Ara Pacis Augustae: Altar de la Pau Romana i Propaganda Imperial
Ara Pacis Augustae (Altar de la Pau d'August)
Dimensions: 11,65 x 10,6 m
Lloc: Mausoleu d'August, Roma
Cronologia: 13 aC
CH: En el context de l'Imperi Romà, August, primer emperador, acaba els darrers anys de la República i aconsegueix la Pax Romana. Marca l'època de gran prosperitat.
L'altar va ser encarregat pel Senat romà com a acció de gràcies pel retorn de l'emperador després de les campanyes victorioses a Hispània i la Gàl·lia. El seu retorn, després de tres anys d'absència, serveix per imposar la pau a Roma.
L'altar està aixecat a Roma, on cada any s'havien de sacrificar animals com a agraïment als déus. Es romanitzaren els territoris conquerits, imposant l'estructura social, econòmica i política de Roma.
Va ser construït al Campus Martius de Roma per commemorar la Pax Romana. A partir de 1902 es van començar a recuperar els relleus sota el Palazzo di Fiano. L'any 1938 va ser reconstruït sota el govern de Mussolini, canviant-lo del seu lloc original i d'orientació, amb la voluntat d'aprofitar-se dels símbols de la Roma imperial.
AE: Monument de planta rectangular d'11,65 x 10,6 m, sense sostre, amb un altar central a l'interior de murs de marbre, situat sobre un pedestal esglaonat. Es troba en un podi amb escales d'accés davant i darrere i dues portes d'accés. Per la porta i escales de l'oest entrava el sacerdot, i per l'est els animals del sacrifici.
L'exterior de l'altar està recobert de decoració amb relleus escultòrics, amb serps i fulles d'acant. Els relleus escultòrics estan dividits en dues franges a través d'una senefa; la part superior està decorada amb escenes o històries mitològiques i històriques relacionades amb l'emperador August. Les columnes que hi ha al capitell, que fan de decoració i no de suport, estan integrades a l'escultura.
L'espai interior de l'altar també presenta una decoració amb bucrani i garlandes unides amb flors i fruites, elements utilitzats en els sacrificis, on tot s'engalanava. Cal destacar la combinació entre l'alt relleu i el baix relleu, per aconseguir la sensació de profunditat i donar importància als personatges situats en un primer terme.
Els personatges en segon terme, de relleu mig o baix, estan poc marcats. Els rostres són molt més expressius, i hi ha molt realisme, ja que són retrats de persones reals, tot i que exagerant-ne la bellesa. Això suposa una novetat. Hi ha molt detall tant als cabells com a la roba dels personatges. Aquest relleu explica el processó fet per commemorar la Pax Romana, el 4 de juliol de l'any 13 aC. És un fragment on s'interpreta tota la família reial. També hi ha altres membres de la família menys directes: hi ha Agripa, Lívia i Tiberi. S'introdueix el retrat dels nens, ja que la idea de l'imperi era crear dinasties. Recorda al fris de les Panatenees del Partenó.
A les cantonades de l'estructura de cada porta hi ha relleus al·legòrics que fan referència a temes mitològics. Hi ha un relleu d'Eneas oferint un sacrifici (el seu fill és qui va fundar la gens Iulia). Hi ha dos altres relleus que no es veuen gaire bé: la lloba divina, que representa la fundació de Roma, i en l'altre, Mart, el déu de la guerra.
FI: Altar commemoratiu de la Pax Romana, un element de propaganda de l'emperador August. Edifici religiós on se sacrificaven animals per donar gràcies als déus i celebrar la prosperitat. Els personatges representats als relleus volen vincular-se a la biografia de l'autor. L'altar va ser aixecat pel Senat romà en honor a l'emperador després de pacificar Hispània i la Gàl·lia, cosa que va finalitzar l'època de conquestes militars i va marcar l'inici de la pacificació i romanització dels territoris. S'exalta la figura de l'emperador i el seu origen diví, sobretot la seva vinculació amb Eneas i els fundadors de Roma.