Què és l'orogènesi? Processos de formació de muntanyes

Què és l'orogènesi?

Les muntanyes són abundants en les zones emergides del planeta. Anomenem orògens les grans serralades de muntanyes i orogènesi els processos que les originen.

El procés previ a l'orogènesi

Abans d'iniciar l'orogènesi, té lloc un llarg període d'inactivitat. En els marges inactius entre una placa continental i una oceànica, els sediments procedents de les terres emergides es van acumulant en la conca sedimentària situada al costat del continent. La gran acumulació de sediments fa que aquests, a poc a poc, es vagin enfonsant per un procés anomenat subsidència.

L'inici de la formació de muntanyes

L'orogènesi comença quan el marge que separa l'escorça oceànica de la continental deixa de ser inactiu. Aquest procés entre dues plaques oceàniques generarà una important activitat magmàtica que formarà un conjunt d'illes volcàniques.

Els orògens es formen a les vores on convergeixen dues plaques, fet que produeix un escurçament de l'escorça per la compressió que s'hi genera. Tots aquests processos de deformació dels materials de l'escorça van acompanyats de fenòmens metamòrfics i magmàtics.

Tipus d'orògens

Tot i que cada serralada té unes característiques particulars, hi ha dos tipus d'orògens segons el tipus de plaques implicades:

• Orògens de tipus andí: Quan una placa oceànica col·lideix amb una continental, es forma una zona de subducció i una gran serralada en el marge de la placa continental.
• Orògens de col·lisió: Després d'un llarg període de subducció d'una placa oceànica sota una de continental, el volum de l'oceà es redueix progressivament i el continent que hi ha a l'altre extrem s'hi va aproximant. La compressió i el comportament plàstic, afavorits per l'augment de la temperatura, permeten que l'orogen es deformi i guanyi gruix.

Evolució i nivells estructurals

En els orògens desenvolupats es produeix l'acció combinada de l'erosió dels relleus formats i dels moviments isostàtics, que són aixecaments del relleu provocats pels reajustaments del mantell.

Dins l'orogen hi ha diversos nivells estructurals:

• Nivell superior: Baixa pressió. La compressió genera preferentment grans fractures que donen lloc a encavalcaments o a mantells de corriments extensos.
• Nivell mitjà: Pressió més elevada. La fracturació no es veu afavorida i predominen les flexions.
• Nivell inferior: Límit superior de l'esquistositat. La pressió i la temperatura assoleixen valors prou alts per provocar el metamorfisme de les roques.