Paisatges agraris d'Espanya

2.3. La producció ramadera

Espanya és el segon país de la UE en importància ramadera. Es tracta d'un sector tecnificat irelacionat amb la indústria transformadora.L'explotació ramadera que es practica a Espanya combina sistemes de producciótradicionals amb formes de producció intensiva que disposen de tecnologies avançadés. Hi haquatre tipus diferents de bestiar:

• Bestiar boví: Tercer país de la UE en caps de bestiar. Especialització creixent en carn i llet

• Bestiar oví: Ha desaparegut la transhumància. Professionalització del sector. Producció de la llana residual

• Bestiar porquí: Gran desenvolupament i gran especialització. Cria de porcs per a consum fresc i embotits

• Avicultura: Molt especialitzada i rendiment elevat

2.4. La comercialització dels productes agraris

Espanya ven a la UE el 75 % de les exportacions agràries i compra a la Comunitat el 57 % de les importacions d’aliments (sobretot,

productes alimentaris de les multinacionals europees).La comercialització òptima dels productes agraris depèn del grau de desenvolupament dela indústria agroalimentària. Les indústries agroalimentàries es concentren en empresesmultinacionals amb una productivitat elevada i que ofereixen aliments elaborats.Destaquen la producció de vi, embotits, pernils i conserves, plats precuinats, aliments cruscongelats i pinsos.

3.2 Paisatge Agrari d’Atlàntic

els paisatges agraris atlàntics són propis dels espais litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i de les terres gallegues. Hi predominen les zones muntanyoses i, per tant, el relleu és accidentat.

El clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus, la qual cosa afavoreix la presència de prats i de boscos caducifolis. El bosc caducifoli ha estat explotat de manera intensiva per obtenir-ne fusta o per ampliar els prats. Actualment s’hi fan repoblacions forestals d’espècies més productives, com ara pins i eucaliptus.

L’agricultura ocupa poca extensió. Actualment ha desaparegut gairebé del tot el policonreu orientat a l’autoconsum, tot i que aquest sistema tradicional es manté en algunes zones de l’interior de Galícia. Els prats es dediquen a pastures per al bestiar boví o bé a la producció, de fenc per a ferratge. El monoconreu que ocupa més superfície és el blat de moro per a farratge. També és tradicional la presencia de pomeres per a la producció de sidra.

al país basc, a cantabria i Astúries la ramaderia s’orienta a la cria de bestiar boví per obtenir llet. Per millorar la producció s’ha incrementat la cabanya ramadera i s’han introduït vaques de noves races com les frisones, de les qual s’obté més llet i millor. A Galícia la producció de vacum es destina prioritariament a carn.

L’estructura agrària és minifundista, sobretot a Galícia, on els pagesos tenen petites parcel·les disseminades; per aixó s’han estimulat la concentració parcel·laria. Les explotacions ramaderes són petites, tant de superfície com en caps de bestiar; per això hi preodmuna l’explotació familiar o les petites empreses, totes dues relacionades amb la indústria làctia o la càrnia.

aquesta dedicació ramadera ens explica per què la població agrària viu dispersa en caseríos o en poblets.