Paisatges vegetals i biodiversitat a Espanya: impacte humà i sostenibilitat

1. Els paisatges vegetals

1.1 La biodiversitat al territori espanyol

Espanya presenta una gran biodiversitat i ocupa mundialment el segon lloc, després de les selves tropicals. Això es deu a:

• La situació de la península Ibèrica a l'extrem sud-occidental afavoreix dos tipus de dominis vegetals del planeta: l'atlàntic i el mediterrani.
• L'efecte refugi: durant els períodes glacials la península va servir de refugi per als animals migratoris que venien d'Europa i d'Àfrica, i això va provocar endemismes.
• La presència de sistemes muntanyosos, que reprodueixen en altitud la gradació vegetal.

1.2 Acció antròpica

La biodiversitat s'ha vist afectada per l'acció humana. Això ha provocat la substitució de boscos per camps de conreu; actualment un 43% d'Espanya són camps. A això s'afegeix la pèrdua de superfície vegetal a causa de l'expansió d'àrees urbanes, com ciutats, barris industrials, ferrocarrils, etc.

1.3 Paisatges vegetals

Hi ha diferents tipus de vegetació, a causa de la diferència climàtica i altitudinal:

• Paisatge vegetal oceànic: ocupa la zona de més influència atlàntica, Galícia i la serralada Cantàbrica, i també s'estén a altres zones muntanyoses. Quan les condicions són adequades, el bosc temperat oceànic assoleix altures de 30 m. Les espècies típiques són el roure i el faig. El fullatge és de fulla ampla i caduca. Les rouredes pugen pels vessants de les muntanyes perquè necessiten humitat; el creixement d'aquests pot durar entre 150 i 300 anys, de manera que la seva fusta s'ha utilitzat per a bigues, parquets… Les fageda s'a vegades es combinen amb les rouredes i necessiten molta humitat; creixen més ràpid, entre 80 i 100 anys, i la fusta s'utilitza per als mobles. Per sobre dels 1.600 m d'altitud, on el fred dificulta el creixement, apareix un matoll propi, la landa.
• Paisatge vegetal mediterrani: ocupa la major part de la península. L'alzinar és la formació boscosa més extensa, i juntament amb les sureda formen el bosc típic mediterrani, també anomenat esclerofil·l. Els capçades dels arbres són amples i tancades, per evitar que la calor arribi al terra. Tenen la fulla perenne. L'acció de l'ésser humà ha substituït els alzinars per matolls.
• Paisatge vegetal canari: és escassa i adaptada a una gran aridesa. No obstant això, hi ha una gran varietat d'espècies. Els vents i corrents creen pisos altitudinals: per sota de 400 m, matollar costaner adaptat a la sequera, com la tabaiba i el cardó; entre 600 i 1.200 m, muntanya verda amb laurisilva i gran varietat d'espècies; per sobre dels 1.500 m, àrea del pi canari; a les illes superiors als 2.000 m, matollar de cim, amb espècies com el balec i les ginestes. A partir de 2.600 m apareixen les violetes del Teide.
• Paisatge vegetal de muntanya: es distribueix en pisos altitudinals segons les temperatures i precipitacions. Al Pirineu hi ha el paisatge alpí, on es distingeix: el pis subalpí, entre 1.200 i 2.400 m, amb coníferes com el pi negre i el avet; el pis alpí, entre 2.400 i 3.000 m, mig any cobert de neu i només hi ha prat; el pis nival, per sobre de 3.000 m, només molses. A la resta de muntanyes només sol haver-hi bosc caducifoli o perennifoli, i per sobre d'un pis amb arbustos.

1.4 Destrucció del paisatge vegetal

Els incendis són una de les causes principals de destrucció de paisatges, per causes diverses: la sequedat, l'abandonament d'explotacions agràries i l'augment de segones residències. El 97% dels incendis són provocats per l'acció humana.

2. Repercussions ambientals de les activitats econòmiques

2.1 La contaminació

És una de les conseqüències més negatives. Suposa la introducció en un medi d'una substància que provoqui algun dany. Es classifica per:

• Contaminació atmosfèrica: CO2, que origina el forat de la capa d'ozó.
• Contaminació de l'aigua: prové d'abocaments i residus industrials.
• Del sòl: després de l'aplicació de pesticides, per filtracions o ruptures de canalitzacions.
• Química: introducció de substàncies potencialment perilloses per a la salut i l'entorn. Ús excessiu de pesticides.
• Radioactiva: derivada de la dispersió d'elements radioactius.
• Acústica: ve del soroll.
• Tèrmica: quan un procés provoca l'alteració de la temperatura del medi de manera nociva.
• Electromagnètica: radiacions provocades per equips electrònics i instal·lacions elèctriques.
• Lumínica: esplendor de llum difosa al cel nocturn.
• Visual: abundància i desordre.

