Els orígens de l'home i la seva evolució

Lucy: 1974, el descobriment de l'avantpassat més antic de l'home

Dos paleontòlegs van descobrir a Etiòpia restes fòssils de l'avantpassat més antic de l'home conegut fins aquell moment. Les restes pertanyen a una petita femella anomenada Lucy. Eren homínids que caminaven drets com nosaltres, indicat per la pelvis i la columna vertebral.

Hipòtesi Maclean: El desenvolupament del cervell

El nostre cervell es va desenvolupar incorporant cada vegada més funcions complexes. No obstant, en lloc d'integrar les funcions més primitives a la resta del cervell, aquestes funcions van continuar sent gestionades per l'estructura més antiga ja que era la que estava altament especialitzada en gestionar aquestes funcions.

Sots-tenent/Phineas: L'equilibri entre la facultat intel·lectual i els instints animals

L'equilibri o balanç entre la seva facultat intel·lectual i els seus instints animals s'havia destruït. Després de superar l'accident, Gage es va tornar irregular, irreverent, blasfem i impacient. De vegades era obstinat quan li portaven la contrària, però d'altra banda, tot i que contínuament estava pensant en plans futurs, els abandonava molt abans d'acabar-los. Tot això malgrat que prèviament a l'accident era un home responsable.

Cultura: La importància de la cultura en l'evolució humana

La cultura permet als humans adaptar-se al medi transformant-lo i adaptant-lo a les seves necessitats que depenen de la seva dotació genètica en comptes d'esperar a que el medi les seleccioni. La cultura és el cultiu de l'ànima i el resultat d'exercitar la ment a través del coneixement. És aquell tot complex que inclou coneixement, creences, art, moral, lleis, costums i hàbits adquirits per l'home com a membre d'una societat.

Etnocentrisme: La relativitat cultural i el racisme

Creure que les pròpies formes de comportament són bones i naturals, mentre que les altres cultures primitives o salvatges es consideren irracionals ja que encara no s'han desenvolupat com la nostra i són més prop de la vida animal que de la civilització.

Zoon politikon: L'animal social i la importància de la paraula

L'ésser humà és un animal de ciutat o animal social i, sinó, és una bestia per atzar (nen salvatge) o és un deu. Per Aristòtil, l'home i l'animal tenen veu, però l'ésser humà té paraula; la paraula és bàsica per distingir el bé i el mal. La paraula diferencia el bé del mal.

Nen Salvatge: El cas de Victor de l'Aveyron

François Truffaut va tractar el cas d'un nen anomenat Victor de l'Aveyron, un nen que es va perdre als 2 anys fins als 12. Es va perdre la socialització. No sabia parlar, no sabia escoltar, no distingia el fred, la calor... Però al final sí que va distingir el bé del mal. Cas real com el de Genie. La pel·lícula ens demostra la capacitat i paciència d'un pedagog, Jean Itard, que l'acull a casa seva i li ensenya a escoltar, vestir-se i comportar-se com un zoon politikon. Els sofistes deien que tot era relatiu, però en veritat no tot és relatiu com per exemple la ablació. Al final té una identitat: es diu Victor i té nom.

Ortega y Gasset: La capacitat simbòlica de l'ésser humà

A través de les paraules representem la realitat, pensem les coses i les comuniquem. Això és una cosa que no succeeix entre els animals no lingüístics, de manera que el llenguatge i, en general, la capacitat simbòlica, constitueix un tret específic de l'ésser humà.

Genie i Helen Keller: Exemples de nens salvatges

Genie va ser diagnosticada amb una discapacitat i el seu pare ho negava a donar-li un tractament. Va estar tancada a una habitació pel seu pare, lligada a una cadira i no sabia parlar, només cridava i plorava i sabia dir NO, el que li deia el seu pare. Helen Keller, cega, muda i sorda, va ser capaç d'aprendre un llenguatge de signes. L'ésser humà pot ser descrit com a animal simbòlic, un ésser capaç de crear símbols amb els quals representa la realitat i es comunica amb els altres.

La importància de la cultura en el llenguatge i la tècnica

L'ésser humà es diferencia de la resta d'espècies vives, ja que no s'adapta al medi, sinó que adapta el medi a la seva naturalesa. La tècnica és una reforma que imposem al medi per satisfer les nostres necessitats i desitjos.

Victor s'inventa un portaguix

Els animals tenen veu, però no paraula, són capaços de comunicar-se i responen pels seus instints. Per mitjà de les paraules representem la realitat, pensem les coses i les comuniquem. Això és una cosa que no succeeix entre els animals no lingüístics, de manera que el llenguatge i, en general, la capacitat simbòlica, constitueix un tret específic de l'ésser humà.