Paisatge vegetal oceanic

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,18 KB

 

PAISATGE VEGETAL A Espanya:

El paisatge vegetal oceànic:


Galícia, costa i serralades Cantàbrica, També zones muntanyoses (800 - 1600m): Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric o S. Catalanes. Les espècies típiques són el faig i les Rouredes. Amb un fullatge de fulla ample i caduca, és un bosc molt frondós i Ombrívol de manera que no deixa passar gairebé la llum i per això el sotabosc és pobre.
ROUREDES: espècie de fulla caduca. Necessita humitat. Suporten molt malament el Fred i la neu. El creixement d’un roure pot durar 150-300 anys, de manera que La fusta és dura i és molt utilitzada per l’home.

FAGEDES:fulla caduca. Es poden combinar amb les Rouredes, però normalment es trobenper Sobre en alçada. Necessiten moltahumitat, per això els agraden les boires i rosades. Poc resistent a Temperatures elevades i molt fredes.Creixen més ràpid, 80-100 anys, i aquesta Fusta tova es considera molt bona per a fer mobles.

LA LANDA: per damunt dels 1600-2000m on El fred frena el bosc i per això apareix la landa:Vegetació arbustiva I de matolls, matoll atapeït format Per: brucs, ginebres, falgueres o ginestes. Les zones de matolls sovint Pateixen cremes i artigaments(prep pel conreu) per poder ser aprofitades com a Pastures pel bestiar.

El paisatge vegetal mediterrani:


Bosc típic de bona part de la Península i les Balears. Alzines formen els boscos extensos del paisatge mediterranid’interior. Alçadés inferiors a 800m.Vegetació Xeròfil (adaptades als dèficits d’aigua estivals) i esclerofil·le (fulles Dures).Arbres de fulla perenne. Fulles Dures i dentades. Creixement molt lent i vida llarga (fins a 8 segles). Arriben Als 20 metres i tenen capçadés espesses creant unes zones ombrívoles. Sotabosc Ric. Troncs llenyosos, no rectilinis i arrels profundes.
SURERES: Es unaVariant de l’alzina. Meitat nord oriental de Catalunya, Extremadura i Meseta més occidental.Formen comunitats denses sobre sòls silicis. Necessita Més humitat que l’alzina i temperatures suaus/caluroses. Arriben als 20m i Tenen formes sinuoses. Arbre piròfil (crema amb facilitat). Sotabosc ric. Aprofitament tradicional de l’escorça.

BOSC SECUNDARI: Els incendis i la tala del bosc D’alzines ha provocat l’extensió de la superfície dels pins (Pi blanc i pi Pinyoner). Plantat per l’home. Creixement més ràpid. Són piròfits.

MATOLLAR: Els incendis i la tala del bosc D’alzines ha provocat l’extensió del matollar. Major superfície que el bosc. Molt present a la costa mediterrània: des de Catalunya fins a Andalusia. Més Estès en zones àrides de l’interior d’Alacant, Múrcia i Almeria .

MÀQUIA: Degradació dels alzinars. Vegetació arbustiva De més de 2 metres d’alçada. Més comuna al sòls silicis.

ESEPA: Arbust espínós i baix adaptat a Una elevada aridesa, de la família de les gramínies. Arbust xeròfil (adaptada a L’aridesa). Es desenvolupa quan el clima fa que la garriga o la màquia es Degradin. Condicions climàtiques. Al litoral: margalló (palmera silvestre de Zones semiàrides).

GARRIGA: Vegetació arbustiva de menys de 2 metres d’alçada. Més comuna a sòls calcaris. Especies que el conformen: Romaní, farigola, la murta, etc

Paisatge vegetal canari:


la vegetació canaria és escassa I estpa adaptada a una aridesa intensa. Hi ha una gran diversitat d’espècies i Moltes endèmiques: Europa, Àfrica i Atlàntic més meridional. A Lanzarote i Fuerteventura vegetació subdesèrtica. Bàsicament de Cardón i Tabaiba. Proximitat a Àfrica i poca alçada. A la resta d’illes, molt més muntanyoses, la Vegetació depèn de l’alçada i vessant.

PER SOTA DELS 400m: Precipitacions escasses.Matollar costaner i adaptat a la sal (halòfil) i a la sequera: Cardón i Tabaiba. Per damunt hi creixen boscos de Savines, palmeres i dragos.

600-1200: zones més humides, hi ha l amuntanya Verda que alberga la laurisilva amb una gran varietat d’espècies i el bruc.

SOBRE 1500-2000 al nord i 800-1000 AL SUD: l’àrea Del pi canari.

DAMUNT 2000: s’estén el matollar del cim, amb Espècies com el bàlec o la ginesta. A partir dels 2600 hi creixen les violetes Del Teide.

Paisatge vegetal de muntanya:


El variació en alçada del Paisatge vegetal de muntanya equival a l’evolució del paisatge quan ens movem Del sud cap el nord d’Europa. Als pririneus es localitza el paisatge vegetal Alpí on hi distingim:

PIS SUBALPÍ: 1600-2400m. Inclou Coníferes: pi Negre i avet. I un sotabosc format per arbustos: Rododendre i nabiu.

PIS ALPÍ:2300-3000m Clima inhòspit. Cobert de neu bona part de l’any, per tant la única vegetació Que pot desenvolupar és el prat.

PIS NIVAL: per damunt dels m3000, només creixen Petites plantes adaptades a les roques: Molses i líquens

A les muntanyes peninsulars no hi sol haver el Pis subalpí sinó tnasols el bosc caducifoli o perennifoli. Per damunt d’aquest Pis se’n localitza un altre amb arbustos i encara per damunt d’aquest hi ha Prats quan hi ha prou humitat.

Paisatges vegetals a Catalunya

Paisatge d’alta muntanya :


per sobre dels 1600 m. El Conformen boscos de coníferes (pi negre i avets), prats alpins i rocam.
AVETS: Sobretot a la Vall D’Aran. També al Cadí, Vall de Ribes o Montseny.Estatge subalpí, zones més baixes d’aquest Estatge. Necessiten molta humitat. Molt ombrívols, per tant el sotabosc és Pobre

PI NEGRE: Gairebé exclusius dels Pirineus. Estatge subalpí. Arriben fins els 2300m. Necessiten precipitacions abundants. Resistents al fred d’alta muntanya.

PRATS ALPINS: estatge alpí.Per sobre els 2300m. Clima massa fred per la vegetació arbòria. Format per herbàcies (gramínies). Prat verd a l’estiu. Bona part de l’any cobert per la neu.

Paisatge muntanya mitjana:


1600-1800m. A les parts Superiors pinedes de pi roig i fagedes i rouredes a la resta.
PI ROIG: La trobem als Pirineus, Montseny, Prades o Ports. Aquí no és un bosc Secundari. Zones elevades estatge.

FAGEDES: Importants a la Vall d’Aran i Garrotxa. Necessiten humitat (precipitacions o boires). Fulla caduca. Estiu fullam Important. Bosc ombrívol. No toleren ni calor ni fred excessiu.

ROUREDES: També necessiten humitat. Suporta Malament el fred. De fulla caduca. Rouredes humides(Garrotxa, Ripollès, Vall D’Aran, Alt Urgell i Pallars Sobirà): roure pènol i roure de fulla gran. Rouredes seques (S olsonès, la Segarra, P.Jussà, la Noguera, Prades o els Ports.): roure martinenc, Roure de fulla petita i roure reboll.Necessiten menys precipitacions i suporten Una certa continentalitat. Transició entre la vegetació euro-siberiana i la Mediterrània.

Terra baixa mediterrània continental:


CARRASCAR:Clima sec. La Noguera, L’Urgell, el Bages, Terra Alta o Priorat .És un tipus d’alzina adaptada a Climes continentals. Suporta climes extremats (hiverns freds i estius Calorosos). Sotabosc pobre.

MÀQUIES CONTINENTALS: Terres baixes de la plana De Lleida i depressió de l’Ebre. Matollar on predominen: el garric i l’arçot. Arbusts de fulles dures, petites i espinoses.

Terra baixa mediterrània litoral:


ALZINARS: Fulla perenne i esclerofil·la. Comunitats denses i sotabosc ric. Costa central, Serralada prelitoral i l’ Empordà. Necessiten relativa humitat i temperatures No caloroses.

SUREDES: Baix Empordà, la Selva, Gironès i extrem nord De l’Alt Empordà.

MAQUIES: Des de la costa central fins Les Terres de l’Ebre. Matollar on predominen: llentiscle i margalló. Adaptat al Clima sec i no suporten el fred.

PI BLANC I PINYER: Espècie predominant en zones Baixes. Bosc secundari que es barreja amb els alzinars.

Entradas relacionadas: