Ara Pacis Augustae: Història, Art i Significat de l'Altar de la Pau Romana

Catalogació
Autor: desconegut
Cronologia: 13-9 a.C.
Material: marbre de Carrara
Mides: 3,68 m x 11,60 m x 10,65 m
Estil: romà imperial
Localització actual: Museu de l'Ara Pacis, via Ripetta, Roma
Localització original: Camp de Mart, Roma

Context històric i cultural

L'Ara Pacis es va construir per ordre del Senat romà l'any 13 a.C., amb motiu del retorn victoriós de l'emperador August dels territoris d'Hispània i de la Gàl·lia. Es va acabar l'any 9 a.C. i es va consagrar al nom de la pau que l'emperador acabava d'imposar a tot el seu imperi.

Amb August es va concloure la conquesta de les costes mediterrànies, cosa que va permetre celebrar la Pax Romana, que portà amb ella una època d'esplendor en el comerç, el qual es va convertir en l'activitat econòmica més florent.

Roma es va convertir en la capital d'un immens imperi en el qual les províncies tenien un paper econòmic molt important. A totes les províncies de l'imperi, les ciutats eren centres de difusió cultural.

Durant l'època d'August (27 a.C.-14 d.C.) va aparèixer el relleu històric d'origen hel·lenístic de gran reminiscència clàssica. La barreja d'elements artístics i culturals grecs i romans formen l'estil anomenat classicisme augusteu, del qual l'Ara Pacis n'és l'exponent més perfecte.

Descripció formal

Planta

L'Ara Pacis és un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta i protegeix un altar exterior. El monument té dues entrades: la principal, que s'aixeca sobre un podi amb escales, està orientada a l'oest i era la que utilitzava el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici; per l'altra porta, orientada a l'est, eren introduïts al recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats. L'altar, que ocupa l'espai central, està situat damunt un pedestal escalonat.

Elements de suport

L'obra s'alça sobre un alt pedestal escalonat, dins d'un recinte emmurallat de 11 x 10 m, gairebé quadrat, amb dues portes d'accés: una a l'est i una altra a l'oest.

Volums

A l'obra només s'observa un sol volum, format pel mateix altar, amb forma rectangular.

Espais

S'observen dos espais: el del recinte en el seu conjunt i el de l'altar que hi ha dins d'aquest, també de forma rectangular.

Adequació de l'obra a la seva funció

La funció de l'obra, com en la majoria de temples i altars, era la de rendir culte i celebrar rituals en honor a la divinitat. Però, com és corrent en l'art romà, la funció d'aquest altar era també la de commemorar un fet important: en aquest cas, la pau romana i la consolidació de l'imperi.

Decoració

La cara exterior de l'estructura que envolta l'altar està totalment coberta de relleus escultòrics. Una cinta de sancts geomètrics la divideix longitudinalment en dues franges.

La franja inferior està decorada amb fulles d'acant, mentre que la superior hi representa escenes mitològiques i històriques relacionades amb l'emperador August, artífex de la pau romana.

Als cantons i a banda i banda de les portes, les franges longitudinals estan delimitades verticalment per pilastres de capitell corinti.

La cara interior de l'estructura que encercla l'altar presenta, a la franja superior, una decoració amb bucranis, és a dir, cranis de bou en perspectiva frontal, dels quals pengen garlandes de flors i fruits.

És remarcable la combinació de l'alt relleu amb el mig relleu i el baix relleu, amb la qual s'aconsegueix una extraordinària sensació de profunditat. Així, el fet de donar més volum a les figures en primer terme remarca la importància dels personatges. La posició de les figures i els plecs de les túniques aporten a la composició una gran mobilitat, tot i el predomini de les línies verticals. Cal destacar també el realisme dels rostres, que individualitza els personatges, i el detallisme de tots els elements.

Temàtica

Els relleus de l'Ara Pacis exalcen la figura d'August, el primer emperador de Roma. El títol d'August és un adjectiu encomiàstic que significa "diví" o "sublim" i que va ser atorgat a Octavi pel Senat l'any 27 a.C.

L'atribució d'aquest títol volia ser una afirmació de la noblesa divina de l'emperador, a qui els poetes vinculaven amb Enees, fill de Venus i heroi de Troia, i amb la nissaga dels fundadors de Roma, els bessons Ròmul i Rem.

Aquesta condició, que servia de fonament a la divinització d'August, està present en el programa iconogràfic de l'Ara Pacis. Així, als quatre relleus de les façanes d'accés al recinte hi apareixen personatges mitològics que es vol vincular amb la biografia de l'emperador.

A la façana oest, a l'esquerra, i a Mart, el déu de la guerra, i la lloba capitolina, que alleta Ròmul i Rem; a la dreta, Enees, les accions del qual es confonen amb les d'August, fa un sacrifici ritual. A la façana est hi és representada Tel·lus, deessa de la terra, flanquejada per dues nimfes aquàtiques.

Als laterals hi apareix representada la processó celebrada a Roma el 4 de juliol de l'any 13 a.C. per iniciativa del Senat per commemorar la Pax Romana. I sota aquesta processó es troben els relleus.

5. Interpretació

El paper de l'artista

Es desconeix l'autor d'aquesta obra, com ja és corrent en l'època romana.

Clients

Va ser construït per ordre del Senat de Roma per commemorar les victòries de l'imperi a la Gàl·lia i a Hispània, així com la pau aconseguida.

Funció utilitària

La funció dels temples de l'època era d'espai sagrat on es celebraven rituals sagrats i ofrenes a les divinitats. També tenien una funció urbanística i monumental, com és el cas de l'Ara Pacis, que durant els darrers segles no va dur a terme cap funció fins que va ser restaurat al segle passat per ordre de Mussolini, que volia recuperar les obres de l'antic imperi en el qual ell es volia emmirallar.

Significat

L'Ara Pacis, a més de la funció pròpia d'un altar, tenia com a objectiu commemorar les victòries de l'imperi romà a la Gàl·lia i a Hispània, com s'ha mencionat anteriorment.