El paisatge i la seva diversitat

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,5 KB

 

1. Biodiversitat Espanya té una + biodiversitat

A. Situació

Afavoreix la presència de vegetals atlàntics i medirreranis, a + de el macaronèsic.

B. Efecte refugi

Durant els períodes glacials, la península va servir com refugi d’espècies europees, i quan el animals africans travessen l’estret de Gibraltar.

C. Presència de sistemes munta-nyosos

Reprodueixen en altitud la gradació vegetal que es dóna entre el N i S d’Europa.

2. Acció antròpica

L’ésser humà afecta a la biodiversitat, transformant el paisatge i substituint boscos per conreus. El 45% de la superfície d’Espanya per-tany a l’activitat agrària. I les àrees urbanes un 10%.

3. Paisatge

Fisonomia ex-terna d’un territori, i el resultat de interacció de factors naturals i humans. Es un producte social caractritzt per la combinació dinàmica d’elements abiòtics, biò-tics i antròpics.

4. Gestió del paisatge

Implica conèixer els elements que intervé-nen i condicionen cada paisatge. Si es preveu la evolució de cada paisatge es pot prendre mesures de protecció, i per això cal l’ordenació, la planificació i la gestió.
5. Tipus de paisatges a. Predmini d’elements abiòtics Àrids i freds, amb vege-tació mínima. El clima i el relleu son els modeladors principals. (Alta muntanya i deserts)

B. Predmini d’elements biòtics

Poca vegetació i - fauna. (Paisatges natu-rals)

C. Predmini d’elements antròpics

Resultat de l’activitat humana. Responsables dels paisatges culturals però l’activitat social, política i econòmica. Encara que els límits entre el paisatge urbà i rural (agrari) son cada vegada ments nítids.


6. Paisatge natural


Resultat de la interacció d’elements abiòtics i biòtics (clima, sòl, vegetació i fauna) poc alterats. 

7. Paisatges vegetals d’Espanya a. Paisatge vegetal oc-eànic

Ubicat a altes zones muntanyoses d’influència de clima atlàntic.

I. Tipus de vegetació

Bosc oceànic. Roure, faig, rouredes, fagedes i landa.

B. Paisatge vegetal mediterrani. I. Tipus de vegetació

Garrigues i estepes.

C. Paisatge vegetal de les Canà-ries. I. Tipus de vegetació

Tabaiba i cardó (-400m), Boscos de savines, palmeres i dragos (+400m), Laurisilva (600-1200m), Pi canari (800-1500m)

D. Paisatge vege-tal de muntanya i. Tipus devegetació

Pis subalpí


Pi negre i avet.

Pis alpí

Prat.

Pis nival

Níquels i molses. També bosc caducifoli o perennifoli. 

8. Paisatge cultural

La cultura es el resultat dels esforços per resoldre problemes bàsics quotidians. És el procés de treball i els resultats al llarg del temps. Aquesta experiència es tran-smesa de gnració en gnració. El treball humà i les maneres d’obtenir i distribuir el rcurss constitueixen el gènere de vida.

A. Elements de la cultura i. Medi natural

Di-ferencien les cultures entre si, perquè cada medi proporciona facilitats o dificul-tats en el seu desenvolupament.

Ii. Estructura social

Construcció cultural que resol problemàtiques (de família, classes socials)

Iii. Creences

Factor de construcció i cohesió cultural, que es resol per mitjans imaginaris col·lectius (tradicions, religions, grans interrogants)

Iv. Mitjans de comunicació i de transmissió col·lectiva

Contribueixen a la transmissió de la cultura (rituals, llengua art, folklore)


9. Evolució del paisatge cultural a. Etpa preindustrial: agrícola i rural


Eren paisatges estables i les variacions trigaven molts anys a incorporar-se al paisatge.

B. Etpa industrial: industrial i urbana

Transformà radicalment els paisatges culturals perquè de l’economia agrària a l’industrial va significar també una societat rural a urbana.

C. Etpa post industrial: postmodernitat i globalització

Dirigeix i elimina els paisatges anteriors. Cal un tipus de protecció o preservació per evitar la pèrdua d’identitat.

