Paisatges humanitzats d'Espanya

La Biodiversitat al territori espanyol

Espanya és un espai que manifesta a nivell mundial una gran Biodiversitat hi ocupa el segon lloc després de les selves Tropicals. S'explica Pels factors següents:

La situació

: La posició de la península Ibèrica a l'extrem sud-occidental D'Europa afavoreix la presència de dos grans dominis vegetals: L'atlàntic i el mediterrani. Pel que fa a les illes Canàries, més Properes al tròpic i a África, hi preval el domini macaronèsic, de caràcter Tropical.

L'efecte refugi

: Durant els períodes glacials, la península Va servir com a refugi per a espècies vegetals i animals europees. També va acollir espècies animals africanes que van travessar L'estret de Gibraltar aprofitant el baix nivell de les aigües. En la Seva adaptació al medi peninsular van desenvolupar característiques Pròpies i van generar aixi espècies i subespècies noves.

La presència de Sistemes muntanyosos

: L'existència de nombrosos sistemes muntanyosos i del gran altiplà De la Meseta.

L'acció Antròpica:

La biodiversitat s'ha vist afectada durant Molts segles per la intervenció de l'ésser humà (acció Antròpica), que ha transformat profundament el paisatge natural i ha Substituït boscos per camps de conreu. Actualment, el 45 % de la Superfície total d'Espanya està ocupat per algun tipus d'activitat Agrària. A aquesta transformació cal afegir-hi la pèrdua de Superfície de vegetació natural per l'expansió de les àrees Urbanes.

El Paisatge:

És la fisonomia externa d'un territori. També és el Resultat de la interacció de factors naturals (relleu, hidrologia, Flora i fauna) i factors humans (activitats econòmiques i culturals, Patrimoni històric) al llarg del temps. També inclou els sentiments I les emocions. El paisatge és un producte social; és la projecció De la cultural d'una societat sobre un espai determinat. És una Porcíó de territori caracteritzada per una combinació dinàmica D'elements geogràfics diversos (abiòtics, biòtics i antròpic). Aquest dinamisme s'ha accelerat enormement per l'acció humana, i ha Causat un gran impacte, fins al punt de degradar considerablement el Paisatge.

Gestió Del paisatge i qualitat de vida:

La Gestió del paisatge implica conèixer els elements que integren i Condicionen cada paisatge i també les interaccions que s'hi donen. Si se sap o es preveu l'evolució de cada paisatge, és possible Introduir-hi mesures de protecció i de conservació per això Só necessàries l'ordenació, la planificació i la gestió Activa del paisatge, que en garanteixin un ús racional i sostenible. I que permetin reduir els efectes negatius que comporten les Activitats humanes. Del paisatge depèn la qualitat de vida de les Persones. El paisatge reflecteix les bones o les males relacions Entre la societat i el territori i ens identifica amb un indret amb Un passat. Per això, es considera que és un patrimoni i mereix Protecció. A més, pot ser inclòs entre els recursos socioeconòmics I culturals.                                                                                                                                 

Tipus De paisatges

Entre les diferents classificacions de paisatges, Bàsicament se'n distingeixen tres: -
Paisatges Amb predomini dels elements abiòtics
. Als paisatges D'alta muntanya o als desèrtics, la vegetació hi és mínima, de Manera que el clima i el relleu són els elements modeladors Principals. -
Paisatges amb predomini dels elements biòtics
: Són Paisatges marcats per a presència determinant de la vegetació i, Molt menys, de la fauna. Els paisatges vegetals solen ser Identificats com a paisatges naturals. -

Paisatges amb predomini D'elements antròpics

. Són el resultat de l'activitat humana. Els éssers humans i les diferents formes d'activitat social, Política econòmica són els responsables principals d'aquests Paisatges culturals. Tot i que els límits entre la cultura urbana i La cultura rural són cada vegada menys nítids, encara és possible Identificar diferents tipus de paisatges rurals agraris i formes Variades de paisatges urbans.

El Paisatge natural El paisatge natural és el resultat d'una Interacció exclusiva dels elements abiòtics i biòtics (el clima, El sol, la vegetació i la fauna) en la qual l'acció humana no ha Intervingut. Avui dia, però, ja no és possible trobar un paisatge Que no hagi estat modificat, amb més o menys intensitat, per l'acció Antròpica. Per tant, quan parlem de paisatges habitualment naturals, Ens referim als paisatges potencials d'una zona (que es corresponen Essencialment amb el bioma dominant o formació vegetal climàtica) o Bé als paisatges poc alterats pels és+ s'hi for sers humans.

El Paisatge vegetal oceànic

A Espanya, aquest tipus de Paisatge ocupa la zona amb més influència del clima atlàntic: Galícia i la Serralada Cantàbrica. S'estén a altres zones Muntanyoses, com ara els Pirineus, el Sistema Central, el Sistema Ibèric i la Serralada Litoral Catalana. Quan Les condicions ambientals són favorables, el bosc temperat oceànic Assoleix un desenvolupament en alçada d'uns 30 m. Les espècies Típiques són el roure i el faig, de fulla ampla i caduca, és molt Frondós, de manera que gairebé no hi pot penetrar la llum; això fa Que el sotabosc sigui pobre tant en arbustos com en espècies Herbàcies. Les rouredes s'enfilen pels vessants de les Muntanyes perquè necessiten humitat, però suporten malament el fred I la neu. El creixement d'un roure pot durar entre 150 i 300 anys, de Manera que la seva fusta és dura i per això ha estat molt Utilitzada per fer-ne bigues, parquet, travesses de via fèrria, Construcció de vaixells, fabricació de bótes, carros, mobles i Estris, i per fer carbó. Al segle passat, la sobreexplotació de les Rouredes en va fer minvar molt la superfície, però actualment, Gràcies al fet que gairebé no necessiten atencions, n'ha augmentat Novament l'extensió.

Les fagedes es combinen de vegades amb les rouredes, però la Tolerància a la calor és menor i necessiten molta humitat; per Això, el seu hàbitat es troba entre boires i rosades. Comparativament, els faigs tenen un creixement més ràpid que els Roures, entre 80 i 100 anys; la seva fusta és dura i es considera de Bona qualitat per a la fabricació de mobles. Part damunt dels 1600-2000 m d'altitud, allà on el fred o la sequedat dificulten el Creixement del bosc atlàntic, hi trobem un matollar propi del bosc Temperat oceànic, anomenat landa Es un matollar dens, format Principalment per brucs, ginebrons i ginesta. La seva altura oscil-la Entre uns quants centímetres i quatre metres, segons el fred, el Vent i la riquesa del sòl. Aquestes zones de ma- tolls solen patir Cremes i artigatges per poder aprofitar-les com a pastura per al Bestiar. Aquestes pràctiques redueixen el desenvolupament de la Vegetació i fan minvar la diversitat de les espècies, a més de Provocar i afavorir els efectes de l'erosió.

El Paisatge vegetal mediterrani:

Aquest tipus de paisatge/amb Variants diverses, ocupa la major part de superfície peninsular, L'alzinar és la formació boscosa més extensa De la península, juntament amb les sureres, forma el bosc Típic mediterrani. Del bosc mediterrani també en diem escleròfil, Perquè està preparat per a les dures condicions de calor i de Sequera estivals latitudinalment, és l'últim bosc abans de donar Vegetació de màquia pròpia de les zones subdesèrtiques. Aquest Tipus de bosc sempre és verd, es desenvolupa lentament, tant que la Vida de les alzines i de les sureres pot ser de set o vuit segles Fins que arri- ben al seu creixement màxim, que és d'uns 20 m. Les Capçadés dels arbres del bosc mediterrani són amples i tancades, Per evitar que la calor arribi al sol i reduir-ne així la pèrdua D'humitat per evaporació Les fulles són dures, petites i dentades, Preparades per resistir l'evaporació pro- llits vocada per la calor. Els troncs són llenyosos i les arrels són profundes L'alzina és Una espècie de fulla perenne, no perd mai la fulla aixi, pot Aprofita les pluges quan es produeixen al llarg de l'any. La surera és més termòfila (necessita temperatures més altes)i més exigent En pluja que l'alzina. A més, esta adaptada als sols àcids (granits) L'acció de l'ésser humà ha provoca la regressió de L'alzinar i la gran expansió del matollar que avui dia ocupa més Superfície que l'alzinar mateix. Aquest matollar forma màquies, Garrigues i estepes.
La composició del matollar varia segons el nivell de sequera que Hagi de suportar i el tipus de sòls on creix. Quant a les espècies Vegetals que l'integren, cal esmentar-ne les següents.
- El Bruc, la ginesta i l'estepa, abundants a la Meseta Nord. - A la Franja mediterrània s'hi incorporen el garric i el llentiscle. - A L'extrem sud-est peninsular a la vall de l'Ebre, on el grau d'aridesa és més elevat, el matollar característic de l'estepa està format Pel margalló l'espart la farigola i l'esparreguera

El Paisatge vegetal de les Canàries:

La vegetació canària és Escassa i està adaptada a una aridesa intensa. Malgrat aixo, hi ha Una gran diversitat d'espècies atlàntiques. El molt i un gran Nombre d'endemismes de resultes de la in creuament d'influències Europees, africanes i sud-a vents, els corrents marins i el pendent Dels relleus creuen una seqüencia vegetal esglaonada en diferents Pisos altitudinals. Per sota dels 400 m s'hi desenvolupa un matollar Costaner/ adaptat a la sequera i als terrenys salats, amb espècies Com la tabaiba i el cardó. Part damunt, hi creixen boscos de Savines, palmeres i dragos. A les zones més humides d'entre 600 i 1200 m, hi ha la muntanya verda, on es troba la laurisilva,/amb una Gran varietat d'espècies, així com el bruc. Per damunt dels 1500 m Al nord i dels 800-1000 m al sud hi ha l'àrea del pi canari/ de Vegades barrejada amb estepes, A les illes amb altituds superiors als 2000 m (Tenerife i La Palma) s'hi estén el matollar de cim (codeso i Ginesta). A partir dels 2600 m hi creixen les violes del Teide.

