El Pacte d'Ostende i la Revolució Gloriosa: Transició al liberalisme espanyol
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4 KB
El Pacte d'Ostende (1866)
Introducció: El liberalisme a Espanya (1833-1874)
La implantació del liberalisme a Espanya, amb la consolidació de l'Estat liberal, va tenir lloc entre 1833 i 1874, malgrat l'oposició de les forces absolutistes. Fins a 1868, liberals progressistes i moderats van alternar en el govern, aquests últims amb més suport de la corona. L'esgotament del moderantisme i la monarquia d'Isabel II, juntament amb una crisi econòmica, van facilitar la unió d'interessos de les forces socials, polítiques i econòmiques marginades pel sistema moderat.
El Pacte d'Ostende (1866) va ser un acord entre progressistes i demòcrates per enderrocar els borbons i introduir mesures democratitzadores. Això va iniciar la Revolució Gloriosa i el Sexenni Democràtic (1868-1874), període en què els borbons no van regnar a Espanya.
Objectius del Pacte d'Ostende
Els objectius principals del pacte eren enderrocar els Borbons i introduir mesures democratitzadores. Per aconseguir-ho, calia acabar amb la monarquia d'Isabel II i el govern dels moderats, la gestió dels quals havia sumit el país en el caos.
Per evitar conflictes, es va acordar que el futur règim polític (monarquia o república) es decidiria per plebiscit o per unes Corts Constituents elegides per sufragi universal masculí.
Els demòcrates aconseguien la universalització del sufragi i l'expulsió dels Borbons, mentre que la instauració d'una república quedava pendent. Els progressistes acceptaven aquestes condicions per acabar amb el domini moderat, sense compartir els ideals més democratitzadors dels demòcrates.
Més tard, s'hi van unir els unionistes, amb el suport d'una part de l'exèrcit.
Conseqüències i desenvolupament
La implantació del liberalisme a Espanya va ser un procés de transició fonamental per a la seva consolidació. Aquest període va començar amb la proclama de Prim a Cadis i l'alçament de les tropes de Topete al crit de «Visca Espanya amb honra!». Es van formar Juntes revolucionàries a diverses ciutats, provocant la derrota de les tropes fidels al govern i l'exili d'Isabel II.
El govern provisional, format pels signants del Pacte d'Ostende, va intentar tranquil·litzar la burgesia dissolent les Juntes i desarmat la Milícia, per evitar dubtes sobre la propietat privada i l'organització de l'Estat.
Es van iniciar reformes democratitzadores i es van convocar les Corts Constituents, que van aprovar la Constitució liberaldemocràtica de 1869, ampliant els drets ciutadans i mantenint la monarquia.
La frustració de les aspiracions populars va impulsar l'organització del camperolat i el proletariat, i l'expansió de l'anarquisme i el socialisme a Espanya.
El 1870, Prim va proposar a les Corts l'elecció d'Amadeu de Savoia com a monarca, proposta que va ser aprovada. Aquesta segona etapa va tenir molts entrebancs: moderats, Església, carlins, l'elit econòmica, la burgesia criolla americana i republicans van frustrar les esperances de consolidar una monarquia constitucional moderna. L'assassinat de Prim va agreujar la situació, i el 1873 Amadeu I va renunciar a la corona.
Les Corts, amb majoria monàrquica, van proclamar la República. L'estratègia dels monàrquics era preparar el retorn dels Borbons. Les revoltes de les Juntes van ser reprimides pels governs republicans. La tercera guerra carlina, la guerra de Cuba, l'alçament cantonal i les crisis de govern van acabar amb la invasió del Parlament pel general Pavia, que va donar el govern a una coalició d'unionistes i progressistes, preludi de la restauració borbònica el 1874 amb el pronunciament de Martínez Campos a Sagunt.
Aquest període és fonamental per entendre la implantació del liberalisme espanyol, la consolidació de l'Estat liberal, el mode de producció capitalista i una societat dividida entre burgesia i proletariat, elements bàsics per analitzar la situació actual d'Espanya.