Ara Pacis Augustae: Símbol de la Pax Romana

Ara Pacis Augustae

1. Introducció

L'Ara Pacis Augustae, o Altar de la Pau d'August, és un monument que commemora la Pax Romana. La seva construcció es va iniciar entre els anys 13-9 a.C., durant l'època de l'Imperi Romà, un període d'esplendor per a Roma. L'emperador August (Gai Juli Octavià) va deixar un escrit, a manera de testament espiritual, el Res Gestae Divi Augusti (Els fets del diví August), on explica que el Senat va decidir erigir aquest monument al Camp de Mart l'any 13 a.C. per commemorar la Pax Romana, aconseguida amb les victòries a la Gàl·lia i a Hispània. L'altar va ser consagrat l'any 9 a.C. L'any 1902, l'arqueòleg Petersen va excavar l'antiga ubicació de l'altar i va recuperar part dels relleus. El 1938, l'altar va ser reconstruït. L'any 2006, l'arquitecte Richard Meier va dissenyar un edifici per protegir-lo de la contaminació.

2. Descripció del monument

L'Ara Pacis és un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta un altar central. Té dues entrades: la principal, a l'oest, s'aixeca sobre un podi amb escales i era utilitzada pel sacerdot que oficiava els sacrificis; l'altra, a l'est, permetia l'entrada dels animals. L'altar central està situat sobre un pedestal esglaonat. La cara exterior de l'estructura està coberta de relleus escultòrics. Una cinta de sanefes geomètriques la divideix en dues franges: la inferior, decorada amb fulles d'acant, i la superior, amb escenes mitològiques i històriques relacionades amb August. Pilastres de capitell corinti delimiten les franges. La cara interior presenta bucranis (cranis de bou) amb garlandes a la franja superior. La combinació d'alt, mitjà i baix relleu crea profunditat. El major volum de les figures en primer pla remarca la importància dels personatges. La posició de les figures i els plecs de les túniques aporten moviment, tot i que predominen les línies verticals. Destaquen el realisme dels rostres i el detallisme.

3. Iconografia i significat

Els relleus de l'Ara Pacis exalcen la figura d'August. El títol "august", que significa 'sublim', li va ser atorgat pel Senat l'any 27 a.C. Aquest títol afirmava la noblesa del seu llinatge, vinculat a Enees, fill de Venus i heroi de Troia, i als fundadors de Roma, Ròmul i Rem. Aquesta vinculació va fonamentar la divinització d'August, present en la iconografia. Els quatre relleus de les façanes d'accés representen personatges mitològics vinculats a la seva biografia. A la façana oest, hi ha Mart, déu de la guerra, i la lloba capitolina; a la dreta, Enees, amb les faccions d'August, fent un sacrifici. A la façana est, hi ha Tellus, deessa de la Terra (o potser la Pau o Venus Genetrix), flanquejada per nimfes. Als laterals, es representa la processó celebrada a Roma el 4 de juliol de l'any 13 a.C. per commemorar la Pax Romana.

4. Comparació amb l'Altar de Zeus a Pèrgam

L'Altar de Zeus a Pèrgam (segle II a.C., estil hel·lenístic) va influir en l'art romà, especialment en l'Ara Pacis. L'altar grec tenia un podi quadrangular amb una columnata jònica, entaulament i coberta plana, i una escalinata a la façana oest. L'Ara Pacis, en canvi, és rectangular, sense sostre, i envolta un altar central. L'altar grec commemora la victòria dels atàlides sobre els gàlates i està decorat amb dos frisos: un dedicat a Tèlef, fill d'Hèracles, i l'altre a la gigantomàquia. L'Ara Pacis commemora la Pax Romana i la figura d'August, amb relleus de personatges mitològics vinculats a la seva biografia.