Orígens de la prosa catalana i poesia dels segles XIV i XV

Els orígens de la prosa catalana S.XII i S.XIII

Els Primers escrits en català

Llengües romàniques ja estaven configurades i eren utilitzades amb tota normalitat per la població del segle VII, es probable que ningú no les utilitzés en l’escriptura fins ben avançat el segle XI.

Els testimonis més antics de textos escrits en català:

• Segona meitat dels segle XII —> Mauscrit que correspon a una traducció del Forum Iudicum -Les antigues lleis visigòtic-

• Un plec de sis sermons trobats a la parròquia d’Organyà, les Homilies d’Organyà.

- Ramon Llull- elaborés, entre el 12722 i el 1315, una de les obres literàries més extenses i més intel·ligents de totes les que s’han escrit en català.

Les obres filosòfiques i científiques

Art abreujada d'atrobar veritat, primera de les obres dedicades a explicar l’art.

Arbre de la ciència, obra de caràcter enciclopèdic en que Llull jerarquitza tots els aspectes del saber humà.

Llibre de contemplació en Déu, exposa els principis Teològics.

Ramon Llull

Les obres narratives: Dues novel·les

• Llibre d’Evast e Blanquerna

• Llibres de meravelles

Novel·les exemplars: el lector hi trobarà uns herois que viuen d’acord amb l’idea de vida de Ramon Llull.

- Llibre d’Evast e Blanquerna

És una autobiografia utòpica, és a dir, el relat de la vida ideal que Llull hauria volgut tenir.

- Llibre de meravelles

Narra la vida d’un jove, que es diu Fèlix, que abandona casa seva per tal de recórrer el món. Durant el seu recorregut, Fèlix es meravella de tot el que veu. L’objectiu de Llull era que el protagonista admiri la creació de Déu i aprengui sobre les veritats de la fe cristiana.

El llibre de les bèsties és el capítol setè del llibre de les meravelles.

Tracta d’una faula política en el que les bèsties formen una societat organitzada com la societat humana.

- Les obres poètiques

Llull va escriure una quinzena de composicions en vers, de les quals destaquen per la seva qualitat lírica “Cant de Ramon”

També va ser el creador de la prosa poètica en català. La prosa poètica més destacada és la que trobem en el Llibre d’Amic e Amat —> obra mística que consta de 266 versicles perquè es pugui fer una meditació espiritual durant un dia. i s’inclou dins de Llibre d’Evast e Blanquerna ja que representa el que escriu blanquerna

Autors:

• l’Amic: l’home

• l’Amat: Déu

• l’Amor: Força

- Les obres doctrinals

Llibre d’ordre de cavalleria —> assaig sobre el codi moral que ha de regir les activitats d’un bon cavaller.

Les quatre grans cròniques

A la segona meitat del segle XIII apareixen les primeres cròniques en català

• Jaume I el conqueridor

• Bernat Desclos

Segble XIV

• Ramon Muntaner

• Pere III el Cerimoniós

Els quatre forman el millor conjunt històric de l’Europa medieval

— Les cròniques del rei

L'objectiu que perseguien era propagandístic que volien justificar les seves accions polítiques i militars i servir d’exemples.

— La crònica de Ramon Muntaner

• Muntaner insisteix de manera constant que ell és testimoni dels fets narrats.

• Escriu la crònica amb l’objectiu de glorificar la monarquia.

• És el primer que estableix una equivalència clara entre nació o pàtria i comunicació lingüística.

El rei Jaume el Conqueridor és la figura històrica més idealitzada.

La poesia dels segles XIV i XV

La pervivència de la poesia trobadoresca

L'època daurada de la poesia trobadoresca —> S.XII i S.XIII

A partir dels S.XIV —> la societat europea supera l’estricte sistema feudal i adquireix un dinamisme renovador:

• Cultura urbana

• Burgesia

• Nova visió del fet religiós

• Nova concepció de l’art

• Nova sensibilitat literària

Tot i que la societat de parla catalana participa d’aquests canvis, el model trobadoresc perdura el segle XV.

– La poesia dels certàmens poètics

• A finals del segle XIII, el correu de la poesia trobadoresca havia desaparegut arreu excepte a Catalunya.

• L’any 1323, tolosa del LLenguadoc va crear el consistori de la Gaia Ciència amb l’objectiu de fer ressuscitar l’art de trobar.

• El 1939 el rei Joan I Caçador creà el Consistori de la Gaia Ciència de Barcelona amb els mateixos objectius.

  • Jaume March era tiet de Ausias March.

