Palau de la musica catalana fitxa tecnica

1-FITXA TÈCNICA CATALOGACIÓ:

Edifici: Palau de la Música

Autor: Lluís Domenech i Montaner (Barcelona 1850-1923)

Cronologia: 1905-1908

Tipologia: Auditori

Materials: Ferro, vidre, cerámica i maó

Estil: Modernista

Localització: Barcelona

2-DESCRIPCIÓ FORMAL I ESTIL:

Descripció de la façana: El palau de la música catalana presenta dues façanés de maó vist vermell, amb arcades a la planta baixa i una tribuna coronada per arcs apuntats i decorada amb columnes de mosaics i busts escultòrics. L’àtic destaca per la decoració amb mosaics i una cúpula.

Resolució de la cantonada: Encarrega a Miquel Blay un grup escoltòric dedicat a la cançó popular i que conté la imatge de Sant Jordi.

Espai interior i planta: Està dividit en tres parts: els accessos amb dues escales monumentals, l’auditori amb la platea i les llotges, i l’escenari que està integrat plenament en l’espai de la sala.

Funció dels elements decoratius: Proporcionar una gran unitat als tres espais i per això la decoració és molt profusa. Cal destacar les escultures de Pau Gargallo que són una referència de l’obra musical de Richard Wagner.

Lluminositat: Per aconseguir que entri la llum natural fa servir dos recursos: la façana està envitrellada com si fos un mur-cortina darrere les parets de maó; l’altre recurs que fa servir és una gran claraboia en forma de cúpula invertida al sostre de la sala.

3-ENTORN i INTEGRACIÓ URBANÍSTICA:

Esta ubicat en una cantonada d’un petit carrer del centre de Barcelona, en un lloc què és molt poc vistós

Es tractava d’estar a prop del lloc on vivien la majoria dels membres de l’Orfeó català, què era un barri popular (el barri de Ribera).

4-FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT:

Doble funció inicial: Acollir la seu de l’Orfeó Català i crear una sala de concerts (es caracteritza per una acústica excel·lent).

El significat simbòlic del Palau: L’Orfeó destaca pel seu carácter catalanista, formava part del programa cultural de la Renaixença i està ple de símbols referents a la patria catalana (la Senyera, les quatre barres).

5-MODELS I INFLUÈNCIES:

Models: la tradició constructiva catalana (la volta catalana, l’ús del maó i la recuperació del Gòtic). Un altre model és l’estil modern (ús del ferro i del vidre, concepte de la sala com un espai unitari seguint l´exemple de l’Auditorium de Chicago de Sullivan).

Influències : Ha influït en el conjunt de l’arquitectura modernista.

6-CONTEXT HISTÒRIC. AUTOR_

Autor: Va construir nombrosos edificis a l’Eixample de Barcelona. És un dels representants de l’arquitectura modernista que buscava la integració entre arquitectura i arts decoratives (ceràmica, fusteria…). Es va dedicar a la docència (escola d’arquitectura de Barcelona) i va participar en la vida social i política catalana militant en el catalanisme (va arribar a ser diputat a les corts de Madrid).