2.2 El canvi climàtic

Modificació del clima en relació al pas del temps.

• Efecte hivernacle: l'energia solar escalfa la terra i una part de l'energia torna a l'espai, però la resta la mantenen retinguda els gasos. L'augment d'aquests fa que cada vegada quedi més calor a la Terra.
• Escalfament global i els oceans: des del 1960 la temperatura dels oceans ha augmentat 0,1 º, i això fa que es provoqui el desglaç de les plaques de gel. Amb les pujades de la temperatura, l'aigua dels oceans s'expandeix i redueix la capacitat d'absorció de CO2, i afectaria ecosistemes com els salgues, i incrementaria la força dels tifons i huracans.
• Abast del canvi climàtic: la diferència dels canvis climàtics d'abans és que ara la causa és l'acció humana. Des del 1971, la temperatura ha augmentat 1,63 º per any, i el nombre de dies de neu baixa un 41%.

2.3 L'empremta ecològica

Indicador de sostenibilitat que resumeix per a cada individu quina és l'àrea necessària per produir els recursos que utilitza. S'estima en 1,8 la biocapacitat del planeta per habitant.

3. Respostes envers la sostenibilitat

3.1 La Conferència de Estocolm i el desenvolupament sostenible

El 1972 es publica Els límits del creixement. Aquest any també se celebra a Estocolm la primera reunió mundial sobre el medi ambient, en què van participar 113 països. El 1987 es publica el document El nostre futur comú, on es remarca la pobresa dels països del sud. Gràcies a aquest article, l'ONU va definir el desenvolupament sostenible.

3.2 La Cimera de Rio i l'Agenda 21

El 1992 es formulen diverses declaracions i propostes d'actuació, com el conveni sobre el canvi climàtic, però destaca l'Agenda 21, que va ser consensuada per 178 països.

3.3 L'ecologia i els moviments ecologistes

Paral·lelament es desperta la consciència ecològica com una manera d'entendre que els éssers humans som part de la natura i, per tant, formem part d'un sistema interdependent. Aquest moviment també va ser anomenat verd o ambientalista, neix a les dècades del 1950 i 1960. Actualment hi han conservat molts grups conservacionistes.

4. Solucions envers la sostenibilitat

4.1 L'educació ambiental

És una de les propostes més necessàries davant la crisi ambiental. L'objectiu és que cada individu tingui en compte que és un ésser que pertany al seu entorn i que en depèn. També ho és el consum responsable.

4.2 El reciclatge

La producció cada vegada més gran de residus ha portat a desenvolupar diversos mètodes de tractament: reducció, reutilització i reciclatge.

4.3 La banca ètica

També coneguda com a banca social, sostenible o alternativa. És un tipus d'entitat financera que combina els beneficis socials i ambientals. Els bancs ètics es caracteritzen perquè financen projectes amb un elevat contingut social o ambiental.

4.4 L'agricultura ecològica

L'agricultura ecològica, també anomenada orgànica o biològica, és un sistema de conreu basat en la utilització òptima dels recursos naturals sense fer servir llavors transgèniques.

5. Protecció del paisatge i espais naturals

5.1 El valor del paisatge

El paisatge és la fesomia externa d'un territori. De el paisatge depèn la qualitat de vida de les persones.

5.2 Espais naturals protegits

És una part del territori que es troba molt poc modificada per l'acció humana:

• Parcs regionals o nacionals: àrees on els ecosistemes naturals es troben poc alterats i, a causa de la seva bellesa, tenen grans valors estètics i educatius.
• Parcs naturals.
• Reserves naturals: es procura una protecció d'ecosistemes, comunitats o elements biològics, i la protecció és absoluta.

5.3 Espais protegits a Espanya

Espanya és un dels països d'Europa amb més diversitat d'ecosistemes, hàbitats i espècies naturals. De fet, el 54% de les espècies d'Europa es troben a Espanya. Espanya té 38 reserves, 150 parcs i 50 paisatges protegits.

5.4 Mesures de política ambiental

Abans de fer obres públiques s'ha de fer una avaluació d'impacte ambiental, en la qual s'analitzen les conseqüències.

6. Paisatge i medi ambient a Catalunya

Com a conseqüència del relleu i la situació geogràfica, a Catalunya hi podem trobar ambients naturals molt diversos, tot i que la intensa humanització del territori català n'ha transformat una part. Aigüestortes i estany de Sant Maurici són els únics parcs nacionals de Catalunya.

6.2 El PEIN

Pla d'espais naturals d'interès.

6.3 La qualitat dels paisatges de Catalunya

La Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya, aprovada l'any 2005, suposa una fita clau per a l'aplicació del Conveni Europeu del Paisatge del 2000. Per realitzar aquests estudis s'ha creat l'Observatori del Paisatge.