Orígens i Evolució del Moviment Obrer: Socialisme, Anarquisme i Marxisme

El socialisme utòpic

Davant de la societat capitalista emergent, van aixecar-se veus crítiques denunciant les injustícies i pensant altres formes d'organització social conegudes amb el nom de socialisme utòpic: era pràctic però no real, no es podia complir perquè creia en la completa propietat col·lectiva i en compartir totes les tasques per igual, sent tot massa perfecte. Per exemple, Fourier defensava els falansteris; agrupacions de persones que tenien tots el mateix càrrec i on no manava ningú.

Una organització anomenada GR.TR.UN va agrupar la majoria dels sindicats, va impulsar accions reivindicatives i va encoratjar la creació de cooperatives de producció com a mitjà per avançar cap a una nova societat. El govern va acabar amb el GTU.

El cartisme

Fou a la Gran Bretanya on per primera vegada el moviment obrer es va organitzar a l'entorn d'un projecte polític propi: el cartisme. Els dirigents obrers van tenir la necessitat de participar en política per poder canviar les lleis i intervenir en les relacions laborals.

Objectius principals

• Sufragi universal masculí i secret.
• Un sou als diputats que fes possible als treballadors l'exercici de la política.
• La reunió anual del legislatiu.

Tot i tenir molts suports, el Parlament el va rebutjar i els cartistes no van poder imposar els seus objectius, però sí que van aconseguir èxits parcials com la jornada laboral de 10 hores.

El marxisme

Karl Marx, a mitjans del segle XIX, elabora una teoria que era un programa d'acció per canviar la societat: el socialisme científic, agrupat al Manifest Comunista.

Bases del marxisme

• Anàlisi del passat: a través de la lluita de classes (antagonisme entre opressors i oprimits), considerat el motor del desenvolupament històric.
• Crítica del present: analitza el capitalisme i veu com funciona: l'empresari té la propietat privada més la mà d'obra (poder), l'explota i es queda amb més beneficis del compte (plusvàlua), de manera que els amos sempre sortien beneficiats; això els era permès perquè l'Estat no intervenia.
• Projecte de futur: en una primera fase, el proletariat s'haurà d'organitzar per arribar a la presa del poder polític pels treballadors; d'aquesta manera s'iniciaria una dictadura del proletariat. Després s'aconseguiria una societat igualitària, comunista, sense classes socials.

L'anarquisme

No tenim bases concretes, sinó un seguit de propostes que responen al pensament individual, on es critica la societat capitalista i es proposa un model alternatiu basat en l'absència d'autoritat i d'Estat.

Principals referents

• Proudhon: considerava la propietat un robatori i defensava un sistema social basat en el treball autònom al marge de qualsevol autoritat, acabant així amb el capitalisme.
• Bakunin: plantejava que la revolució seria protagonitzada per tots els sectors oprimits de la societat i seria el resultat de la lluita de masses contra l'explotació. El seu clar objectiu era la destrucció de l'Estat i començar una societat igualitària organitzada de baix a dalt.

L'SPD i la via parlamentària

D'inspiració marxista, l'SPD era un partit polític obrer que pretenia conquerir el poder polític a través de l'acció revolucionària a fi d'implantar una societat socialista. Definia el que serien les línies de la socialdemocràcia europea del segle XX per mitjà de la lluita política i l'acció parlamentària (reformes democràtiques, igualtat de drets, sanitat i educació pública, i millorar les condicions de la classe obrera reduint hores de treball i millorant salaris). Al 1912 obtenia molts vots, convertint-se en la primera força al parlament alemany. Alhora, potenciava la creació de sindicats nacionals; el 1888 a Espanya sorgia la UGT amb característiques semblants.

Camins cap al socialisme i revisionisme

El fort creixement econòmic semblava que allunyava la perspectiva de crisi capitalista i eliminava una possible revolució. Això va alimentar el revisionisme dels postulats de Marx, impulsat per E. Bernstein, qui veia que tot havia millorat i tot es repartia, acomodant-se en aquesta situació i veient amb bons ulls la via parlamentària per arribar al socialisme. Altres figures, com R. Luxemburg, propugnaven la revolució total.

Pràctiques anarquistes

• Anarcocomunistes (E. Malatesta): actes terroristes contra l'Església, la burgesia i l'Estat. On ells s'ho feien tot, compartien tot... societat sense classes de baix a dalt, propietat col·lectiva.
• Anarcosindicalistes: més pacífics, amb l'objectiu d'una societat sense classes mitjançant la lluita reivindicativa entesa com un enfrontament directe amb els propietaris.

La Segona Internacional

Organització homogènia ideològicament (només partits socialistes). Les resolucions adoptades al congrés fundacional reclamaven lleis per a la protecció dels treballadors, jornada laboral de 8 hores i abolició del treball infantil. La Internacional feia una crida als treballadors perquè s'unissin als partits socialistes i van establir l'extensió de la democràcia, l'evolució pacífica cap a la presa del poder polític, la regulació del mercat laboral, etc. (Símbols: l'himne, el Dia 1 de Maig).

La crisi de la Segona Internacional

Hi havia dues concepcions oposades: els bolxevics materialitzaven les seves tesis impulsades per R. Luxemburg, que agafen la idea revolucionària que és aplicada a Rússia per Lenin. Es reuneixen a part i formen el Komintern.