  Llibre de concordances —> diccionari de rimes

  Torcimany —> tractat de poètica

  Tot i que pretenien fer reviure en la societat l’art de trobar, van desvirtuar totalment l’esperit trobadoresc.

  – El retorn als trobadors clàssics

  Els tres portes mes destacats:

  • Gilabert de Próixita

  • Andreu Febrer

  • Jordi de Sant Jordi

  Els moviments renovadors de la lírica

  Mentre els poetes catalans es mantenien fidels a la tradició trobadoresca, els poetes italians assagen un seguit de innovacions que van conduir la poesia italiana dels segles XIV i XV al lloc més alt de la poesia europea.

  Els poetes del dolce stil novo son Dante Alighieri i Francesco Petrarca.

  Poesia catalana, la innovació poètica —> arriba Ausiàs March —> S.XV

  – Els grans poetes italians

  El Dolce Stil Novo és el nom que Dante Alighieri va donar a l’estil d’una sèrie de poetes italians (finals S.XIII i principis S.XIV). Aquest estil es caracteritza pel seu esperit innovador:

  • Superació de la tradició trobadoresca

  • surt del món feudal

  • Modifica el concepte de noblesa

  • Crea un nou ideal de dona

  • Abandona la llengua occitana

  Obras: Vita nuova, Divina Comèdia i Canzoniere.

  – Ausiàs March

  Va trencar definitivament amb la tradició trobadoresca i en els seus poemes parla d’ell mateix.

  Ausiàs March, el poeta de la innovació:

  • El concepte de poesia —> La poesia no és un joc cortesà, si no que va lligada el pensament i Ausiàs March és anomenat el poeta filòsof.

  • La matèria poètica (tema) —> No hi apareixen les relacions amoroses cortesanes. Ausiàs march indaga en ell mateix (la seva vida, les seves pors, les seves tradicions…) és l’anomenada poesia del jo.

  • El concepte de dona —> El poeta no se sotmet com a vassall a una dama. la dona hi apareix com a acompanyant en l’amor i en el desamor.

  • La llengua poètica —> Usa una llengua catalana real de la seva època que busca una expressió directa i sincera.

  March manlleva imatges, comparacions, estructures i l’ús del senyal.

  – La filosofia amorosa d’Ausiàs March:

  L’amor és el tema predominat en la poesia d’Ausiàs March, poden trobar: l’enamorament, el desig, el plaer, la timidesa, la gloria, la infidelitat, el desencíss…

  La narrativa en vers

  Les primeres novel·les escrites en francès foren traduccions o relats llatins. Foren anomenades romans, és a dir, traduccions a una llengua romànica. El fet que aquest gènere es cultivés en les corts medievals va provocar que fos designat amb el terme francès roman courtois.

  El roman cortès sorgeix a França a mitjan segle XII, època en que els joglars èpics conreaven la cançó de gesta.

  – El roman i la cançó de gesta

  Roman cortès	Cançó de gesta
  Llegits en actes públics o privats	recitada en públic, per memorització dels joglars
  Funció d'entreteniment	Funció exemplaritzada i de propaganda de reis i poderosos
  L’heroi es un cavaller aventurer	L’heroi lluita en guerres per defensar la pàtria o regió

  – La matèria de Bretanya

  Consta d’un conjunt de romans escrits en francès entre el segle XVII i XVI que tenen com a protagonista un cavaller de la Bretanya vinculat a la cort del llegendari rei Artús.

  Chrétien de Troyes —> el pare de la novel·la medieval europea.

  – La novel·la de la realitat

  Jaume Roig (segle XV) és l’autor d’una de les obres en vers més peculiars de l’Edat Mitjana: Llibre de les dones —> visió negra, pessima i tètrica.

  – L’Humanisme: Bernat Metge

  L'Humanisme sorgí a Itàlia a finals del segle XIV. L’esperit humanista arribà a Catalunya en el pas del segle XIV al XV a través dels escriptors de la Cancelleria Reial.

  Tenen una mentalitat més laica, més antropocèntrica, més escèptica, més irònica i més elegant.

  Pel que fa a l’estil literari, els humanistes es caracteritzen per imitar el cursus llatí, és a dir, frases més llargues, imitar la sintaxi llatina i utilitzar cultismes nous.

  Bernat Metge és l'escriptor que millor va assimilar la influència de l’Humanista italià.

  L’obra més important de Bernat Metge és Lo somni. El diàleg gira entorn de la immortalitat de l'ànima, el narrador es manifesta escèptic i exigeix del rei proves convincents.