El Paisatge vegetal de muntanya:

temperatures i les precipita Ala Muntanya, la vegetació/es distribueix en pisos altitudinals segons Les precipitacions. Als Pirineus s'hi localitza el paisatge vegetal Alpí, on es distingeixen: -
El pis subalpí (entre 1200 i 2400 m), que inclou coníferes com ara el pi negre i L'avet (de vegades barrejades amb faigs) i un sotabosc format per Arbustos com la nabinera. -
El pis alpí (entre 2400 i 3000 m) pot estar més de mig any cobert de neu, de manera que L'única vegetació que pot desenvolupar-s'hi és el prat -
El pis Nival (per damunt dels 3000 m), on només creixen petites plantes Rupícoles adaptades a les roques, com ara líquens i molses. A les Altres muntanyes peninsulars no hi sol haver el pis subalpí sinó Només l bosc caducifoli (a la zona atlàntica) o perennifoli (a la Mediterrània).Per da munt d'aquest pis hi ha un altre nivell amb Arbustos (bruc i ginesta al paisatge atlàntic, i matolls espinosos Al mediterrani) i part damunt d'aquest hi ha prats, quan la humitat Ho permet.

La Cultura i les formes de vida:

La cultura és el resultat dels Esforços per resoldre els problemes bàsics quotidians. És el Procés de treball i els resultats obtinguts al llarg del temps. Inicialment, l'entorn físic (ei paisatge natural) proporciona els Recursos per solucionar-lo. El treball humà i les maneres d'obtenir I distribuir els recursos constitueixen les formes o gènere de vida, Que componen una de les bases de la cultura

Elements Que fonamenten la cultura

Els quatre elements que fonamenten La cultura, paisatges culturals:

El medi natural, A més de fer possibles les respostes culturals i de condiciónar-les, Contribueix a diferenciar les cultures entre si: per exemple, no és El mateix caçar animals a la selva que fer-ho a l'Àrtic, ni es Produeix el mateix tipus d'agricultura al paisatge tropical que al Mediterrani. Per això, els grups humans, malgrat que siguin Igualment caçadors o agricultors, desenvolupen cultures diferents


L'estructura social (les Formes de parentiu, de família, de classes socials, de poder, D'organització i d'administració política, etc.) és una altra Construcció cultural que resol, de maneres diferents a diferents Parts del món, problemàtiques semblants -
Les creences o visions del món Són el tercer factor de construcció i cohesió cultural: els grans Interrogants de la vida i la mort, els orígens, el destí, les Desiualtats, etc., es resolen generalment per mitjà d'imaginaris Col-lectius, de practiques religioses, de tradicions -
Els Mitjans de comunicació i de transmissió col-lectiva (rituals, Llengua, art, folklore, magia, etc.) contribueixen de manera decisiva A la consolidació i la transmissió de la cultura.

Com Evolucionen els paisatges culturals

Els paisatges culturals Tradicionals (de l'etapa preindustrial) eren molt estables. La Industrialització va transformar radicalment els paisatges culturals D'Europa i d'Amèrica del Nord, perquè el pas d'una economia agrària A una d'industrial va comportar també el pas d'una societat rural a Una d'urbana, aixi com l'acceleració en l'explotació del medi Natural. El paisatge cultural de la postmodernitat i la globalització Dirigeixen i eliminen els paisatges culturals anteriors. La Conservació dels paisatges culturals hauria de consistir en una Valoració activa del llegat que suposen, del seu caràcter Imprescindible per continuar generant identitats i referents.

La Protecció dels paisatges culturals

Diferents organitzacions Internacionals s'han ocupat del paisatge i de la seva dimensió Cultural. La Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Natural és i Cultural de la UNESCO (1972) va plantejar la Importància del paisatge a traves del concepte de lloc. Des del 1992 Ha anat reduint quins llocs del poden rebre la qualificació de Paisatges culturals per això han de tenir un valor universal Excepcional, L'èmfasi es posa en la història humana, en les Tradicions culturals i en les aspiracions i els valors socials.

El Pla Nacional de Paisatge Cultural:

Un paisatge cultural és el Resultat de la interacció en el temps de les persones i el medi Natural l'expressió de la qual és un territori percebut i valorat Per les seves qualitats culturals producte d'un procés i suport de La identitat d'una comunitat. El paisatge cultural és una realitat Dinàmica, resultat dels processos que produeixen al llarg del temps En un territori, també és una realitat complexa perquè la integren Components naturals i socials, polítics i econòmics, materials Immaterials, tangibles i intangibles. Cal crear instruments per Identificar, protegir i gestionar els paisatges. Aquest pla, Juntament amb les iniciatives d'algunes comunitats autònomes, vol Salvaguardar els paisatges rellevants per la seva significació Cultural i projectar el patrimoni cultural socialment i Econòmicament.