Origen i Influències de les Llengües Romàniques: Substrat, Adstrat i Superstrat
Llengües Romàniques: Origen i Factors de Diferenciació
Les diverses llengües romàniques que aparegueren a les províncies de l’Imperi Romà procedeixen del llatí popular. Aquest llatí es diferenciava del llatí literari perquè abandonava la urbanitas i l’elegantia que imposaven restriccions de forma, sintaxi i de lèxic.
Els principals factors d’aquest procés de diferenciació són:
- Substrat
- Superstrat
- Adstrat
L'Etapa Preromana i el Concepte de Substrat
Abans de l’arribada dels romans, a la Península Ibèrica hi vivien diferents pobladors. Aquests pobles tenien la seva pròpia llengua, que progressivament van anar substituint pel llatí. No obstant això, influïren en el llatí, i actualment en el valencià podem reconèixer-hi trets i algunes paraules d’aquestes llengües.
Cadascuna d’aquelles llengües rep el nom de substrat.
Exemples de lèxic de substrat:
Balma, galta, barana, avenc, branca, clenxa.
Els Sorotaptes: Els Indoeuropeus Més Antics
L’any 900 a.C., comencen a penetrar a la Península onades de pobles indoeuropeus: els sorotaptes. Són els habitants indoeuropeus més antics de les nostres terres i provenen de l’Europa centre-oriental. El nom d’aquest poble té el seu origen en el seu costum de fer cementiris d’urnes.
Els Ibers Valencians i la seva Organització
Els ibers valencians es dividien en tres tribus principals:
- Ilercavons: Al nord del riu Millars.
- Edetans: Entre el Millars i el Xúquer.
- Contestans: Entre el Xúquer i el Segura.
Els carrers eren de traçat regular i es tallaven en angle recte, situats en llocs plans i seguint les corbes a nivell. L’art tenia una forta inspiració religiosa, destacant l’escultura. En els santuaris s’han descobert xicotets objectes, com la famosa Dama d’Elx.
L’estructura social dels ibers era de poder monàrquic.
Exemples de lèxic d'origen iber:
Esquerra, pissarra, Aran, Tossa, bassa, carabassa.
Pobles Colonitzadors: Fenícis i Cartaginesos
Els Fenícis: Comerciants del Mediterrani Oriental
Poble assentat durant els segles X-VIII a.C. en ciutats-estat situades a l’extrem oriental del Mediterrani, al nord de Palestina. Gràcies a les noves tècniques de navegació, es van convertir en els comerciants més actius del Mediterrani. Els arribaven mercaderies de llocs com Egipte, i després les distribuïen per altres pobles.
Es van instal·lar a Eivissa per arribar a les costes de la nostra comunitat. A la Penya Negra (Alacant) s’instal·là un barri industrial fenici.
Els Cartaginesos: Domini a la Mediterrània Occidental
Cartago es va independitzar i es va convertir en la ciutat fenícia més important de la Mediterrània occidental. Va disposar d’un exèrcit i una gran flota que li va permetre dominar gran part de la Península Ibèrica, on fundà Cartago Nova (actual Cartagena).
Exemples de lèxic d'origen fenici/púnic:
Maó, Eivissa, Tagomago, Hispania.
Grecs i Celtes: Influències i Assentaments
Els Grecs: Comerç i Adstrat Lingüístic
L’any 600 a.C., s’establiren a Empúries i a Roses i en altres indrets més meridionals de les costes catalanes (com Hemeroskopeion). La relació dels grecs amb els pobles indígenes fou principalment comercial. Van introduir la moneda (tot i que a Eivissa ja la feien servir els cartaginesos).
La influència del grec sobre el català no correspon al substrat, sinó que es va mantenir com a adstrat al llarg de l’Edat Mitjana.
L’expansió grega va quedar frenada davant la rivalitat amb els comerciants fenicis i cartaginesos, que els van disputar el domini comercial.
Els Celtes: Ramaders i Metal·lúrgics
Eren ramaders i agricultors nòmades que coneixien la metal·lúrgia del ferro. Es van establir a l’actual Catalunya i la vall de l’Ebre i, més tard, en regions del nord peninsular i la Meseta (on van conviure amb les comunitats existents, formant els celtibers).
No coneixien l’ús de la moneda ni de l’escriptura, no solien mantenir intercanvis comercials i les seves manifestacions artístiques eren escasses. S’agrupaven en tribus, eren bel·licosos i feien de mercenaris.
Exemples de lèxic d'origen celta:
Blat, ble, bri, camí, carro, banya.
Els Tres Factors de la Diferenciació Lingüística
Substrat
Restes lingüístiques de llengües preromanes que influïren en el llatí. En alguns casos s’hi incorporaren i s’han conservat fins a l’actualitat (Exemple: substrat iberobasc).Adstrat
Influències mútues entre dues o més llengües per motius de veïnatge geogràfic. Són aportacions que arriben quan la llengua es troba plenament desvinculada del llatí, és a dir, quan ja és una llengua romànica.Exemples d'Adstrat:
- Francesismes: bufet, hotel
- Italianismes: novel·la, artesà
- Castellanismes: boda, buscar
- Aragonesismes: bonico
- Anglicismes: bistec, futbol
Superstrat
Elements lingüístics incorporats posteriorment a la Romanització. En el nostre cas, provenen principalment del germànic i de l’àrab. A partir del segle V parlem d’un superstrat germànic per la influència dels diversos pobles germànics sobre l’Imperi Romà.Exemples de Superstrat Germànic:
guerra, sabó.