo Rucellai de Florència, emmarcat en el Context de l'arquitectura civil florentina. Està situat a la Via della Vigna Nuova i es el gran model de palau urbà del Quattrocento. El Palau Rucellai Recull la tradició de la casa urbana amb un pati central i una façana dividida En pisos. A Florencia les classes adinerades van trobar en aquets edificis la Manera de reflectir el seu prestigi i el seu poder, i es en aquest context en El que s'ha d'entendre el Palau Rucellai, que va ser la residència del ric Florentí Giovanni Rucellai.

La novetat del Palau Rucellai no la trobem en el Plantejament general de l'edifici, el qual s'ha d'emmarcar en el context de la Tradició toscana, sinó en l'ordenació de la façana.

La façana és de color marró i està feta amb Maçoneria, està estructurada en tres pisos: a l'inferior trobam pilastres D'ordre toscà, que sostenen l’entaulament i creen trams definits on s'inscriuen Els arcs de mig punt de les finestres. A cada pis s'utilitza un estil diferent A les pilastres que divideixen la superfície en espais en els que s'obrin les Dues portades: toscà a l’inferior, compost al segon, i corinti al tercer. Aquesta superposició d’estils esdevindria un dels motius d’articulació mural Més habituals a l’arquitectura posterior, especialment als palaus romans del Cinquecento, però resultava una innovació total i trencadora en el moment de la Seva construcció.

Els arcs de les obertures que s'alienen en Vertical amb les portes estan rematats per els escuts elegantment esculpits Sobre les finestres del primer pis. Albertí introdueix aquí un concepte nou: la Verticalitat. Mentre que altres edificis florentins del Quattrocento presenten Unes façanés en les quals destaca l'horitzontalitat, Albertí introdueix unes Pilastres inserides entre les finestres que rescaten el classicisme de Roma: la Complementarietat entre els elements arquitravats i els adovellats.

Per altre banda el primer i el segon pis tenen pilastres D'ordre jònic i corinti i entre  Ells  apareixen  finestres  Amb  trencallum emmarcades  en  Arc  de mig  punt. Aquets tres ordres  fan pensar  En l'estructura del Colisseu de Roma. La part superior del palau està Rematada per una cornisa que sobresurt poc.

Finalment, cal tenir en compte un altre element Característic de l’arquitectura renaixentista: les proporcions. Les pilastres Defineixen una magnitud vertical que es correspon amb les magnituds Horitzontals. I és que segons Albertí la bellesa de l’arquitectura, entesa com A art, residia en les proporcions. Era necessari que els edificis presentessin Una concordança entre totes les parts per presentar-se davant dels ulls humans Com un tot perfecte. L’ornament que després pogués presentar l’edifici era un Afegit que no funcionaria sense l’harmonia del conjunt. I val a dir que, en el Cas de la residència dels Rucellai, bellesa i ornament es combinen de forma Admirable.