Paisatge agrari a Espanya: tipus, característiques i exemples

Paisatge agrari

Paisatge agrari: un dels factors decisius és el climàtic, perquè el grau d'humitat, la durada de l'estació seca, les hores d'insolació i les glaçades condicionen el tipus de conreu i diferencien els grans paisatges. Els elements més visibles són les àrees productives: el tipus de cobertura vegetal de les zones conreades, la grandària i el tipus d'explotació, la presència de ramaderia estabulada o en llibertat, la fisonomia de l'hàbitat humà i la manera com està distribuït, i la presència de comunicacions. Són paisatges culturals, ja que s'hi poden descobrir testimonis d'altres temps. Hi ha 5 tipus: atlàntic, mediterrani, interior, muntanya i les Canàries.

Paisatge agrari atlàntic

Propis dels espais litorals i prelitorals de la serralada cantàbrica i terres gallegues. Hi predominen zones muntanyoses, per tant relleu accidentat. Clima oceànic plujós amb temperatures suaus, afavoreix prats i boscos caducifolis. L'agricultura ocupa poca extensió, ha desaparegut tot el policonreu orientat a l'autoconsum, però encara es manté a Galícia. El monoconreu que ocupa més superfície és el blat de moro. Al País Basc, Cantàbria i Astúries la ramaderia s'orienta a la cria de bestiar boví per a la llet. Per incrementar la productivitat s'han introduït noves races. L'estructura agrària és minifundista, per això s'ha estimulat la concentració parcel·lària. Les explotacions ramaderes són petites, per això predominen explotacions familiars o les petites empreses, relacionades amb la indústria làctia i càrnia. La població agrària viu dispersa en cases de camp o en pobles.

Paisatge agrari mediterrani

Ocupa terres del litoral i del prelitoral mediterrani, les zones de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir i les illes Balears. Més que llocs de relleu accidentat, hi ha planes litorals i valls sedimentàries amb sòls fèrtils. Terreny frutal té una extensió important, poc productiu perquè la proporció de muntanya és alta. Precipitacions escasses. A l'estiu temperatures altes.

Agricultura de secà: cereals, vinya i oliveres formen la trilogia mediterrània. També ametllers, avellaners i garrofers. L'agricultura de regadiu es practica on les temperatures són més suaus i els sòls fèrtils, amb tècniques sofisticades de reg, difusió d'hivernacles, selecció acurada de plantres i ús de tota mena de productes fitosanitaris. Hortalisses primerenques plantades a l'aire lliure. La ramaderia de bestiar ovi i caprí és extensiva a les zones de secà. El bestiar boví i porquí és de tipus intensiu a Catalunya, destinat a proveir el nombrós població de nuclis urbans. L'estructura agrària es caracteritza per explotacions de sòl de dimensió mitjana, tot i que a Andalusia hi predomina el latifundi. A les planes litorals les explotacions són de dimensió petita, conreades intensivament. La població, molt nombrosa, tendeix a concentrar-se a pobles grans, tot i que també hi ha habitants dispersos.

Paisatge agrari interior

Terres interiors de Castella i Lleó, i Castella-La Manxa, i enclavaments de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. Predominen zones planes, amb altitud elevada a la Meseta. El clima és de tendència continental amb temperatures estivals altes i hiverns freds amb glaçades freqüents. La manca de precipitacions limita el tipus d'agricultura i el creixement dels boscos. Terreny forestal escàs, de vegues associat a conreus herbacis o en guaret i a les pastures, com en el cas de les dehesas. Conreu de cereals amb rotació de conreus de tipus biennal o triennal. El cereal és substituït per l'ordi perquè permet rotacions més curtes. A les zones de secà predomina el bestiar ovi que aprofita els pastos de muntanya. A les proximitats d'alguns nuclis urbans hi ha naus d'explotació de ramaderia industrial, mentre que a les dehesas extremenyes i salmantines hi ha ramaderia extensiva i industrial. L'estructura agrària és de terres molt parcel·lades amb densa xarxa de camins i centre en pobles grans. A zones de secà i camps del Guadalquivir hi predominen terres de latifundi amb agricultura extensa mecanitzada. La població és escassa amb predomini de la població envellida a causa de l'èxode rural elevat. Hàbitat concentrat en petits nuclis rurals o ciutats de llarga tradició agropecuària.

Paisatge agrari de muntanya

Localitzat en altituds baixes i mitjanes del nord peninsular i en altituds elevades i mitjanes del sud. Són zones de relleu abrupte i clima fred, amb precipitacions en forma de neu i contrast considerable entre vessant sud (més càlid) i vessant nord, on la temperatura és més baixa. Activitats agropecuàries i silvícoles es caracteritzen per l'esglaonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació. Als vessants baixos els cereals es feien en feixes, avui abandonades perquè és difícil de fer-hi servir maquinària. L'explotació forestal es basa en l'aprofitament de faigs i de castanyers, de fusta molt preuada. Són espècies de creixement lent, per això s'ha estès la repoblació de pins. Ramaderia bovina i ovina criada de manera extensiva. L'ovella manté la trashumància local. L'estructura agrària la formen petites propietats d'àrees conreades en valls i al peu de muntanyes, mentre que molts superfícies forestals continuen sent de propietat municipal o mancomunada entre uns quants municipis. El poblament és escàs i es concentra a nuclis petits de les valls, lloc d'articulació de les comunicacions. Les valls i les terres situades al peu de les muntanyes estan molt parcel·lades i separades per tanques i camins amb arbres. Actualment molt transformat a causa del turisme.

Paisatge agrari de les Canàries

Factors físics: arxipèlag, sòl volcànic, té un relleu abrupte, per això s'han aprofitat els barrancs, cims i vessants per a l'agricultura. Clima càlid subtropical amb pluviositat tan escassa que de vegades es recorre als conreus en enarenaments artificials per conservar la humitat al màxim.

Sistemes agrícoles i ramaders: plàtans, tomàquets i patates. Per incrementar la producció s'han instal·lat conreus protegits amb plàstic que propicien bones collites d'hortalisses, tomàquets i fruiters. Ramaderia amb més nombre és la del bestiar caprí, després el ovi, el boví i porquí, els quals es troben en recessió.

Estructura agrària: el tipus de propietat és variat. Hi ha zones d'economia de subsistència amb propietat petita, a la costa hi ha propietats extenses destinades a la comercialització de la producció. La població agrària retrocedeix clarament i la dedicada a la pastura és una població envellida. Hàbitat rural concentrat.

Explotació forestal: bona part de la superfície forestal està protegida, especialment boscos de pi canari i la laurisilva. El Parc de Garajonay està declarat patrimoni de la humanitat.