10. Protecció dels paisatges culturals: Pla Nacional de Paisatge Cultural

A causa de la diversitat i els valor culturals dels paisatges d’Espanya, de la demanda d’una millora de la qualitat d’aquests, el desenvolupament turístic, territorial, la vulnerabilitat i les amenaces a la qual està sotmès aquests paisatges, fan que aquest Pla sigui adient.El paisatge cultural és una realitat dinàmica, complexa que integra components naturals, socials, polítics, econòmics, materials, immaterials, tangibles i intangibles.

11. Espais naturals: polítiques de protecció i conservació a. Espais naturals protegits

Part del territori que es troba escassament modificada per l’acció humana.
i. Parcs nacionals o regionals Àrees d’ecosistemes poc alterats que posseeixen grans valor ecològics, i que tenen una atenció preferent.

Ii. Parcs naturals

Compatibles amb activitats humanes, però requereix una gestió estricta i un ús sostenible.


A. Iii. Reserves naturals


Espais de protecció d’ecosistemes. La seva protecció es absoluta, restringida al personal científic.

B. Espais protegits a Espanya

Espanya és un dels països amb major diversitat d’ecosistemes hàbitats i espècies naturals. (UNESCO)

C. Protecció paisatgística

El Conveni Europeu del Paisatge insta a les societats europees a definir els seus objectius de qualitat paisatgística de manera que puguin tenir una millor planificació política i territorial.

D. Política ambiental

A instancies de la UE, es té que fer una avaluació de l’impacte ambiental abans de construir grans obres públiques. Certes empreses i activitats econòmiques son obligades a fer auditories ambientals.

12. Catalunya a. Canvis en el paisatge

El creixement econòmic, la vida urbana i la integració de Catalunya als fluxos globals han provocat modificacions en el territori català. Aquets canvis han implicat una modificació el paisatge, tal i com ha succeït a altres països Europeus desenvolupats. Els paisatges tradicionals han donat una uniformització i banalització de molts paisatges. En veure’s en perill la diversitat dels paisatges Europeus, el Consell d’Europa va aprovar el Conveni Europeu del Paisatge.

B. Objectius de qualitat paisatgística

Aquest Conveni insta a definir els objectius de qualitat paisatgística. L’Observatori del Paisatge s’ha encarregat de fer els catàlegs dels paisatge.


12 c. Pla Estratègic dels Espais Naturals Protegits de Catalunya


El sistema d’espais naturals protegits a Catalunya depenen de la legislació catalana, espanyola i europea. Els parcs nacionals deriven de les normes estatals, i els parcs i reserves naturals depenen de la Generalitat i les diputacions.  

13. Repercussions ambientals de les activitats econòmiques a. Canvi climàtic

Els éssers humans son un dels agents que poden influir en el canvi climàtic, a això se li diu canvi climàtic antropogènic.
i. Efecte hivernacle nergia solar retinguda pels gasos superiors de l’atmosfera que provoca escalfament.

Ii. Escalfament global

En els últims anys els gasos que provoquen aquest efecte s’han elevat enormement. Com a conseqüència puja la temperatura de l’atmosfera i s’origina l’escalfament global.

Iii. Escalfament global i els oceans

L’augment global de la temperatura té efecte directe als oceans. Això provoca el desglaç de grans plaques glaçadés a la zona àrtica i antàrtica. L’augment de la temperatura dels oceans pot transformar la influència als continents.

Iv. Abast del canvi climàtic

La causa ara és l’acció humana i el ritme accelerat impedeix a la natura la regeneració natural dels gasos i l’adaptació lenta i gradual a les nostres circumstàncies.


12. B. Destrucció del paisatge i. Pluja àcida bsorció de la pluja d’elements contaminants en suspensió a l’atmosfera. Aquests elements es desplacen per l’atmosfera i es precipiten en forma de pluja àcida. Els problemes causat son l’acidificació del sòl, de les aigües superficials i dels aqüífers, i la corrosió de construccions.

Ii. Desboscament

La tala d’arbres dificulta la reducció de gasos CO2, repercutint directament sobre l’efecte hivernacle.

C. Empremta ecològica

Indicador de sostenibilitat que resumeix quina és l’àrea necessària per produir el recursos que s’utilitza i per assimilar els residus que genera. Estem sobreexplotat la biocapacitat del planeta.

Entradas relacionadas: