Ovidi poesia elegíaca
Enviado por Chuletator online y clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,38 KB
EMERITA AUGUSTA:
Colonia Augusta Emerita es va fundar l'any 25 aCper Octaví August. Va ser construïda amb l'objectiu d'assentar als soldats romans que havien lluitat al nord de la Península. La situació era molt bona, ja que era el marge del riu Guadiana, enmig d'aquest riu hi havia una illa natural en la qual podia descabsar el llarg pont que esdevendria l'eix principal d'entrada a la ciutat.
Amb aquestes condicions tan favorables van poder arribar a una extensió d'unes 80 hectàrees i va arribar a tenir al voltant de 50000 habitants.
Emerita comptava amb 2 fòrums: el principal, ja que era capital de província, i el municipal, on es resolen els assumptes locals.
En una ciutat d'aquestes característiques no podien faltar els edificis destinats a espectacles:
Teatre: el mes ben conservat, aforament per uns 6000 espectadors, 16 aC
Amfiteatre: capacitat per a 15000 espectadors, inaugurat l'any 8aC
Circ: era l'edidici més gran, construït al s.I d.C
Comptava també, amb 3 aqüeductes i un gran pont:
- l'aqüeducte de Sant Llatzer
- l'aqüeducte d'Aqua Augusta
- l'aqüeducte dels miracles
- Pont ROMà, sobre el riu Guadiana
Espais:
- Casa de l'Amfiteatre (es conserva)
- Casa del Mitreu (mosaic cosmològic) (es conserva)
- Termes d'Alonge (es conserva)
OVIDI
Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia central) el 43 a. C. En una família benestant de la classe eqüestre
. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia, segons li permetia la seva folgada situació econòmica, gràcies a la qual podia ser més independent que poetes com Virgili o Horaci
. Va freqüentar el cercle de Messala Corví
. Després de divorciar-se dues vegades va trobar la felicitat conjugal amb la seva tercera esposa. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era sens dubte una figura destacada. Successivament es dedica a diversos gèneres poètics:
. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia, segons li permetia la seva folgada situació econòmica, gràcies a la qual podia ser més independent que poetes com Virgili o Horaci
. Va freqüentar el cercle de Messala Corví
. Després de divorciar-se dues vegades va trobar la felicitat conjugal amb la seva tercera esposa. La seva obra és un reflex fidel de la vida de l'alta societat romana, de la qual ell mateix era sens dubte una figura destacada. Successivament es dedica a diversos gèneres poètics:
- Poesía elegíaca d'amor: Amors, Heroides
- Poesía didàctica d'amor: Art Amatòria, Remeis d'amor, Cosmètics per a la cara de la dona
- Poesía épica: Metamorfosis
- Poesía didàctica patriótica: Fastos
L'any 8 d. C.
August condemna Ovidi a l'exili, l'obliga a abandonar Roma i a viure desterrat a Tomis, una ciutat de la costa occidental del mar Negre (l'actual Constança, Romania), a l'últim confí de l'Imperi i de la civilització. Ovidi en els seus poemes n'explica les raons amb dos mots: carmén et error "un poema i una equivocació". Els estudiosos moderns estan d'acord que el poema va ser l'Art amatòria, clarament contradictori amb els valors morals propugnats pel príncep, però sobre el error comès pel poeta s'han formulat multitud d'hipòtesis. Una possibilitat és que fos còmplice d'un adulteri escandalós de Júlia, la néta d'August. El fet és que August tria un càstig cruel en apartar el poeta de tot allò que és el més important per a ell: la vida de societat i cultural, els llibres, la mateixa llengua llatina. No és estrany, doncs, que li costés molt adaptar-se a viure a Tomis tot sol, sense cap amic ni la seva muller, que es queda a Roma per tenir cura dels seus interessos. De tota manera no va deixar d'escriure sinó que la seva poesia va donar un gir sobtat, reflectit sobretot en les elegies doloroses.
August condemna Ovidi a l'exili, l'obliga a abandonar Roma i a viure desterrat a Tomis, una ciutat de la costa occidental del mar Negre (l'actual Constança, Romania), a l'últim confí de l'Imperi i de la civilització. Ovidi en els seus poemes n'explica les raons amb dos mots: carmén et error "un poema i una equivocació". Els estudiosos moderns estan d'acord que el poema va ser l'Art amatòria, clarament contradictori amb els valors morals propugnats pel príncep, però sobre el error comès pel poeta s'han formulat multitud d'hipòtesis. Una possibilitat és que fos còmplice d'un adulteri escandalós de Júlia, la néta d'August. El fet és que August tria un càstig cruel en apartar el poeta de tot allò que és el més important per a ell: la vida de societat i cultural, els llibres, la mateixa llengua llatina. No és estrany, doncs, que li costés molt adaptar-se a viure a Tomis tot sol, sense cap amic ni la seva muller, que es queda a Roma per tenir cura dels seus interessos. De tota manera no va deixar d'escriure sinó que la seva poesia va donar un gir sobtat, reflectit sobretot en les elegies doloroses.
- Poesia elegíaca d'exili:
Trsites, Pòntiques
Trsites, Pòntiques
Malgrat els incessants precs del poeta, August morirà sense perdonar-lo i al cap d'un temps, al 17 dC., la mort arribarà a Ovidi, encara exiliat a Tomis, i l'impedirà acabar les Pòntiques.