L'Origen de la Filosofia: De Pitàgores a Heràclit

Transformacions socials i polítiques

Les invasions dòries (s. XII a.C.) van destruir aquest vell sistema mític i de funcionament polític.

Canvis en els fonaments ideològics i religiosos

Homer va establir la ideologia educadora de les futures generacions gregues.

El descobriment de l’escriptura

Inauguren una escriptura fonètica. Tó (el neutre, allò, l’inacceptat article "lo").

La invenció de la moneda encunyada

Permet establir una economia de mercat i fa el logos de caràcter universal.

Tècniques geomètriques i astronòmiques

Importades d’Egipte i Babilònia.

Ontologia: Teoria de la realitat i de les formes

Teoria de les formes separades o de les idees:

El problema de les matemàtiques (s. V aC)

1. Quin és l’objecte d’estudi de les matemàtiques? Els números i les formes geomètriques.
2. Què són els números i les formes geomètriques? Què volem dir quan diem que els números i les formes geomètriques són? (idees, formes, eidos).
3. On són els números i les formes geomètriques? (Entitats matemàtiques situades en el cosmos noetós del dualisme ontològic).

Pitàgores de Samos (570-480 a.C.)

Totes les coses poden explicar-se amb els números:

• L’ordre existent és un conjunt que s’explica amb els números.
• Una unitat és un punt; dues, una línia; tres, la superfície (el pla); quatre, el volum.
• El número 10 és la suma dels quatre primers (la tetraktys).

Les coses, doncs, són números: uns punts formen una línia; diverses línies formen una superfície; diverses superfícies combinades formen un cos; és a dir, punts, línies i superfícies (números) són les unitats reals que componen tots els cossos.

Per tant, tots els cossos han de ser considerats com a números; a cada cosa se li pot aplicar un número i, per tant, tota la naturalesa és un compost de números.

Així, el principi, l’Arkhé, constitutiu de la realitat no és quelcom físicament material (com l’aigua per a Tales, l’aire per a Anaxímenes o el foc per a Heràclit), sinó que és quelcom de formal i abstracte: el número.

Heràclit i la Physis

Què és l’Arkhé (causa material), segons Heràclit, de la Physis? El foc.

Presenta una Physis dinàmica, en canvi constant (PANTA REI = tot flueix, el perpetu fluir de totes les coses). Més enllà dels elements en lluita del canvi constant, hi ha un ordre, una llei, un logos: l’oposició de contraris (l’ordre és l’enfrontament dialèctic dels oposats).