Orígens i Evolució del Catalanisme: De la Renaixença a la Mancomunitat

Els Orígens del Catalanisme

La Renaixença: Moviment Cultural i Lingüístic

La Renaixença va ser un moviment cultural que va sorgir a Catalunya al 1830. Es caracteritza per la voluntat de preocupació literària del català. La persona que va recuperar la llengua catalana va ser Joaquim Rubió i Ors.

El Catalanisme Polític: Primera Fase de la Restauració

Orígens d'un Nou Catalanisme

Durant la primera fase de la Restauració es va construir un nou catalanisme. Al començament es va manifestar com una manera difusa d'entendre el país. Tots els sectors catalanistes deien que el marc de les diverses actuacions culturals i de lleure era el català i que Catalunya havia de ser la prioritat principal.

Aquest catalanisme va reunir dues idees bàsiques: el Progrés, procedent del federalisme, i la Tradició, provinent del carlisme. L'originalitat del catalanisme va ser la combinació de la modernitat que postulava la transformació industrial, política, artística, etc., amb la tradició de la llengua.

Durant els primers anys de la Restauració hi va haver tres cercles importants del catalanisme:

• Els literaris romàntics, sovint radicals i intransigents.
• El grup catòlic, que eren conservadors.
• Els federals, encapçalats per Almirall.

La Formació del Primer Catalanisme Polític

Va ser Valentí Almirall qui va impulsar durant 1880 el primer catalanisme polític, és a dir, la transformació del moviment catalanista en doctrines i partits amb voluntat d'intervenir en l'administració pública.

Almirall va fundar el primer diari escrit en català, va organitzar els dos primers congressos catalanistes i va fundar la primera organització cultural i política del catalanisme (el Centre Català, 1882).

El 1887, els elements més conservadors del Centre Català van fundar una nova agrupació: la Lliga de Catalunya. El primer acte polític de la Lliga va ser un missatge en què es demanava plena autonomia de Catalunya. Els dirigents d'aquesta organització es van integrar en un altre partit, la Lliga Regionalista (1901).

El 1891 es va crear la Unió Catalanista. La seva primera acció important va ser celebrar una assemblea el 1892 que va aprovar un document que es tractava de la primera formulació d'un projecte d'estatut d'autonomia. Una altra iniciativa va ser el manifest públic d'un altre document en el qual s'expressava la solidaritat dels catalanistes amb els habitants de Creta.

El govern va iniciar des d'aquell moment una repressió contra el catalanisme amb l'excusa que era un perill per la unitat d'Espanya.

Evolució del Catalanisme i la Mancomunitat

Durant el segon període de la Restauració, el catalanisme impulsa la Mancomunitat.

Els Partits Polítics a Catalunya

Els partits es dividien en tres blocs principals:

• Catalanisme Conservador: Hegemònic fins a la dictadura de Primo de Rivera, va ser representat per la Lliga Regionalista i la Unió Regionalista, impulsada per alguns fabricants catalans. La Lliga va sofrir dues escissions: la que va donar origen al Centre Nacionalista Republicà i la que va dur a la creació d'Acció Catalana el 1922.
• La Lliga Regionalista va ser dirigida per Enric Prat de la Riba fins a la seva mort. Aquest partit va vertebrar el moviment de la Solidaritat Catalana, va impulsar una campanya per assolir l'autonomia política de Catalunya i va ser la formació política responsable de la gestió de la Mancomunitat.
• Catalanisme d'Esquerres: Tenia un precedent en la figura de Domènec, metge i polític que va defensar l'alliberament nacional i social a Catalunya. Van sortir altres iniciatives com el PRC. Aquestes dues formacions van ser germens d'Esquerra Republicana de Catalunya. Es va fundar la Unió Socialista de Catalunya el 1923.
• Anticatalanista: Creat el 1908, amb un llenguatge d'esquerres.

La Mancomunitat de Catalunya

La Unió Catalanista se'n va manifestar partidària com a mitjà transitori per arribar a l'autonomia. El projecte de federació o mancomunitat de les diputacions catalanes es va iniciar el 1911 per iniciativa d'Enric Prat de la Riba. Després s'hi van adherir dues altres diputacions catalanes.

L'avantprojecte de Mancomunitat va ser presentat al president. El 1912 es va presentar un projecte de llei de Mancomunitat que es va aprovar; la llei va ser aprovada el 1913. Aquesta institució no va tenir mai cap poder polític, va ser tan sols un intent de concentració i gestió conjunta de les atribucions que en matèries concretes ja tenien les diputacions provincials catalanes.

Entre les tasques de la Mancomunitat destaca l'obra educativa i cultural, per exemple:

• Creació d'instituts catalans.
• La Biblioteca de Catalunya i la xarxa de biblioteques.
• Creació de l'Escola d'Estiu per a mestres i altres centres.

A més de potenciar la preparació de tècnics, obrers, agricultors i funcionaris. Es van proposar projectes com obres hidràuliques, els quals es van quedar en fase de projecte.

El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir una significació clarament antidemocràtica i anticatalanista, per exemple, la prohibició de l'ús del català. El 1924 la Mancomunitat va ser destruïda.